Qui és Josep Maria Campabadal, el ramader de quarta generació que presidirà Llet Nostra

Josep Maria Campabadal serà el tercer president de Llet Nostra des de la fundació de la marca, l’any 2003. El ramader de Térmens, a la Noguera, substitueix Jordi Riembau, de Palau-sator, que deixa el càrrec per jubilació després de deu anys. El relleu arriba en un moment especialment sensible per a la companyia, que busca una nova planta per continuar envasant la llet a Catalunya després de la venda de la fàbrica de Pascual a Gurb.

Campabadal, nascut el 1969, és ramader de quarta generació i dirigeix una explotació de 310 vaques. La granja dona feina a set treballadors, a més d’ell mateix, i combina les tasques del camp, l’alimentació del bestiar, la munyida i la cura dels vedells. El nou president continua vinculat al dia a dia de l’explotació familiar, una feina que defineix com una activitat de dedicació constant. "A la granja de vaques no es pot marxar fins que no s’ha acabat", explica a Diari de Girona.

La seva entrada a la presidència suposa un canvi d’escala respecte a les responsabilitats que havia assumit fins ara dins del món cooperatiu. Campabadal és president de la Cooperativa de Vallfogona i també forma part de la junta rectora de la cooperativa lletera del Baix Empordà. Tot i aquesta trajectòria, admet que el nou càrrec representa un repte diferent. "És una altra dimensió, no té res a veure", assegura. El ramader diu que afronta l’etapa "amb molt d’optimisme" i agraït per la confiança rebuda.

Des dels 17 anys

La seva història familiar reflecteix l’evolució de moltes explotacions lleteres catalanes. Segons relata, la família va començar amb una sola vaca, en una època en què a moltes cases de poble hi havia animals per a l’autoconsum. Va ser el seu pare qui va fer créixer l’activitat, primer amb una quinzena de vaques i després, a mitjans dels anys vuitanta, amb la compra de 25 vedelles a Alemanya. Aquella operació va marcar un punt d’inflexió per a la granja familiar.

Campabadal s’hi va incorporar amb 17 anys, després de deixar els estudis de batxillerat. Era l’any 1987, poc abans de fer el servei militar. Des d’aleshores ha viscut de prop els canvis d’un sector cada vegada amb menys explotacions. En el seu cas, la continuïtat familiar ha anat lligada a la professionalització de la granja i al vincle amb el cooperativisme.

La relació amb Llet Nostra li arriba a través de la Cooperativa de Vallfogona. Campabadal explica que ja venia llet a la marca des de feia anys, tot i que la incorporació formal com a soci es va produir el 2023. Ara assumirà la presidència d’una companyia integrada per un centenar de petites i mitjanes granges familiars, que el 2025 va vendre 35 milions de litres de llet i va facturar 33,9 milions d’euros.

El seu nomenament també té una derivada gironina. Llet Nostra deixa enrere una dècada amb Jordi Riembau, ramader de Palau-sator, a la presidència. A més, les comarques gironines mantenen un pes destacat dins la marca: del centenar de granges que en formen part, un 29% són gironines, però produeixen gairebé el 70% de la llet que ven la companyia.

Un dels primers reptes de la nova etapa serà trobar una alternativa per mantenir l’envasament a Catalunya. Llet Nostra feia servir fins ara la fàbrica que Pascual tenia a Gurb, però la compra de les instal·lacions per part de Casa Tarradellas obligarà a traslladar provisionalment aquesta part del procés a Aranda de Duero, a Burgos. La companyia ha remarcat que el canvi afecta només la fase industrial i que l’origen de la llet continuarà sent el dels ramaders catalans que formen part del projecte.

Aquest debat arriba en un moment en què a Catalunya queden tres grans centrals que continuen envasant llet líquida sota diferents marques: Lactalis a Mollerussa, Làctia Agroalimentària a Vidreres i Letona Cacolat a Santa Coloma de Gramenet. La planta gironina de Vidreres és una de les principals instal·lacions del sector i envasa llet per a Hacendado, ATO i una petita producció de la cooperativa Campllong.

Subscriu-te per seguir llegint