Xavier Amores, l'estrateg de l’economia de l’aigua
L'enginyer gironí dirigeix el Catalan Water Partnership, el clúster de l'aigua, que té més de 170 socis, amb una facturació agregada superior als 4.800 milions d'euros

Xavier Amores, director del Catalan Water Partnership / ANIOL RESCLOSA

La radiografia hídrica actual -amb els embassaments plens- és molt diferent de la de tot just fa dos anys. Però en la memòria col·lectiva continua molt present la sequera de 2021-2024, que a Catalunya, va comportar importants restriccions. En un país especialment vulnerable a episodis de sequera cada vegada més freqüents i intensos, l’aigua ja s’ha convertit no només en una qüestió ambiental, sinó també econòmica, industrial i estratègica.
En aquest context, és natural que el volum de negoci de les empreses vinculades a l’ús sostenible de l’aigua hagi crescut. A Catalunya, un estudi recent elaborat per la Generalitat en col·laboració amb el Catalan Water Partnership (CWP) xifra l’increment en un 74% en cinc anys, i el situa en els 8.704 milions d’euros, el 3% del PIB.
Al capdavant del CWP, el clúster català que agrupa empreses i centres de coneixement vinculats a l’ús sostenible de l’aigua, hi ha l'enginyer gironí Xavier Amores. Abans d’assumir la direcció del clúster, havia treballat en consultoria tecnològica i d’innovació, i també en l’administració pública catalana en àmbits lligats a la competitivitat, la innovació i la promoció econòmica. Aquest recorregut ajuda a explicar un tret constant de la seva trajectòria: una mirada de l’aigua no només com a recurs ambiental, sinó també com a vector de transformació empresarial, col·laboració publicoprivada i modernització productiva.
Sota la seva direcció, el clúster ha acompanyat el creixement del sector: quan s’hi va incorporar comptava amb una vintena d’associats i ara supera els 170. Són una quarta part de les empreses del sector a Catalunya, però representen més del 50% de la facturació: els socis del CWP tenen unes vendes agregades de més de 4.800 milions d'euros.
Innovació aplicada
Aquesta evolució s’ha fonamentat en una agenda molt centrada en la innovació aplicada. El 2022, va ser escollit un dels tres finalistes al premi europeu al millor gestor de clústers, en una distinció en què el jurat va valorar l’impacte del CWP en projectes i activitat europea. L’organització ha convertit aquesta projecció exterior en un dels seus trets distintius, amb iniciatives en R+D, digitalització, economia circular i internacionalització.
Des que es va crear, el 2008, el CWP ha participat en 140 projectes amb 400 empreses i centres de recerca i ha tingut un impacte de 75 milions d’euros en projectes amb participació del CWP i associats, més del 75% coordinats pel clúster.
En l’actualitat, el clúster porta a terme cinc activitats internacionals anuals, amb acompanyament a empreses i promoció d’aliances amb altres clústers d’Europa, els Estats Units i Àsia.
En l’àmbit sectorial, Amores ha insistit especialment en la necessitat d’interpretar la gestió de l’aigua en clau econòmica. Durant la sequera, va defensar el paper de la indústria i de les activitats productives en l’adaptació a restriccions severes, i el CWP ha traslladat aquesta visió a estudis i jornades específiques. També va elaborar un treball amb 24 casos empresarials d’estalvi i eficiència hídrica en la indústria catalana, amb exemples de recirculació, reutilització, digitalització i aprofitament d’aigües pluvials.
Una de les dades que el director del CWP remarca és que, entre el 2022 i el 2024, el volum d’aigua consumit per la indústria catalana va passar de gairebé 280 hectòmetres cúbics (hm³) a uns 252; és a dir, 28 hm³ d’estalvi. «És obvi que una part es recuperarà un cop passada la sequera, però segur que la productivitat de l’aigua haurà millorat», apunta.
Un altre dels trets distintius d’Amores és la docència. Enginyer industrial de formació, es va doctorar amb una tesi sobre la gestió de la innovació en les empreses de serveis intensives en coneixement tecnològic. Actualment, és professor a l’EADA Business School i a la Universitat de Girona (UdG). La seva presència a l’aula reforça el seu perfil com a divulgador i traductor de tendències tecnològiques al llenguatge de l’empresa.
A aquesta faceta empresarial i acadèmica s’hi afegeix la institucional. El febrer del 2023 va ser escollit president del Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua, l’òrgan d’assessorament i participació en l’elaboració dels instruments de planificació hidrològica de l’Agència Catalana de l’Aigua.
Un recorregut professional que connecta empresa, coneixement, finançament, política pública i mercat. En un context marcat per l’estrès hídric, la digitalització i la necessitat d’invertir millor, aquesta combinació explica per què l’aigua ha passat de ser una qüestió perifèrica a convertir-se en un àmbit estratègic per a la competitivitat.
- Els Bombers treballen amb la hipòtesi que el menor desaparegut a Roses és a l’aigua, «enfonsat o flotant»
- Aquest és el nou anunci d'Estrella Damm amb presència de diversos espais de la Costa Brava
- La recerca del menor desaparegut a Roses es concentra entre l'Escala i l'Estartit després de trobar la moto d'aigua a Pals
- Una estudiant de Girona perd una beca internacional per una malaltia crònica estabilitzada
- Amunt i avall pel carrer i topant amb cotxes aparcats: denunciat un conductor molt begut a Girona
- Programació de la Festa Major de Palamós 2026
- Cervesa artesana, fira de la Gamba i cinema independent: Els millors plans pel cap de setmana
- Un regidor de Junts a Salt assisteix a la inauguració de la seu d'Aliança Catalana de Girona