El xuixo de Can Castelló és reconegut com a establiment històric pel seu llegat pastisser de més de 125 anys

La Cambra de Comerç de Girona i la Diputació de Girona han reconegut El Xuixo de Can Castelló com a establiment històric pel seu llegat pastisser de més de 125 anys. El xuixo de Can Castelló ha estat un dels principals impulsors de la recuperació del xuixo com a producte artesanal i de qualitat vinculat a la ciutat de Girona. A l’acte de reconeixement hi ha assistit l’actual generació de la família Castelló, representada per Julià Castelló i Pilar Campos, així com Maite Pérez, mare de Julià Castelló i antiga propietària del negoci familiar. L’entrega del reconeixement l’han fet Jaume Fàbrega, president de la Cambra de Comerç de Girona, i Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona i alcalde de Banyoles.

Dedicant-se des del 2014 exclusivament a l’elaboració d’aquest dolç, la família Castelló ha volgut preservar l’essència del producte original i innovar per consolidar el producte dins el patrimoni gastronòmic gironí. L’any 2023, El xuixo de Can Castelló va obrir el primer obrador especialitzat en aquest dolç i, l’any 2024, obrien les portes de la botiga El Xuixo de Can Castelló, al Barri Vell de Girona, el primer establiment concebut íntegrament a la venda d’aquest dolç. Actualment, El xuixo de Can Castelló té un obrador de més de 500 m² a Banyoles, on produeix aproximadament 5.000 xuixos al dia, fets artesanalment, que venen a la seva botiga de Girona i a través de distribuïdors arreu de Catalunya, el sud de França, i en algunes províncies d’Espanya.

Julià Castelló, propietari d’El xuixo de Can Castelló, ha agraït el reconeixement en nom de "tots els que ens han precedit" i ha explicat que "només estem començant a ensenyar el recorregut que pot tenir el xuixo perquè, al final, tot i que Can Castelló té més de 125 anys, aquest projecte en té vuit. I amb vuit anys ja som 24 persones, amb una inversió que sobrepassa el mig milió d’euros i encara continuem creixent". Castelló ha afegit que, "jo porto 45 anys fent xuixos i mai de la vida l’havia fet com l’estem fent ara, d’una forma tan artesanal. Hem cregut en el projecte quan gairebé ningú parlava del xuixo i hem volgut fer moltes coses al voltant d’aquest dolç".

Jaume Fàbrega, també ha volgut començar agraint a totes les generacions que han mantingut Can Castelló durant més de 125 anys i ha afirmat que "això no és fàcil. Aixecar la persiana de la botiga cada dia és un acte quotidià, però és un acte heroic davant les dificultats, els problemes i els imprevistos que es donen en una empresa. Per això us volem agrair i felicitar per aquests 125 anys, perquè aquest país s’ha fet gràcies a empreses com la vostra, que fan poble i fan comerç".

Per la seva banda, Miquel Noguer, com a alcalde de Banyoles, ha agraït a Can Castelló que "el fet que portéssiu la producció aquí, ha fet que Banyoles sigui la ciutat on es fan més xuixos del món, perquè vosaltres en feu 5.000 cada dia. Això ha donat un plus de qualitat a la ciutat amb un producte tan tradicional". Més enllà de l’anècdota, Noguer ha afegit que "les petites i mitjanes empreses són les que creeu ocupació de veritat i ompliu de riquesa el conjunt de casa nostra. Per això s’ha d’agrair que hàgiu mantingut aquesta tradició familiar".

Des de l'any 1898

La història de Can Castelló es remunta a l’any 1898 amb l’obertura d’una fleca al barri del Mercadal de Girona, per part de Julià Castelló i la seva dona Carme Pericot. Als anys seixanta, la tercera generació de la família Castelló, encapçalada per Julià Castelló i Maite Pérez, va incorporar la pastisseria, convertint-se ràpidament en un referent del dolç a la ciutat.

L’actual generació, representada per Julià Castelló i Pilar Campos, han centrat els esforços en la producció del xuixo. La família conserva la recepta original d’aquest dolç gràcies al vincle directe que van tenir amb el seu creador, el pastisser gironí Emili Puig. Tot i que a finals dels noranta el consum i la popularitat del xuixo havien caigut, la família Castelló es va bolcar en recuperar el dolç.