Antoni Cañete: "És urgent i necessari apujar els salaris dels treballadors del turisme"

La necessitat d’apujar els salaris dels treballadors del sector turístic i de millorar-ne les condicions laborals ha centrat bona part del debat de la X Jornada Turisme, Territori i Societat de la Fundació Jordi Comas Matamala, celebrada aquest dijous als Jardins de Cap Roig, a Calella de Palafrugell. El president de Pimec, Antoni Cañete, ha defensat que “és urgent i necessari pujar els salaris” al sector, però ha advertit que aquest increment ha d’anar lligat a una major productivitat i competitivitat de les empreses.

“La inflació i l’increment del cost de la vida fan que avui el salari sigui de gran valor”, ha afirmat Cañete durant la taula rodona centrada en el creixament econòmic i les perspectives pel sector turístic. El president de Pimec ha remarcat que el debat salarial no és només laboral, sinó també “de dignitat” per als treballadors del sector.

En aquest sentit, ha defensat que el món empresarial ha de tenir “valentia i compromís social” per abordar aquesta qüestió. Tot i això, ha insistit que les empreses necessiten “més productivitat i viabilitat” per poder assumir aquestes millores salarials sense perdre competitivitat.

En la mateixa taula rodona, els economistes Joan Tugores i Guillem López Casasnovas han reivindicat el pes del turisme en l’economia. Tugores ha definit el sector com “el pulmó” de l’economia espanyola perquè permet “afrontar les vulnerabilitats de l’economia internacional”, mentre que tots dos han defensat avançar cap a un model més sostenible i de més qualitat.

Un sector amb manca de treballadors

En una altra taula rodona, dedicada al turisme i la responsabilitat social, s'ha sobre la taula la precarietat i el desgast físic i mental que pateixen molts treballadors de l’hostaleria i la restauració. La cap de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat, Manuela Redondo, ha exposat dades que mostren que el sector es troba “molt allunyat de la mitjana” en aspectes vinculats al benestar laboral. De fet, l'índex del qualitat en el treball indica que nomès el 57% dels treballadors d'hostaleria considera que el seu lloc de feina li genera més aportacions que exigències. Dada que contrasta amb el 86,7% de les activitats professionals, científiques i tècniques.

Segons ha detallat, les oportunitats d’autorealització, la percepció d’inestabilitat, la intimidació o les exigències físiques són factors que impacten directament en la salut dels treballadors. Redondo ha subratllat que un 70% dels empleats del sector manipulen càrregues pesades o mantenen postures forçades durant la jornada laboral, mentre que també augmenten els riscos psicosocials derivats de la pressió i del ritme intens de feina.

A més, ha advertit que el sector necessita incorporar milers de treballadors i que això obliga a millorar les condicions laborals i salarials per fer atractiva la professió. “Necessitem que el sector tregui aquestes persones de les condicions laborals precàries”, ha assenyalat.

Durant la taula també s’ha reivindicat la figura del cambrer i dels professionals de l’hostaleria, reclamant més formació, estabilitat i reconeixement social per a una feina considerada clau en el model turístic català.

Debat sobre la taxa turística

L’altra gran qüestió que ha protagonitzat part de la jornada ha estat la taxa turística i la seva aplicació als diferents territoris. Cañete ha defensat que el turisme genera un impacte sobre els municipis que cal quantificar i gestionar, però ha rebutjat aplicar mesures uniformes arreu del país. El president de Pimec ha alertat que no es pot extrapolar la realitat de Barcelona a la resta del territori i ha defensat que els municipis tinguin marge per adaptar la taxa turística segons la seva situació. “No pots posar la mateixa taxa a Barcelona que en altres municipis”, ha afirmat.

També ha advertit del risc que determinades polítiques acabin perjudicant zones que depenen del turisme per combatre el despoblament i mantenir activitat econòmica. “No ens podem plantejar la vida sense pisos turístics en molts municipis”, s’ha apuntat durant el debat.

Els participants han coincidit que el model turístic ha d’avançar cap a més qualitat i menys massificació, amb una millor gestió dels fluxos de visitants i un ús més intensiu de les dades per dimensionar l’impacte real del turisme sobre els territoris.

Compatibilitzar turisme i preservació del territori

La jornada també ha abordat l’impacte del turisme sobre els espais naturals. El secretari de Transició Ecològica de la Generalitat, Jordi Sargatal, ha defensat que és possible compatibilitzar l’activitat turística amb la preservació ambiental si existeix regulació i planificació. Sargatal ha reivindicat la protecció d’espais com Cap de Creus, Montgrí o Les Gavarres i ha alertat dels riscos de massificació en alguns paratges naturals després de la pandèmia.

Durant el debat s’ha plantejat fins i tot la necessitat d’establir limitacions d’accés o sistemes de regulació en espais especialment tensionats, tot i que també s’ha defensat que l’activitat turística és compatible amb la conservació si es gestiona adequadament.

Subscriu-te per seguir llegint