El finançament alternatiu guanya presència en el món empresarial
Banca, fons i inversors analitzen en una jornada a Girona noves vies per tirar endavant projectes immobiliaris, impulsar el creixement i afrontar relleus a les empreses

El finançament alternatiu guanya presència en les decisions de les empreses i es consolida com una via complementària a la banca tradicional. Aquesta va ser una de les idees que va marcar la jornada «Finançament alternatiu per a l’Empresa», organitzada per Diari de Girona, amb el patrocini d’Implica Corporate Finance, i celebrada aquest dimarts a l’Hotel Carlemany de Girona, amb la participació de representants de la banca, fons d’inversió i firmes especialitzades en finançament corporatiu.
María Riera, directora de l’equip de Debt Advisory d’Implica, va posar xifres a aquest canvi de tendència. Segons va explicar, el finançament alternatiu podria situar-se en els pròxims anys «entre el 30% i el 35%», després d’haver estat al voltant del 20% fa dos anys. Per a Riera, aquesta evolució no implica substituir el finançament bancari, sinó ampliar les opcions de les empreses amb fórmules complementàries.
La primera taula rodona, moderada per Oriol Puig, subdirector de Diari de Girona, es va centrar en les noves vies de finançament del Real Estate. Riera va recordar que, després de la crisi del 2008, van aparèixer amb força a Espanya els fons i que, amb el pas dels anys, aquests actors s’han consolidat amb equips propis. També va remarcar que s’ha «normalitzat l’entrada de fons d’inversió en operacions immobiliàries» i va situar la compra de sòl com un dels àmbits on el finançament alternatiu pot tenir més recorregut, perquè sovint no disposa de finançament bancari.

Públic assistent a la jornada a l’Hotel Carlemany. / Marc Martí
Ricard Abad, director de TQ Eurocredit de Catalunya i Aragó, va descriure una transformació profunda del mercat. «Espanya sempre ha sigut un mercat que tot el negoci havia anat per banca», va assenyalar. Ara, en canvi, va explicar que els arriben projectes que abans hauria assumit el banc i que, per qüestions reguladores, busquen altres vies. Abad va defensar que el mercat és avui més madur i va preveure una evolució cap a més actors i més especialització.
Des de la banca, Roger Vial, responsable de la província de Girona de High Growth de Banc Santander, va remarcar que el sector immobiliari continua tenint una forta dependència del finançament bancari, però va admetre que el mercat ha canviat. «La banca segueix sent dominant en el sector immobiliari, però la tendència s’ha anat consolidant amb el finançament alternatiu», va afirmar. Vial va vincular aquesta evolució als canvis regulatoris posteriors a la crisi del 2008 i va insistir que cada operació immobiliària s’ha d’analitzar de manera independent.
En aquest nou escenari, els ponents van coincidir que el finançament alternatiu no entra només quan la banca desapareix, sinó que sovint serveix per completar estructures de finançament més complexes. Riera va assenyalar que aquestes fórmules poden ajudar a apalancar la compra de sòl, mentre que Vial va remarcar que, des de la banca, també es participen en operacions compartides amb altres actors. «Complementem moltes operacions», va resumir el representant del Santander.
Jerónimo Sánchez, director de desenvolupament de Zintra Capital Credit, va posar l’accent en la preparació dels projectes. «Tenir un bon projecte és la clau per al finançament», va resumir. Sánchez va defensar que les empreses han de saber explicar millor les operacions i explorar alternatives més enllà dels seus finançadors habituals. «Per tendència tenim els nostres finançadors habituals i no sortim d’aquesta caixa», va advertir.
Àlex Jarandilla, director de Sector Turístic de la Direcció Territorial Catalunya de Banc Sabadell, va traslladar el debat al sector turístic i va explicar que el marc regulador també ha condicionat la banca. Va apuntar que els projectes han anat evolucionant i que «han aparegut nous operadors i també family offices, que diversifiquen la seva activitat». En el cas de la Costa Brava, va situar la sostenibilitat ambiental i social com un dels reptes cap als quals s’orienta una destinació consolidada.
Relleu i entrada de capital
La segona taula rodona, moderada per Julio Cobo, soci fundador d’Implica, va abordar el paper del capital privat en el relleu generacional i la continuïtat de l’empresa familiar. Lluís Molins, soci d’ABAC Capital, va defensar la necessitat de distingir entre patrimoni familiar, propietat i gestió executiva de les companyies. També va recordar que els fons busquen bons negocis, amb empresaris amb idees i capacitat de crear valor, però va advertir que encara hi ha desconeixement. «Hi ha molt d’empresari que encara no té clar què és i com funciona un fons», va afirmar.

Els ponents que van participar en el segon debat de l’acte. / Marc Martí
Lara Llach, directora d’inversions de Suma Capital, va posar el focus en el risc que assumeixen alguns empresaris quan tenen una part molt important del patrimoni familiar concentrada en la companyia. Aquesta situació, va explicar, pot frenar decisions que serien bones per al negoci. Llach va situar entre els reptes habituals la internacionalització, la professionalització dels equips i la governança, i va remarcar la importància de la relació personal entre inversors i empresaris. «És com un matrimoni i és important que hi hagi bon feeling», va dir.
Ferrán Alcácer, director d’inversions d’Aurica Capital, va explicar que sovint es troben amb situacions de concentració entre branques familiars i que, en alguns casos, han actuat com a «frontissa» entre parts de la família que no estaven ben avingudes. Per a Alcácer, l’entrada d’un fons exigeix alinear interessos i compartir cap on es vol portar la companyia. També va advertir que aquests processos no són immediats i que, quan es vol conèixer bé les persones i el projecte, es poden allargar més de sis mesos.

Juli Fernández, secretari general del Departament d’Economia i Finances. / Marc Martí
José María Rigau, soci d’Endurance Capital, va explicar que la seva companyia està enfocada a empreses que travessen situacions complexes. Rigau va explicar que el primer pas és fer un diagnòstic per entendre quin és el problema de l’empresa i fins a quin punt és profund. «El més important és entendre per què la companyia està en aquesta situació», va assenyalar. Rigau va defensar que el capital privat pot ajudar a connectar recursos financers amb pimes que tenen activitat viable. «Volem que les pimes no desapareguin», va afirmar.
El debat també va deixar clar que aquestes vies encara tenen recorregut per explicar-se millor entre empresaris, promotors i companyies familiars. Julio Cobo, soci fundador d’Implica i moderador de la segona taula, ho va resumir amb una idea que va travessar bona part de la jornada: «Encara falta coneixement sobre el finançament alternatiu i sobre les solucions per a l’empresa familiar».
Millores en la fiscalitat de les successions i en la retenció de talent
El Govern treballa en canvis fiscals que podrien estar a punt al setembre i que tenen com a objectiu afavorir que el talent es quedi a Catalunya. Així ho va avançar aquest dimarts el secretari general del Departament d’Economia i Finances, Juli Fernández, durant la cloenda de la jornada «Finançament alternatiu per a l’Empresa». Fernández va situar la fiscalitat com un dels elements clau en el debat sobre el creixement de les empreses, la continuïtat dels projectes familiars i l’arrelament de l’activitat econòmica. «La fiscalitat és un tema importantíssim», va afirmar. En aquest context, va explicar que el Departament treballa en modificacions fiscals que podrien estar operatives al setembre. La mesura s’emmarca en la voluntat del Govern de buscar fórmules perquè el talent no hagi de marxar de Catalunya.
Fernández també va apuntar possibles canvis en l’àmbit de les successions en l’empresa familiar i la fiscalitat patrimonial, i va assenyalar que s’està valorant «com a mínim fer un grau més de parentiu». El secretari general no va concretar més detalls de la proposta, però va vincular aquests retocs a la necessitat d’adaptar les eines fiscals a les necessitats de les empreses i les famílies empresàries.
Durant la seva intervenció, Fernández també va defensar el paper del capital risc com una eina per ajudar les empreses a créixer i transformar-se. Segons va remarcar, «l’empresa necessita més coses» més enllà del finançament tradicional, en línia amb el debat mantingut durant les dues taules de la jornada.
També va posar l’accent en l’empresa familiar, que va associar a l’arrelament al territori, i va advertir que sovint es confonen la propietat i la governança. També va defensar que l’estabilitat institucional i política ajuda les empreses, en un moment en què moltes companyies afronten decisions sobre creixement, continuïtat i transformació.
- Què se n’ha fet de Berta García, l’alumna que va treure la millor nota a la selectivitat catalana: «El pitjor de la universitat és Rodalies i els mals professors»
- Famílies d’una escola denuncien que els seus fills van trobar insectes a la sopa del menjador
- Mansour Gueye, el senegalès que després d’una dura travessia en pastera va acabar vivint a Espanya: 'No es pot jutjar ningú pel color de la pell, soc aquí per guanyar-me la vida
- Aquest és el percentatge del sou que els gironins destinen a pagar el lloguer
- Bitàcora, el bar de Palamós amb cuina d'alta qualitat: “Pots venir un dia a fer unes braves i un altre dia a menjar ostres”
- Ingressat greu al Trueta després de caure des de diversos metres a la rampa del pàrquing de l’estació d’autobusos de Lloret
- Necrològiques del 7 de juny de 2026
- Un bar denuncia perjudicis pel rodatge de ‘Tomb Raider’ a Girona i reclama el mateix tracte que altres negocis afectats
