Vacances d'estiu: l'Estatut dels Treballadors adverteix de l'error que et pot deixar sense les dates que vols

Ja queda menys per a les vacances d'estiu. Per a molts són el moment més esperat, ja sigui per fer aquell viatge que fa mesos que preparen, per passar més temps amb la família, per desconnectar després de mesos d'estrès o, senzillament, per tornar al poble i canviar de ritme durant uns dies. Precisament per això, no convé deixar-ne l'organització per a l'últim moment. Aquí comencen els problemes, especialment quan el treballador i l'empresa no veuen de la mateixa manera quan s'ha de gaudir aquest descans anual.

L'Estatut dels Treballadors fixa una durada mínima de 30 dies naturals de vacances retribuïdes a l'any, però deixa clar que la seva concreció temporal exigeix planificació.

Demanar les vacances amb antelació

Demanar les vacances amb temps suficient no és només una recomanació pràctica per poder reservar allotjament o comprar bitllets més barats. També és una manera de protegir-se davant possibles conflictes laborals. En moltes empreses, l'organització interna, la càrrega de treball, les substitucions o la mateixa campanya d'estiu fan que les dates no depenguin únicament de la preferència de l'empleat. A més, el calendari de vacances s'ha de fixar a cada empresa i el treballador té dret a conèixer les dates que li corresponguin amb una antelació mínima de dos mesos respecte a l'inici del gaudi, segons recull l'article 38 de l'Estatut dels Treballadors.

L'advocat laboralista Juanma Lorente assenyala que "l'empresa no t'ha d'imposar quan gaudiràs del teu període de vacances". Així, el període de gaudi "es fixarà de comú acord entre l'empresari i el treballador", de conformitat amb el que prevegin, si escau, els convenis col·lectius sobre planificació anual. La norma, per tant, no atorga automàticament a l'empresa la capacitat de decidir unilateralment ni reconeix a l'empleat un poder absolut per triar per si sol. El que imposa és acord, negociació i previsió. Si no hi ha acord, la jurisdicció social pot fixar la data de gaudi i la seva decisió serà irrecurrible. Aquesta és la via legal quan la negociació fracassa.

"Des del moment en què l'empresa t'obliga a agafar les vacances en una determinada data, tens 20 dies hàbils per demandar-la, no et quedis parat", afirma el lletrat.

Així, cal recordar que si l'empresa no autoritza les dates i el treballador se'n va igualment sense acord ni resolució judicial, es pot exposar que aquesta absència es consideri injustificada, amb les conseqüències disciplinàries que això pot comportar, acomiadament inclòs.