Marroc i Hondures lideren l’arribada de treballadors estrangers a Girona

L’arribada de treballadors estrangers s’ha consolidat com un dels impulsors de l’economia gironina i, alhora, com un dels factors que expliquen que Espanya mantingui un ritme de creixement clarament superior al de la mitjana europea. Diversos estudis posen xifres a aquest fenomen: segons el Banc d’Espanya, l’augment de residents ha estat darrere de prop d’un terç del creixement econòmic registrat al país entre el 2022 i el 2024, mentre que una anàlisi de BBVA Research eleva aquesta contribució fins a gairebé el 40%.

En tot cas, només cal fixar-se en les dades d’afiliació a la Seguretat Social per constatar el pes d’aquest fenomen. Entre el darrer març i el mateix mes de l'any passat, les comarques gironines van guanyar gairebé 7.200 treballadors, dels quals més de 2.300 eren estrangers, és a dir, un 32%.

Uns treballadors que han resultat decisius perquè molts negocis hagin pogut mantenir l’activitat, en un context marcat per la manca estructural de mà d’obra que arrosseguen nombrosos sectors. La seva aportació, però, no es limita només a cobrir vacants, sinó que també té un impacte directe sobre el dinamisme econòmic. Especialment si es té en compte que més d’un terç de les persones que l’any passat van obtenir un permís de treball a Girona es van donar d’alta com a autònomes.

Més de 4.000 permisos

D'acord amb les últimes dades del Govern espanyol, l'any passat es van expedir 4.152 permisos de treball a la província, fet que suposa un 29,1% menys que el 2024, quan es va registrar la segona dada més elevada de l'última dècada, només per darrere del 2022, amb 6.053. En qualsevol cas, és una xifra més que significativa, ja que se situa considerablement per sobre el flux habitual d'immigrants extracomunitaris que es registrava els anys previs a la pandèmia, quan els registres vorejaven els 2.500 permisos a l'any.

Però, d’on provenen aquests nous residents de Girona? Segons les estadístiques del Ministeri de Treball, el 2025 van ser els ciutadans marroquins els que van encapçalar el nombre d’autoritzacions concedides a la província, amb 984. Al darrere s’hi van situar els hondurenys, amb un total de 756 permisos.

En tercer lloc, hi ha els ciutadans colombians, que sumen 411 autoritzacions en l'últim exercici. La quarta posició l'ocupen els russos, amb 239 autoritzacions, que, majoritàriament, arriben fugint de la situació de repressió al seu país o d'una possible crida a files, per la guerra d'Ucraïna.

En cinquena posició es troba el Perú, amb 141 autoritzacions de treball, i, després, Senegal, que l'any passat va sumar 137 sol·licituds. Índia (131), Gàmbia (119), Argentina (89), i els Estats Units (80) completen el 'top 10' d'aquesta classificació.

Pel que fa al perfil demogràfic dels professionals extracomunitaris que arriben a la província, els homes continuen sent majoria. Representen el 61,71% del total de nouvinguts, mentre que les dones suposen el 38,29%. Per franges d’edat, el grup més nombrós és el dels 25 als 34 anys, amb 1.629 autoritzacions concedides. Entre els 35 i els 44 anys se’n van registrar 1.274, entre els majors d’aquesta edat, 890, mentre que entre 16 i 24 anys van ser fins a 359.

Les dades del ministeri deixen, a més, una particularitat destacada. En els grups d’edat més avançada, les dones se situen en registres molt similars als homes, mentre que entre els immigrants més joves passa just el contrari: la xifra d'homes duplica la de sol·licitants femenines.

Un dels aspectes que més crida l'atenció és l'elevat grau d'emprenedoria que hi ha entre aquests nouvinguts, probablement més per necessitat que per desig. Això sí, una emprenedoria només a mitges. D'acord amb les dades del ministeri, un 64,79% dels treballadors migrants de la província que van aconseguir l'autorització l'any passat eren assalariats, 0,79% més eren autònoms i hi havia un significatiu percentatge del 34,42% que compatibilitzaven una ocupació per compte d'altri amb una altra per compte propi.

Subscriu-te per seguir llegint