Illa demana un front comú a les autonomies del Mediterrani per impedir que Espanya caigui «en el centralisme del passat»

El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha reivindicat que «si Espanya vol garantir un futur de prosperitat i de progrés amb més solidesa, amb més cohesió i amb més oportunitats, ha de reforçar la seva aposta per l’eix mediterrani i no caure en la visió centralista del passat». Així, ha allargat la mà a les comunitats autònomes que el formen –el País Valencià, les illes Balears, Múrcia i Andalusia– per forjar un front comú al marge del color dels seus respectius governs. ¿De veritat podem permetre’ns el luxe de viure d’esquena, de viure desconnectats, de no establir una col·laboració estable?», ha etzibat, interpel·lant la resta de territoris, presidits per dirigents del PP.

Durant el III Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani, organitzat per Prensa Ibérica i Fundació La Caixa a Barcelona, el cap del Govern ha defensat que tot l’eix mediterrani ha de superar «desconfiances» i construir «ponts de consens». Espanya «ha de mirar al Mediterrani sense complexos», per «reconèixer la seva pluralitat, riquesa i capacitat», ha afirmat Illa, mostrant una «actitud propositiva, amb propostes i projectes», però també reclamant «l’atenció, els recursos i les inversions a l’altura del pes històric, polític i cultural» d’aquest eix, atenent «a la riquesa, la prosperitat i la solidaritat que es genera». «Tenim la capacitat, tenim els projectes i hem de tenir la voluntat política d’alinear les actuacions del Govern de l’Estat, dels governs autonòmics i de la iniciativa de les nostres societats», ha reblat.

El finançament i la immigració

No obstant, ha quedat clar que aquesta no serà una tasca fàcil. Per començar, el president ha posat a sobre de la taula dues qüestions que, ara per ara, no generen consens per constituir aquest front comú mediterrani. La primera, el nou model de finançament, en què ha tornat a insistir i que Catalunya pensa liderar. «La proposta de nou finançament beneficia totes les comunitats autònomes, també a les de l’eix mediterrani», ha sentenciat, a més de demanar als seus homòlegs «responsabilitat» quan la proposta aterri al Congrés, previsiblement abans de final d’any.

Ni a Catalunya ni a Europa podem deixar-nos arrossegar per discursos extremistes

Salvador Illa.

— President de la Generalitat de Catalunya

La segona qüestió en la qual s’ha diferenciat de la resta de presidents autonòmics té a veure amb el discurs migratori. «La solució no és aixecar murs sobre el mar», ha assegurat en un context en el qual cada vegada més governs del PP estan avalant la ‘prioritat nacional’ de Vox. «Ni a Catalunya ni a Europa podem deixar-nos arrossegar per discursos extremistes», ha advertit sense esmentar directament els populars. Illa ha defensat que el Mediterrani ha de ser «sinònim d’esperança» i d’«humanisme», ha parafrasejat el papa Lleó XIV a l’assegurar que no pot ser «un cementiri sense làpides» i ha rebutjat explícitament l’enduriment de les polítiques migratòries i d’asil que acaba d’aprovar la Unió Europea. «No són cap solució», ha etzibat sense embuts.

Amb aquestes reflexions a sobre de la taula, el president de la Generalitat ha desgranat un discurs centrat en què l’eix mediterrani tingui el pes que li correspon a nivell estatal i europeu. Les cinc comunitats autònomes reuneixen més de 25 milions de persones, cosa que suposa més de la meitat de la població d’Espanya (el 51%), mentre suma gairebé la meitat del PIB espanyol (prop del 48%), el 50,4% del total d’exportacions de béns, el 52,4% del total d’empreses actives a l’Estat i el 47% del trànsit d’Aena. «L’eix mediterrani no som nomé demografia: som capacitat productiva, exportadora i logística [...] Tenim, per tant, la capacitat contrastada de generar prosperitat», ha defensat el president.

El paper de Barcelona

Sota el lema ‘Un mar de compromisos’, Illa també ha reclamat atenció a la Unió Europea. El president ha assenyalat que Europa «viu un moment existencial, de profund i inajornable replantejament estratègic, polític i organitzatiu» i que, tot i que bona part de la viabilitat europea es juga a les fronteres de l’est, «la Unió Europea no ha d’oblidar que el Mediterrani és el bressol de la nostra civilització». «Cap política, cap mur ni cap desacord pot negar la realitat mediterrània. Europa no pot cometre l’error de donar l’esquena al Mediterrani. Seria un error estratègic de pes», ha insistit.

També s’ha referit al denominat ‘Procés de Barcelona’, un projecte nascut el 1995 que va cristal·litzar en la Unió pel Mediterrani, «un dels projectes més ambiciosos a favor de l’estabilitat, la cooperació i la pau al món», format per 42 països. Més de trenta anys després, ha indicat, té continuïtat amb el nou Pacte pel Mediterrani de la Unió Europea, que va ser ratificat a la capital catalana al novembre pels ministres d’Afers Exteriors dels Estats membres. «La nostra manera de ser i d’entendre’ns, la nostra prosperitat i el nostre futur, són fruit del contacte ininterromput entre les nostres cultures mediterrànies», ha indicat.

Ara bé, Illa ha considerat que es pot «repensar» aquest espai, per «potenciar-lo» en tots els àmbits, després de recollir una idea que li va traslladar el premi Nobel d’economia Philippe Aghion, amb qui es va reunir aquesta setmana: «cal invertir els nostres recursos al nostre territori», li va dir, perquè «no pot ser que només el 12% de les exportacions europees arribi al sud del Mediterrani o que el comerç entre els mateixos països del sud representi només el 15% del PIB regional». Una situació que la comissària europea per al Mediterrani, Dubravka Šuica, va cridar a revertir en una entrevista amb la directora d’EL PERIÓDICO, Gemma Martínez: «El Pacte pel Mediterrani és l’estratègia correcta per canviar aquesta situació», va sentenciar.

I, després del diagnòstic, Illa s’ha ofert a aportar «tota l’ambició política per dotar-lo del pressupost que requereix i per fer el salt d’escala que defensa Catalunya: una Macroregió Mediterrània que permeti crear una estratègia integrada de la UE que uneixi els territoris de la conca del Mediterrani». Així, ha posat Catalunya a disposició d’aquest objectiu, amb el seu paper a la Unió pel Mediterrani, a la xarxa MedCities i als Quatre Motors d’Europa.