Som Energia s'allunya del biogàs: els motius de fons de la decisió

La cooperativa gironina Som Energia ha decidit tancar la seva etapa en el biogàs amb la venda de la planta Makassar, situada a Torregrossa, a Lleida, una instal·lació que va entrar en funcionament el 2014 i que durant anys va representar una aposta pionera dins del sector. Més d’una dècada després, però, l’entitat considera que aquesta tecnologia ha deixat d’encaixar dins de la seva estratègia i sosté que ja no preveu utilitzar-la en el futur.

La decisió respon, segons Som Energia, a una suma de factors. El primer és l’econòmic. La cooperativa assegura que l’explotació de Makassar s’havia anat fent cada vegada més costosa i complexa i que, en aquests moments, el cost de producció d’energia de la planta és molt superior al d’altres tecnologies renovables. Allò que en el seu moment es va plantejar com una via per diversificar la generació pròpia ha acabat perdent competitivitat dins del model actual de l’entitat.

A aquest factor s’hi afegeix una qüestió de fons estratègic. Som Energia argumenta que el model econòmic d’una planta de biogàs es basa parcialment en la gestió de residus, un àmbit que considera allunyat del seu objectiu principal, centrat en la producció d’electricitat 100% renovable per als seus socis. Per això defensa que la instal·lació té més sentit en mans d’un operador especialitzat en tractament i valorització de residus que no pas dins d’una cooperativa com la seva.

Un repte constant

El segon gran bloc de motius és el tècnic. La cooperativa admet que la tecnologia del biogàs és complexa i molt dependent de la qualitat dels residus entrants. En el cas de Makassar, cita com a exemple l’aparició recurrent de sulfhídric, un compost corrosiu que ha deteriorat equips clau com el motor principal. Aquestes dificultats, segons exposa, han convertit l’operació de la planta en un repte constant al llarg dels anys. Tot i això, Som Energia remarca que ha fet les inversions necessàries perquè la instal·lació es mantingui en condicions operatives adequades en el moment de la venda.

També han pesat els arguments ambientals. L’entitat apunta als riscos associats a la gestió del digestat i a la seva aplicació a camp, així com a la disponibilitat cada vegada més limitada de terres i de residus adequats. Aquests elements, afegeix, s’han vist accentuats per un marc normatiu més exigent, que ha incrementat la complexitat de l’activitat i la intensitat de recursos necessaris per fer-ne el seguiment. En comparació amb altres tecnologies renovables, Som Energia considera que el biogàs requereix una gestió ambiental molt més exigent.

La decisió també s’explica pel canvi de rumb del sector. Segons la cooperativa, el biogàs viu una transformació orientada sobretot a la injecció de gas renovable a la xarxa o al seu ús en el transport, dos camps en què no té previst entrar a curt termini. En aquest nou escenari, sosté, la producció elèctrica a partir de biogàs com la de Makassar ha perdut competitivitat i encaix dins del seu full de ruta.

Subscriu-te per seguir llegint