5 consells amb Ester Morales, sobre propòsit, intuïció i la valentia de confiar

“Emprendre és fer aquell pas sense saber què hi ha allà sota, però confiar.” Així ho explica Ester Morales, fundadora de Casa Far, una col·lecció d’espais que promou una vida més conscient i creativa.

Enginyera informàtica amb trajectòria a Google, va deixar el món corporatiu després de qüestionar el seu propòsit amb l’arribada de la IA. Aquell gir vital la va portar a una excedència i a redefinir què entén per èxit, posant el focus no en l’ascens corporatiu, sinó en el sentit i la contribució.

Avui, dins del cicle “5 Consells”, comparteix reflexions sobre intuïció, silenci, propòsit i confiança com a veritables motors del canvi.

Consell 1. L’emprenedoria no és només negoci, és una manera de viure

Morales ho té clar: l’esperit emprenedor no sempre es manifesta creant empreses. “A vegades associem emprendre només amb negocis, però també és una manera de viure.” Amb 21 anys va marxar als Estats Units, abans havia passat estius a Londres i fins i tot havia fet la volta al món. Decisions guiades per una recerca de llibertat que també va marcar els seus estudis: va triar Enginyeria Informàtica no per vocació, sinó per l’estil de vida que li podia oferir, que era viure als Estats Units, viatjar pel món, i poder treballar des de qualsevol lloc remot amb l'ordinador.

Durant anys va seguir el camí corporatiu, però alguna cosa no encaixava. El canvi arriba quan deixa de respondre a estructures externes i comença a respondre’s a si mateixa. “La paraula treballar ha desaparegut: per mi és contribuir, és aportar.”

Consell 2. L’èxit sense propòsit es queda curt

Un dels punts d’inflexió va ser entendre que l’èxit no podia mesurar-se només en termes econòmics o de poder. “Què fas que vagi més enllà de tu? Què aportes a la societat? Quin impacte deixes al món?” es pregunta. Per a ella, els diners són un mitjà, però no un fi, el veritable motor és contribuir.

Aquesta mirada també l’ha portat a redefinir què vol dir ser lliure: aixecar-se cada matí sabent que fa el que realment vol, sense deixar-se endur pel que “s’hauria de fer” o pel que la societat espera. “Des de petits ens preparen per entrar a la millor empresa i rendir, però no per viure millor ni per ser més feliços.” Precisament aquesta necessitat de donar sentit al que feia va ser el que la va portar a deixar la seva carrera a Google. “Busco fer alguna cosa que no sigui només per mi.”

Consell 3. Emprendre és sostenir la incertesa (i les pors)

Fer el pas no va ser fàcil. Morales explica que va necessitar dos anys de teràpia i coaching per desfer creences molt arrelades sobre l’èxit i la seguretat. “Tenia completament integrat que la carrera d’èxit era allà.”

La por econòmica era una de les més fortes. “Quan treballes per una empresa saps que a final de mes tens un sou. Quan emprens, no.” Ho descriu amb una metàfora molt clara: “És com anar en bicicleta: quan emprens, no pots deixar mai de pedalar. En canvi, treballant per una empresa, hi ha moments en què pots deixar de fer-ho… i tot i així, la bicicleta continua avançant.”

Amb el temps, però, ha après que la por es transforma quan s’afronta. “Quan la permets viure, s’esvaeix.” I afegeix que la resiliència no es força, apareix quan connectes amb el teu propòsit.

Consell 4. Escolta la intuïció i busca el silenci

Si hi ha un consell que repeteix amb convicció és aquest: “Escolta la intuïció.” En un entorn accelerat i molt mental, sobretot en l’emprenedoria, reivindica espais de pausa per reconnectar amb una veu més profunda.

Per a ella, la natura i el silenci són essencials. “El silenci és l’aliat més gran que tenim, i està en perill d’extinció.” Caminar pel bosc, meditar, trucar a familiars o simplement avorrir-se ajuda a sortir del soroll mental.

Aquesta pausa també obre una altra mirada sobre la vida. Explica que sovint s’atura i pensa: “Tot és un miracle.” Des del fet de llevar-se al matí fins al dia a dia més simple. “Se’ns oblida que el simple fet d’estar aquí ja és un miracle.” Aquesta perspectiva li aporta confiança i menys necessitat de control.

També defensa que no tot ha de ser planificat. “L’emprenedoria és sembrar llavors sense saber què brotarà.” Però quan alguna creix, diu, l’emoció és immensa: “Se’t poden arribar a caure les llàgrimes.”

Consell 5. La llibertat és responsabilitat (i també empoderament)

Destaca la importància de la comunitat. Espais com la Fundació Farinera Girona permeten compartir pors, dubtes i aprenentatges amb altres persones que estan en el mateix moment vital. “La humanitat està feta per cooperar.”

També assenyala que el principal obstacle en l’emprenedoria sovint és intern: aprendre a no deixar que la ment domini, sinó a governar-la. Recorda també que emprendre implica incertesa: “És possible que funcioni, i també que no, però no passa res.” El mercat i el context també formen part de l’equació.

I és precisament en aquesta acceptació de la incertesa on apareix una confiança més serena: la de saber que, passi el que passi, el camí sempre aporta aprenentatge i sentit.