Les comarques gironines tenen 20 projectes fotovoltaics autoritzats amb 116,6 MW de potència

Les comarques gironines tenen 20 projectes fotovoltaics autoritzats dins el paquet de 212 parcs solars que Catalunya ja té amb el vistiplau administratiu. El recompte gironí suma 116,6 MW de potència i 145,5 hectàrees d’ocupació prevista, segons les dades analitzades a partir del llistat de projectes.

La xifra correspon a projectes únics. El nombre d’emplaçaments municipals puja a 22 perquè hi ha dos casos —PSFV El Pla i PSFV Puigpalter— que apareixen repartits en més d’un municipi. Per això, el mapa s’ha de llegir amb aquesta doble dada: 20 projectes autoritzats i 22 punts municipals afectats.

El Gironès és la comarca amb més presència en el recompte. Té nou emplaçaments municipals, vuit projectes únics i 51,5 MW de potència autoritzada. Hi consten instal·lacions a Sant Julià de Ramis, Cassà de la Selva, Llagostera i Quart, entre altres municipis.

L’Alt Empordà suma dos projectes, però és la segona comarca per potència, amb 44 MW. El pes principal el concentra el PSFV Santa Llogaia 5, a Navata, amb 43 MW. També hi figura el projecte de la Caseta Capmany, de menys d’1 MW.

La Selva té tres projectes autoritzats, amb 9,4 MW en total, situats a Riudarenes i Vidreres. La Garrotxa en suma dos, amb 4,5 MW, a Argelaguer i Olot. El Pla de l’Estany apareix amb quatre emplaçaments municipals, tres projectes únics i 4,2 MW de potència. La Cerdanya hi figura amb un projecte a Das, de 2,25 MW, i el Baix Empordà en té un a Torrent, amb 0,8 MW.

En conjunt, la potència autoritzada a les comarques gironines queda repartida així: el Gironès, 51,5 MW; l’Alt Empordà, 44 MW; la Selva, 9,4 MW; la Garrotxa, 4,5 MW; el Pla de l’Estany, 4,2 MW; la Cerdanya, 2,25 MW; i el Baix Empordà, 0,8 MW.

El debat territorial arriba amb els projectes en tramitació

Aquest recompte no inclou el parc fotovoltaic Julia, perquè encara està en tramitació. Tot i això, és el projecte que ha obert amb més força el debat territorial a les comarques gironines. La instal·lació, promoguda per Atenea Capital Investments, S.L., preveu ocupar 93 hectàrees en sòl no urbanitzable i es repartiria en quatre plantes dins de nou municipis del Gironès, el Pla de l’Estany i el Baix Empordà.

La plataforma Salvem la Llera canalitza l’oposició al projecte. Els seus portaveus, Paco Lifante i Consol Riera, subratllen que no estan en contra de la transició energètica, però defensen que el desplegament de renovables hauria de prioritzar alternatives com les comunitats energètiques. També consideren necessari articular un front comú al territori per fer front als grans projectes energètics.

Lifante i Riera critiquen que les administracions apostin, segons la seva lectura, per convertir el país en «una fàbrica d’energia». La plataforma alerta especialment de l’impacte que aquest tipus d’instal·lacions pot tenir sobre l’agricultura, els terrenys treballats pels pagesos i l’equilibri rural de la zona.

Catalunya té 212 projectes autoritzats

El cas gironí s’inscriu en un desplegament molt més ampli. Catalunya té autoritzats 212 projectes fotovoltaics en sòl no urbanitzable de 155 municipis. En conjunt, afegirien 2.068,6 MW de potència i ocuparien 3.486 hectàrees, l’equivalent a 34,8 quilòmetres quadrats. Aquesta nova potència més que duplicaria la capacitat fotovoltaica instal·lada actualment al país.

El 2024, Catalunya tenia 1.663 MW de potència solar instal·lada, després d’haver multiplicat per cinc la capacitat fotovoltaica des del 2019. Tot i aquest creixement, l’energia solar encara representa només el 12% de tota la potència de generació elèctrica del país.

El gruix de l’augment dels últims anys ha vingut sobretot de l’autoconsum fotovoltaic. Segons les dades recollides per l’ICAEN, Catalunya tenia 1.381 MW d’autoconsum a finals del 2025. Aquesta modalitat concentra bona part de la potència solar instal·lada, però els nous parcs sobre el terreny continuen sent una peça central per arribar als objectius de descarbonització.

Per ordenar aquest creixement, el Govern va presentar a finals de març el PLATER, el Pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables a Catalunya. El document, ara en informació pública, identifica les zones amb més capacitat per acollir nova potència solar i eòlica i fixa objectius per als municipis fins al 2030 i el 2050.

El pla ja ha despertat recels en alguns territoris. En el cas de la solar fotovoltaica, les comarques amb més potència prevista fins al 2050 són la Noguera, el Solsonès, el Bages, l’Anoia i l’Alt Empordà. Aquesta última té assignats 1.526 MW, una xifra que situa una part de les comarques gironines dins el mapa de més pressió renovable del país.

El sector fotovoltaic defensa que Catalunya pot arribar als objectius del 2030. Salvador Salat, delegat territorial a Catalunya de la Unió Espanyola Fotovoltaica, assegura que «no som tan lluny» i apunta que cal instal·lar més potència en cobertes, sobretot d’autoconsum. Sobre els parcs a terra, adverteix que hi ha dificultats d’accés a la xarxa de transport.

Subscriu-te per seguir llegint