José Ramón López, assessor fiscal, alerta als treballadors amb dos pagadors: "El cop t'arriba en la declaració de la renda"

Cada any, milers de contribuents s'emporten la mateixa sorpresa en fer la declaració de la renda: surt a pagar… i més de l'esperat. Darrere, en molts casos, hi ha una situació molt comuna: haver tingut dos o més pagadors al llarg de l'any. Però és cert que es paguen més imposats? L'assessor fiscal José Ramón López l'aclareix i llança un avís important.

La clau no està tant a pagar més, sinó quan es paga. I aquí és on arriba el “pal” que molts no veuen venir.

El problema no és pagar més, sinó pagar mal ajustat

L'expert desmunta un dels grans mites: tenir dos pagadors no implica pagar més imposats en total. No obstant això, sí que sol provocar un desajustament que acaba passant factura.

“El problema que tenen els que tenen dos o més pagadors és que l'IRPF de les nòmines està desajustat”, explica López. Això ocorre perquè cada empresa calcula la retenció en funció del que paga ella, no del total anual del treballador.

El resultat és que, durant l'any, es reté menys del que correspondria. I aquesta diferència apareix de cop en fer la declaració. “Al llarg de l'any vas pagant menys d'IRPF i quan toca fer la declaració és quan et toca el pal”, resumeix.

Per què ocorre: l'efecte de començar a treballar a mitjans d'any

El cas més habitual és el de qui canvia de treball o comença en una empresa nova a mitjans d'any. Aquesta empresa calcula l'IRPF com si només anessis a cobrar uns mesos.

L'assessor l'explica amb un exemple clar: algú que comença al setembre cobrant 3.000 euros al mes pot tenir fins i tot una retenció del 0%, perquè els seus ingressos en aquest període no superen el mínim. “Aquesta empresa t'aplicarà la retenció sobre la base dels rendiments que hagis obtingut aquest any, però no l'estàs treballant complet”, assenyala.

Conseqüència? Durant aquests mesos cobres més en nòmina… però després ho retornes en la renda.

La gran diferència amb qui té un sol pagador

Aquí està la clau que sol generar confusió. Segons López, la diferència no està en el que es paga, sinó en com es reparteix. “Aquesta persona paga més probablement en la seva declaració de la renda, però realment no està pagant més imposats que el que té un sol pagador”, aclareix.

Qui té un sol pagador ja ha anat pagant l'IRPF correctament mes a mes, per la qual cosa la declaració sol sortir més ajustada o fins i tot a retornar. En canvi, qui té diversos pagadors acumula aquest ajust pendent.

El veritable perjudici: estàs obligat a declarar abans

Més enllà de l'esglai econòmic, hi ha un punt on sí que existeix un desavantatge clar. Tenir dos o més pagadors redueix el límit a partir del qual estàs obligat a fer la declaració.

“Quan tens dos o més pagadors, el límit passa de 22.000 euros a 15.876 euros”, adverteix l'assessor. Això significa que moltes persones que amb un sol pagador no haurien de presentar la renda, sí que estan obligades a fer-ho si han tingut diversos ocupadors.

Com evitar el cop en la renda

Encara que el desajustament és habitual, hi ha maneres de reduir l'impacte. La principal, segons López, és aprofitar al màxim les deduccions disponibles. “Què pots fer per a pagar menys? Aplicar totes les deduccions”, recomana. Entre elles, esmenta algunes habituals com:

• lloguer o habitatge habitual
• despeses mèdiques o dentista
• portes mala sort o salut
• fills o altres circumstàncies familiars