Les jubilacions a partir dels 67 anys es dupliquen a Girona

Els canvis de fons en les estadístiques de pensions acostumen a trigar anys a fer-se visibles, però a Girona l’evolució recent ja mostra un desplaçament clar de la jubilació cap a edats més avançades. Les altes inicials a partir dels 67 anys s’han duplicat entre el 2022 i el 2025. Han passat de 367 a 758 en tres exercicis complets. No sembla un salt aïllat, sinó la consolidació d’una tendència que fa anys que s’apunta i que les dades de l’Institut Nacional de la Seguretat Social confirmen ara amb prou contundència.

L’indicador més sintètic és l’edat mitjana d’accés a la pensió. A Girona ha passat de 64,7 anys el 2022 a 65,2 el 2025. Mig any més en tres exercicis. En una sèrie estadística que recull milers d’altes anuals i que acostuma a variar a un ritme de dècimes per any, aquesta evolució confirma que, a poc a poc, la jubilació s’està endarrerint. No vol dir que tots els treballadors es retirin més tard per decisió pròpia, però sí que la porta d’entrada al sistema es desplaça cap a edats més altes.

El moviment és especialment visible en les franges més tardanes. Les noves jubilacions als 67 anys han passat de 154 a 344 en aquest període; les dels 68 anys, de 67 a 158; les dels 70, de 29 a 68; i les de més de 70 anys, de 71 a 132. Són xifres encara lluny del volum que concentra la jubilació als 65 anys, però han deixat de ser una part marginal del registre i cada cop tenen més pes dins la fotografia anual de les noves pensions gironines.

L’evolució demogràfica i l’arribada a l’edat de la retirada de les generacions del «baby boom», molt més nombroses que les anteriors, també es fa notar. La província va registrar 6.902 noves jubilacions el 2025, un 10% més que el 2022. El creixement, però, no es distribueix de manera uniforme. En la franja de 65 anys o més, les altes han augmentat un 22%, de 3.750 a 4.579. Actualment, dues de cada tres noves jubilacions a Girona corresponen a persones que han arribat a aquesta edat.

A l’altre extrem, les jubilacions abans dels 65 anys perden terreny. Han passat de 2.522 el 2022 a 2.323 el 2025. La reducció afecta diverses edats de manera consistent. Les jubilacions als 62 anys han baixat de 387 a 261; les dels 63 anys, de 1.284 a 1.091; i les dels 61 anys, de 233 a 209.

Es mou la porta d’entrada

Una part de l’explicació és legal. L’edat ordinària de jubilació avança de manera gradual per als treballadors amb menys anys cotitzats. El 2026, el llindar se situa en 66 anys i 10 mesos per als qui no arriben als 38 anys i 3 mesos de cotització. A partir del 2027, passarà a ser de 67 anys per als qui no acreditin 38 anys i 6 mesos. Els treballadors que superin aquest període podran continuar accedint a la pensió ordinària als 65 anys.

Aquest calendari ha anat canviant la manera d’arribar a la jubilació. Durant molts anys, els 65 anys van funcionar com una referència gairebé automàtica. Ara continuen sent l’edat amb més altes, però ja no expliquen per si sols el conjunt del fenomen. Per a una part dels treballadors, la sortida del mercat laboral s’ajusta als anys cotitzats. Per a altres, depèn de si poden completar una carrera laboral més llarga o de si els compensa esperar per millorar la pensió final.

La conseqüència és que la jubilació ha deixat de tenir una data única de referència vàlida per a tothom. El moment de retirada depèn dels anys cotitzats, de la trajectòria laboral i, en molts casos, dels càlculs sobre la pensió que es podrà cobrar. També hi pesen factors personals, el tipus de feina, l’estat de salut o la possibilitat real de continuar treballant. Per això, les dades mostren un moviment general, però no expliquen per si soles la decisió de cada treballador.

Per als qui decideixen allargar la vida laboral més enllà de l’edat que els correspondria, la Seguretat Social preveu incentius. L’opció més habitual és un increment del 4% a la pensió per cada any complet de demora. També existeixen la fórmula de pagament únic i la modalitat mixta. Aquestes mesures no són l’única causa de l’endarreriment, però formen part d’un marc que afavoreix que determinats perfils allarguin l’activitat.

Amb tot, els 65 anys continuen sent l’edat amb més jubilacions a Girona. El 2025 s’hi van registrar 2.223 altes, per sobre de les 1.962 del 2022. Paral·lelament, l’import mitjà de les noves jubilacions ha crescut a la província, de 1.353 euros el 2022 a 1.581 euros el 2025. Tanmateix, són les altes abans dels 65 anys les que presenten una pensió inicial mitjana més alta, de 1.862 euros. Les de 65 anys o més se situen en 1.439 euros.

Les dades del 2026 encara no permeten tancar cap conclusió anual, perquè només recullen l’acumulat fins a l’abril. En aquests quatre primers mesos, Girona suma 2.373 altes inicials de jubilació. D’aquestes, 1.516 corresponen a persones de 65 anys o més i 293 ja són jubilacions a partir dels 67 anys. El tancament de l’exercici dirà si el ritme es manté, però el pròxim canvi arribarà el 2027, quan culminarà el calendari progressiu que situa els 67 anys com a edat ordinària per als treballadors amb carreres de cotització més curtes.

Subscriu-te per seguir llegint