5 consells amb Llorenç Solé, sobre crear, vendre, i no comparar-se

Abans que existís cap idea de negoci, ja hi havia una necessitat constant de crear. "Quan anava a l'escola fèiem curtmetratges amb els amics, produïem música, i de gran he organitzant esdeveniments i altres mogudes. La necessitat de crear sempre l'he tingut molt present." Així ho explica Llorenç Solé, cofundador de WeTown - una plataforma per millorar la comunicació, la participació i la col·laboració entre la ciutadania i les administracions - dins el cicle “5 Consells”.

Al mateix temps, el context familiar posava una altra capa a aquesta vocació. “A casa meva hi havia una empresa familiar, la de la meva mare, i l’he viscuda molt de prop: l’esforç constant i el sacrifici que implica tirar endavant un negoci.” L’experiència real del dia a dia empresarial contrastava amb qualsevol idealització de l’emprenedoria. El missatge que sovint rebia era clar: “no et facis l'autònom, emprendre és complicat.”

Tot i això, aquestes dues forces, la creativitat i el respecte pel sacrifici empresarial, van acabar trobant un punt en comú quan la inquietud personal es va connectar amb un propòsit més gran: el d’aportar valor i millorar la vida dels altres.

Consell 1. Detecta un problema real i transforma’l en impacte per a les persones

La idea de WeTown neix de l’experiència directa de Solé. “Fent pràctiques en l’administració pública vaig adonar-me que alguns processos eren molt lents.” Estar dins del sistema li va permetre detectar de primera mà què no funcionava i quins aspectes es podien millorar.“A partir d’allà vaig començar a treballar aquesta idea per millorar la connexió entre les administracions locals i la ciutadania.”

D’aquí sorgeix la intuïció del projecte: “La majoria de gent veu l’administració com una barrera, algo avorrit, i vaig pensar: aixòho podem fer més sèxi.”

Amb el temps, aquesta intuïció inicial es va transformar en realitat. El resultat va acabar connectant amb el propòsit que l’havia impulsat des del principi: “El que em fa més feliç és veure com la idea que vaig tenir ha crescut i avui fa més fàcil el dia a dia de la gent, alhora que anem construint un equip compromès.”

Consell 2. Accepta la por, però posa límits

Explica que al principi el risc era assumible: “l’únic que realment tenia a perdre eren hores de dedicació i una mica d’estalvis acumulats.” Però amb el creixement del projecte també arriben les pors. “Un cop el projecte creix, les pors també creixen. Ara en tinc moltes més que fa 5 anys.”

La pressió impacta en el dia a dia: “T’has d’enfrontar amb el teu ego. Hi ha nits que la ment no para, i t'adones que emprendre també és un viatge interior. De vegades el pitjor obstacle ets tu mateix.” Per això, considera clau posar límits i separar el projecte de la vida personal: “S'ha de saber on acaba l'empresa i on comences tu. Perquè al final la gent que tens al costat no t'estima pel projecte, t'estima per com ets.”

Consell 3. Busca mentors que t’incomodin (perquè és on realment creixes)

Per Solé, el creixement real arriba amb l’acompanyament adequat. “Entrar a la Fundació Farinera Girona t’obre els ulls per mil… ens diuen les coses que no volem sentir, i ens les diuen clar i català.”

Per això, per a ell, la clau per seguir avançant és“buscar mentors amb experiència, gent que et digui tot el que no vols sentir i no només el que et fa sentir bé.” Tot i que a vegades pot ser incòmode, és precisament això el que ajuda a créixer. També destaca el valor del suport entre emprenedors en els moments difícils: “Estem coneixent molts emprenedors i emprenedores de l’ecosistema de start-ups gironines. Podem compartir inquietuds amb persones que estan en un moment similar al nostre. I la veritat és que això és brutal.”

Consell 4. Vés a vendre des del primer dia i aprèn del “no”

Quan se li pregunta quin consell donaria a nous emprenedors, respon amb una idea clara: cal sortir a vendre des del primer moment i validar les idees en contacte amb la realitat. No només per facturar, sinó per validar si allò que estàs fent realment té sentit.

Ell ho resumeix així: “per muntar una empresa necessites dues coses: la passió i que algú et vulgui comprar el que estàs fent.” Sense això últim, adverteix, “tens una idea espectacular, però si ningú t’ho compra, tens un hobby, no una empresa.”

Tot i això, reconeix que vendre no sempre és fàcil. “Tens la percepció que està mal vist anar a vendre, com si molestessis.” I aquí és on apareixen les pors: “la por al no, la por al fracàs.”

Però amb el temps, la mirada canvia. “Al final no estàs fent mal a ningú, estàs aportant valor. I si no ho volen, ja t’ho diran.” De fet, defensa que el rebuig és una eina d’aprenentatge: “Ara prefereixo que em diguin que no i que m’expliquin per què, així rebo feedback real per poder millorar. Ja no m’ho prenc com una cosa personal, sinó com un favor: m’estan ajudant a entendre què he de canviar per fer-ho millor.”

Consell 5. Evita la comparació i centra’t en el teu camí. La realitat de l’emprenedoria no és LinkedIn

Explica com un dels errors més habituals és confondre el que es veu amb la realitat. “No confonguis el soroll de l’ecosistema amb el que realment vol dir ser emprenedor… pots caure en la comparació.”

Les xarxes socials amplifiquen aquesta distorsió: “quan entres a LinkedIn sembla que tothom té la vida perfecta: tots són superrics i només treballen vuit hores a la setmana.” Però això, diu, està molt lluny del dia a dia real de la majoria d’emprenedors.

Admet que hi ha casos d’èxit ràpid, però insisteix que no són la norma: “En la gran majoria de casos el sacrifici és una part important” I aquest sacrifici implica temps, esforç i renúncies: “moltes hores, i també haver d’invertir-hi diners propis si vols que algú altre hi cregui.”

El missatge és clar: abans de comparar-te, entén el context real. L’emprenedoria no és una imatge, és una feina sostinguda en el temps.

Subscriu-te per seguir llegint