Som Energia ven la seva planta de biogàs a Lleida després de més de deu anys d’activitat

La cooperativa gironina Som Energia ha venut la planta de biogàs Makassar, situada a Torregrossa, a Lleida, després de concloure que el projecte havia deixat de ser estratègic per a l’entitat per motius econòmics, tècnics i ambientals.

La instal·lació va entrar en funcionament l’any 2014 com un projecte que descriuen com "pioner" de propietat ciutadana dins del sector del biogàs. Segons Som Energia, en aquell moment va representar una aposta per diversificar les fonts de generació renovable i per incrementar la producció pròpia de la cooperativa amb participació directa de la seva base social.

Més d’una dècada després, l’entitat sosté que l’explotació de la planta s’havia anat fent cada vegada més costosa i complexa. En aquest sentit, assenyala que el cost de producció d’energia a Makassar és actualment molt superior al d’altres tecnologies renovables que formen part de la cooperativa.

Som Energia argumenta, a més, que el model econòmic d’una planta de biogàs es basa parcialment en la gestió de residus, una activitat que considera allunyada del seu objectiu principal, centrat en la producció d’electricitat 100% renovable per als socis. Per això, defensa que la planta encaixa millor en mans d’un operador especialitzat en tractament i valorització de residus i remarca que, d’acord amb les seves projeccions estratègiques, no preveu continuar apostant per aquesta tecnologia en el futur. La cooperativa afegeix que ha comptat amb el suport de la plataforma nTeaser en la identificació i selecció d’un comprador. Tanmateix, des de Som Energia afirmen que no faciliten la seva identitat per "petició expressa de l’empresa compradora".

Dificultats tècniques

Entre els elements que han pesat en la decisió també hi ha les dificultats tècniques associades al funcionament d’aquesta mena d’instal·lacions. En el cas de Makassar, la cooperativa cita l’aparició recurrent de sulfhídric, un compost corrosiu que ha deteriorat equips clau com el motor principal. Tot i això, assegura haver dut a terme les inversions necessàries per mantenir la planta en condicions operatives adequades en el moment de la venda.

A tot plegat s’hi afegeixen els condicionants ambientals. Som Energia apunta als riscos vinculats a la gestió del digestat i a la seva aplicació a camp, així com a la disponibilitat cada vegada més limitada de terres i de residus adequats. Segons la cooperativa, aquests factors, sumats a un marc normatiu més exigent, han incrementat la complexitat de l’activitat.

Transformació del sector del biogàs

La venda s’emmarca, a més, en un moment de transformació del sector del biogàs. Segons exposa l’entitat, aquest àmbit evoluciona cap a models orientats a la injecció de gas renovable a la xarxa o al seu ús en el transport, dos camps en què Som Energia no té previst entrar a curt termini. En aquest escenari, la producció elèctrica a partir de biogàs com la de Makassar "ha perdut competitivitat" i encaix dins de l’estratègia actual de la cooperativa.

Belén Covelo, membre de l’Equip Tècnic de Gestió d’Actius de Som Energia, remarca que Makassar “va ser un projecte pioner i valuós” en el seu moment, però que avui el seu model “ja no respon” a l’estratègia de la cooperativa ni als reptes actuals del sector.

Fundada a Girona l’any 2010, Som Energia és una cooperativa de consum d’energia verda sense ànim de lucre que opera arreu de l’Estat. Segons les dades facilitades per la mateixa entitat, actualment compta amb més de 87.000 persones, empreses i entitats sòcies, més de 119.000 contractes i una generació pròpia de 39,8 GWh anuals.

Subscriu-te per seguir llegint