Jorge Pérez de Leza (Metrovacesa): «El problema de la vivenda és un problema d’oferta i cal aturar-lo»

La vivenda s’ha situat com una de les principals preocupacions a Espanya. Així ho va defensar Jorge Pérez de Leza, conseller delegat de la promotora Metrovacesa, durant la seva intervenció en el III Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani, impulsat per Prensa Ibérica i la Fundació La Caixa, en la qual va posar el focus en el desequilibri entre la creació de noves llars i la capacitat real de la indústria per produir vivenda.

«El problema de la vivenda és un problema d’oferta», va assenyalar el primer executiu de la cotitzada participada per Banco Santander, Carlos Slim i BBVA, que va advertir que la tensió actual no respon únicament al creixement demogràfic, sinó també a la capacitat d’atracció de determinades zones del país. En particular, el directiu va destacar el dinamisme de l’arc mediterrani, un territori que, segons va explicar, atrau talent jove, activitat econòmica, innovació i nous perfils professionals vinculats a sectors tecnològics.

Per al conseller delegat de Metrovacesa, aquesta capacitat de generar riquesa té una conseqüència directa: totes aquestes persones necessiten un lloc on viure. «Se’ns ajunta el talent nou que ve, el que ja tenim i la gent que ja viu», va explicar. El resultat és una pressió creixent sobre el parc residencial, especialment en àrees urbanes on la demanda avança molt per sobre de l’oferta disponible.

Pérez de Leza va posar com a exemple Barcelona. Segons va indicar, la ciutat va crear en el primer trimestre de l’any unes 18.000 llars, mentre que els visats d’obra nova –vivendes que es construiran i entregaran en els pròxims dos o tres anys– van rondar tot just les 12.000 unitats. «Hem generat un dèficit de 6.000 cases que s’uneix a l’acumulat que pot tenir la ciutat, que podria ser de 60.000 més», va afirmar.

Noves maneres de viure

El directiu també va remarcar que el repte no consisteix només a construir més, sinó a adaptar-se a noves maneres de viure. La societat, va afirmar, ja no demana únicament vivendes tradicionals «amb més o menys zones comunes», sinó que avui conviuen perfils molt diferents, com talent nòmada que es manté en una ciutat durant un període limitat, estudiants universitaris que necessiten llogar durant uns anys, treballadors desplaçats per nous projectes industrials i famílies que busquen una vivenda estable a llarg termini.

«Hem de combinar els dos mons», va defensar Pérez de Leza. Segons el seu parer, les ciutats han de ser capaces d’oferir solucions residencials diverses: vivenda lliure, vivenda protegida, lloguer de llarga durada, lloguer temporal, residències per a estudiants, espais comuns adaptats i fórmules que responguin a una mobilitat laboral i vital cada vegada més gran.

Aquesta complexitat, va afegir, fa especialment difícil la planificació urbana. «Jo no voldria ser CEO d’una ciutat», va dir fent broma. Mentre que a Metrovacesa ha reduït els seus plans estratègics de cinc a tres anys per «la velocitat a què canvia el món», les ciutats han de dissenyar-se amb horitzons de vint anys. «Això implica anticipar quina activitat econòmica hi haurà, quines infraestructures seran necessàries, quin tipus de vivenda es demanarà i com evolucionaran les necessitats de la població», va afegir.

Actuar a curt, mitjà i llarg termini

Davant la urgència del problema, Pérez de Leza va defensar que no n’hi ha prou amb actuar a llarg termini. «El problema de la vivenda no pot esperar 20 anys per solucionar-se», va assenyalar, amb referència al temps que es tarda a transformar un sòl. Per això, va reclamar mesures a curt, mitjà i llarg termini. Entre les respostes més immediates, preguntat per Gemma Martínez, directora d’EL PERIÓDICO, sobre la redensificació d’edificis i àmbits urbans ja existents, apunto que és «bona i necessària» perquè permet actuar sobre zones que ja compten amb planejament, infraestructures, potència elèctrica i transport.

El conseller delegat de Metrovacesa també va reclamar més agilitat per generar nous àmbits urbans i noves maneres de viure. «Si es vol, es pot», va afirmar, abans de citar el projecte de les Tres Xemeneies, entre Sant Adrià de Besòs i Badalona, com a exemple de col·laboració publicoprivada. Pérez de Leza va defensar que aquest tipus de cooperació és essencial per trobar solucions que serveixin tant el turista com el treballador temporal, el resident de llarg termini o qui vol desenvolupar tota la seva vida en una ciutat.

Metrovacesa, disposada a ser part de la solució

En aquest context, el directiu va recordar que Metrovacesa compta amb una cartera de sòls al llarg de l’arc mediterrani que pot contribuir a impulsar nous desenvolupaments urbans. Va esmentar, entre altres actius, les antigues fàbriques de la paperera del Prat de Llobregat, terres a Sagunt per a vivenda protegida per a treballadors de penyes futures fàbriques de bateries i projectes a València com Binival i Benimaclet, on veu marge per combinar vivenda protegida, vivenda lliure i usos turístics o hotelers.

També va al·ludir a oportunitats a Màlaga i Tarifa, insistint que disposar de sòl ben planificat pot ajudar a alleujar l’escassetat residencial. No obstant, va advertir que la solució exigeix equilibri entre diversos factors: produir vivenda més assequible, mobilitzar sòl públic, articular concessions a llarg termini i acompanyar aquestes mesures amb ajudes directes als joves. «Hi ha esperança», va concloure Pérez de Leza. Però aquesta esperança, va afegir, passa per una col·laboració publicoprivada estreta, per una Administració activa i per fórmules capaces de fer que la vivenda tingui un cost menor per als qui més dificultats tenen per accedir-hi.