Les emissions de CO2 de la gran indústria gironina disminueixen un 16,4% l'any 2025

Les emissions de CO2 de les grans empreses gironines van disminuir un 16,4% l’any 2025, segons les dades fetes públiques el passat mes de març per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic. En total, les nou instal·lacions de la demarcació que romanen en el règim europeu del comerç de drets d'emissió (RCDE) van llançar a l’atmosfera 249.958 tones de diòxid de carboni, davant les 299.079 tones de l'any anterior. D’aquesta manera, la indústria gironina representa només el 2,2% de les emissions de CO2 de tot Catalunya, on les demarcacions de Barcelona i Tarragona continuen concentrant la gran majoria amb un 88,3% conjunt. 

Aquesta reducció global es va veure impulsada per caigudes significatives en empreses com Nestlé España SA, que el 2024 superava el llindar de les 60.000 tones (62.049), i l’any passat va aconseguir una disminució dràstica del 34,5% anual, situant les seves emissions en 40.647 tones. Un altre exemple és Cal Industrial SL, dedicada a la producció de calç, que va emetre 16.122 tones de CO2 l’any 2025, el que representa una reducció molt significativa del 45,7% en comparació amb les 29.679 tones que va llançar a l’atmosfera l’any anterior. Només Confirel AIE (LC Paper) i Sarval Bio-Industries SLU van registrar lleugers increments del 0,2% i 6,1% respectivament. 

L’empresa gironina amb més emissions l’any 2025 va passar a ser Cogeneración Sant Joan SLU, a Sant Joan les Fonts, que opera la planta per a la paperera Torraspapel. Aquesta instal·lació va emetre 65.198 tones de CO2, la qual cosa representa un descens del 5,1% respecte a les 68.721 tones del 2024. Molt a prop se situa el fabricant de calç Cales de Llierca SA, a Argelaguer, que va llançar a l’atmosfera 64.491 tones de diòxid de carboni, registrant una reducció del 6,7% en comparació amb les 69.142 tones de l'any anterior. 

Innovació i sostenibilitat

Moltes d’aquestes grans indústries van posar en marxa projectes d’inversió per a reduir les seves emissions. Per exemple, Cales de Llierca ha invertit 2,5 milions d’euros entre 2024 i 2025 en nous equips i instal·lacions més eficients, reduint el consum d’energia i la generació d’emissions de CO2. Segons la companyia, la resta d’emissions procedents de la descarbonatació de la pedra calcària, són inherents a la producció de calç. «Tanmateix, una part important d’aquestes emissions és absorbida de nou en aplicacions posteriors, com ara la fabricació de carbonats a la mateixa planta, l’ús en morters, en agricultura, etc.», afegeixen. També recorden que la fabricació de calç és «una activitat essencial, ja que es tracta d’un producte utilitzat per captar contaminants com els òxids de sofre en els gasos de la incineració de residus urbans i industrials, neutralitzar i purificar les aigües residuals, contribuir al reciclatge de residus captant impureses, i ser un component fonamental en la potabilització de les aigües provinents de les dessaladores».

Dins les estratègies per avançar cap a la descarbonització, Nestlé i LC Paper lideren la transició amb projectes d'innovació verda i circularitat. Nestlé ha consolidat la seva aposta a Girona amb la posada en marxa l’any passat d'una segona caldera de biomassa que, amb una inversió de 22 milions d'euros, permet que el 80% del vapor de la factoria provingui de fonts renovables i evita l'emissió de 36.000 tones de CO2 anuals. Paral·lelament, la multinacional preveu reduir unes altres 290 tones de CO2 mitjançant sistemes de recuperació de calor residual per al preescalfament d'aigua. Per la seva banda, la garrotxina LC Paper avança cap a una producció descarbonitzada a Besalú amb una macroplanta fotovoltaica de 4,3 MW que evitarà l'emissió de 300 tones de CO2. A més, la paperera ha implementat un sistema pioner de depuració d'aigües que, en aprofitar l'aire de les pròpies instal·lacions en comptes de subministrament extern d'oxigen, aconsegueix una reducció addicional de 105 tones de CO2 i un estalvi de 120.000 euros anuals.

Les 91 instal·lacions catalanes obligades a certificar les seves emissions van emetre 11,18 milions de tones de CO2-eq l'any 2025, fet que suposa un descens del 2,6% respecte al 2024. Totes elles contribueixen, aproximadament, al 30% de les emissions de GEH de Catalunya i, des del 2005, les han reduït un 50,1%, assolint la xifra més baixa de tota la sèrie històrica.

Entre les instal·lacions més contaminants de Catalunya continuen destacant les plantes de Repsol Petróleo (2,08 milions de tones), Dow Chemical (884.346 tones a la planta Nord), Cementos Molins Industrial (735.662 tones), Repsol Química (729.872 tones) i Portland Valderrivas (676.598 tones a la planta de Santa Margarida i els Monjos), a les quals cal sumar les centrals de cicle combinat de Naturgy i Endesa a Sant Adrià de Besòs

L’any 2025, la tendència ha canviat i el sector de la generació elèctrica ha passat a ser l’únic que ha incrementat significativament les seves emissions, amb un augment del 12,2% en un exercici encara marcat per la sequera, l’augment de la demanda i uns preus del gas més moderats. Per contra, la baixada d’emissions és generalitzada en la indústria; la reducció interanual l’han liderat els sectors del vidre (-34,9%) i la ceràmica (-31,6%), seguits de la calç (-15%) i el paperer (-12,8%), que manté la seva trajectòria descendent malgrat que els indicadors econòmics del sector hagin pujat. Destaquen especialment el ciment i la cogeneració, amb una reducció conjunta superior a les 300.000 tCO₂ eq, mentre que la refineria, el vidre i els productes químics orgànics sumen una disminució de més de 160.000 tCO₂ eq. En canvi, els metalls no ferris i la producció d’hidrogen registren només lleugers increments. 

Aquesta disminució es deu principalment a la millora de l’eficiència energètica, la reducció puntual de l’activitat i l’ús de combustibles alternatius en el cas del ciment, la qual cosa referma el desacoblament entre el creixement del PIB industrial i les emissions. Del total del RCDE a Catalunya, el 67% de les emissions provenen de la combustió (22% en generació elèctrica i 45% en processos industrials) i el 33% són emissions de procés, essent les de combustió les que tenen més marge de reducció a curt i mitjà termini mitjançant l'electrificació renovable i l'eficiència.

Subscriu-te per seguir llegint