SeQura vol convertir-se en el pròxim unicorn català abans del 2030

No són gaires les empreses de l’ecosistema ‘start-up’ català que, en el dia d’avui, s’atreveixin a dir en veu alta que es convertiran en unicorn (com es coneix les empreses emergents que arriben a una valoració de 1.000 milions de dòlarso 885 milions d’euros) en un horitzó de tot just quatre anys.

En una comunitat on la creació d’empreses tecnològiques no deixa de créixer (el 2025 es van comptabilitzar 2.043 noves companyies a Catalunya), escalar fins a nivells de rendibilitat i mida suficient per arribar a aquesta categoria continua sent l’excepció. L’última a aconseguir-ho va ser Factorial, el 2022. Des d’aleshores no n’hi ha hagut cap.

No obstant, a l’antiga fàbrica tèxtil situada al carrer Ali Bei, a pocs metres d’Arc de Triomf, hi ha un emprenedor en sèrie, d’origen suec, per cert, però establert des de principis dels 2000 a Catalunya, que afirma amb total seguretat que el 2030 la seva empresa assolirà aquesta fita. «És com una bola de neu; una vegada arribes a una mida crítica i mantens creixements sostinguts del 50%, l’horitzó és bastant previsible», afirma.

Un emprenedor en sèrie

Qui parla no és cap altre que DavidBäckstrom, CEO i cofundador de la fintech SeQura especialitzada en pagaments fraccionats o BNPL (buy now pay later). Atén EL PERIÓDICO després d’haver tancat el 2025 amb una facturació de 133 milions d’euros, 11 milions d’ebitda,400 treballadors en plantilla – va ajudar la rondaque van tancar el 2024 de 410 milions d’ euros liderada per Citi, amb la qual van escalar el seu negoci als Estats Units, el Regne Unit i Alemanya– i «prometedors plans de negoci». Abans d’endinsar-s’hi, mira enrere.

Va ser el 2015 – any en què la seva anterior empresa Telemedicine Clinic havia crescut fins a convertir-se en el centre de diagnòstic més gran per imatge d’Europa i el segon arreu del món – quan va decidir posar el focus en una nova emprenedoria. «Volia fer una cosa que tingués un gran impacte» recorda. I la resposta la va trobar en les diferències d’accés al crèdit que tenien els consumidors del nord d’Europa amb els del Sud.

Els espanyols compraven menys [online]; eren més reticents a pagar per endavant productes que no coneixen o no han tocat.

David Bäckstrom

— CEO de SeQura

«En països com Suècia hi ha registres de crèdit molt oficials i detallats, acompanyats de mesures que castiguen fortament l’impagament. Al sud d’Europa la informació és més fragmentada, cosa que impedeix que les entitats financeres tradicionals avaluïn correctament el risc dels consumidors i siguin més reticents a deixar diners», explica el directiu.

L’espai on més fricció generava la dificultat al crèdit va ser en la compra ‘online’. «Els espanyols compraven menys, eren més reticents a pagar per endavant productes que no coneixen o no han tocat», recorda. Per això, la primera solució que va donar forma a SeQura no va ser un crèdit al consum, sinó un sistema de «compra ara i paga en set dies», que permetia rebre el producte i «només si li convencia» pagar i quedar-se’l. A l’existir un mitjancer disposat a assumir el risc, els compradors van reduir la seva ansietat i els comerços van disparar les vendes.

Del BNPL al negoci sectorial

Amb el temps, SeQura va anar abandonant l’enfocament generalista del «buy now pay later» per centrar-se en verticals on l’impacte del pagament flexible és més gran. I entre aquestes, van posar el focus en l’educació, on opera sota la marca eduQaeda. «Quan pagues un màster o un curs de formació ho fas a cegues, és un segment molt opac que no pots provar fins que l’estàs cursant» remarca el CEO, «i dol molt pagar 5.000 euros per una cosa que no saps si t’agradarà».

Sota aquesta premissa la companyia permet fraccionar pagaments de matrícules d’entre 500 i 5.000 euros en quotes mensuals. Avui, aquest vertical ha crescut tant que ja suposa el 40% de la facturació del grup (gairebé 100 milions) i treballa amb més de 100 centres formatius. A més del sistema de pagament, SeQura ofereix eines de dades per als centres, que els permeten analitzar la qualitat de l’alumnat i millorar la captació internacional, especialment a Llatinoamèrica.

De fet, gran part de l’avantatge competitiu de l’ompanyia beu de la seva base de dades de comportament, que aglutina més de 2,7 milions d’usuari s i més de 5.000 comerços connectats, cosa que li permet analitzar més de 150 variables en cada transacció. Analitzen la cistella de la compra, la direcció o el comportament de l’usuari a la web, el dispositiu amb què s’efectua la compra, el correu electrònic, on «un Gmail té estadísticament menys taxa de morositat que d’altres», si l’usuari canvia dades durant el procés de pagament o si introdueix el seu nom fent copy paste.

El resultat d’aquesta especialització en segments especialitzats i anàlisis de dades, segons l’empresa, és una taxa d’acceptació mitjana del 95%, molt per sobre de l’estàndard bancari. «Quan un sistema de pagament rebutja un usuari, les conseqüències no són per a la financera, sinó per al comerç. El client s’ofès personalment, cosa que no només farà perdre una venda, sinó forjar una desconfiança en el futur», diu Backstrom. «Una ràtio d’acceptació baix (com el 30% dels bancs) es tradueix directament en vendes perdudes per al comerç».

L’aposta òptica: el gran vector de creixement

Des de fa dos anys, SeQura va introduir un segon vertical al sector òptic ( opti)Qaeda) que ofereix una subscripció o «renting» d’ ulleres perquè l’usuari pugui disposar de diverses ulleres (graduades, de sol o esportives) mitjançant una quota mensual, amb canvis de lents inclosos quan varia la graduació i renovació periòdica de montures. «De mitjana la gent té una o dues ulleres, però la necessitat real és molt més gran», assenyala el fundador.

Quan un sistema de pagament rebutja un usuari, les conseqüències no són per a la financera, sinó per al comerç.

David Bäckstrom

— CEO de SeQura

El model ja opera en unes 200 òptiques a Espanya i ha iniciat la seva expansió internacional a Alemanya, Mèxic i els Estats Units, a més d’acords amb grans proveïdors globals del sector. Si bé actualment optiQa només suposa un 5% de la facturació, la companyia preveu que aquest vertical tingui un pes pròxim a un terç del negoci el 2030.

El moviment aspira a convertir SeQura en una infraestructura tecnològica i financera especialitzada per indústries. «No volem vendre préstecs personals massius. Volem construir eines que ajudin sectors concrets a vendre més i fidelitzar clients», insisteix el fundador. Aquesta filosofia explica també per què l’empresa ja treballa en nous verticals vinculats al sector sanitari, especialment el dental, on ja exploren models de subscripció per facilitar l’accés a revisions i tractaments bàsics mitjançant quotes mensuals reduïdes.

Preguntat el CEO per plans futurs per a la companyia, Bäckstrom, sense entrar en detalls, admet que SeQura treballa des de fa mesos en una estructura financera pròpia que li permeti operar amb més autonomia regulatòria en diferents mercats europeus. La decisió, encara pendent de diversos processos previstos per a la tardor, apunta a una evolució natural per a una empresa que mou milions d’euros diaris en finançament i que aspira a convertir-se, més que en una fintech de consum, en una plataforma financera global especialitzada per sectors.