El turisme massiu dispara el negoci dels records i souvenirs

El turisme massiu no només omple hotels, aeroports i carrers. També alimenta una indústria global del souvenir que viu un moment d’expansió i que ha deixat enrere, en molts casos, la imatge tradicional del record artesanal vinculat al lloc visitat. Segons la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), el mercat mundial d’aquests productes podria arribar als 108.350 milions de dòlars, uns 100.000 milions d’euros, empès per l’augment dels viatges internacionals i per la necessitat dels visitants de conservar una prova física de l’experiència.

La paradoxa és que molts d’aquests objectes que simbolitzen una ciutat, un monument o una destinació turística es fabriquen lluny del lloc que representen. Imants, clauers, figures religioses o peces decoratives formen part sovint de cadenes de subministrament globals que permeten vendre productes de baix cost gràcies a les economies d’escala i al transport marítim internacional. Això explica que un record comprat en una ciutat europea pugui haver estat produït a milers de quilòmetres.

La professora dels Estudis d’Economia i Empresa Ana Jiménez-Zarco sosté, segons recull la UOC, que el consumidor canvia de lògica durant les vacances i no compra tant un objecte útil com una evidència d’haver estat en un indret. El souvenir funciona així com una validació personal i social: serveix per recordar el viatge, però també per mostrar-lo.

Centres tensionats

Aquest fenomen també afecta el turisme religiós i patrimonial. Els grans monuments i els espais de culte generen una economia pròpia de records, amb objectes que barregen valor simbòlic, consum i mercat global. La transformació és especialment visible en ciutats amb una forta pressió turística, on la proliferació de botigues de records ha obert el debat sobre el monocultiu comercial i la pèrdua de teixit veïnal.

Nous hàbits

El sector, però, també afronta canvis de consum. El plàstic perd força i guanyen espai els productes gastronòmics, el vi, l’oli i altres records vinculats a l’experiència local. Segons apunta la UOC, aquest gir respon a una demanda més sensible a la sostenibilitat i a una generació de consumidors que tendeix a acumular menys objectes i a valorar productes amb més identitat o utilitat.

La logística és un altre dels reptes. Les botigues de records dels centres històrics necessiten reposicions freqüents, però sovint no disposen de grans magatzems i operen en carrers saturats de vianants. Per això, els experts plantegen solucions com microhubs a la perifèria i repartiment amb bicicletes de càrrega elèctriques, un model que pot reduir l’impacte de la distribució en els espais més tensionats.

Aquest canvi també obliga les destinacions a repensar quin tipus de comerç volen preservar als espais més visitats. El repte no és només vendre records, sinó evitar que els centres històrics perdin diversitat comercial, identitat local i serveis pensats per als veïns.

El debat de fons és com compatibilitzar l’èxit turístic amb la vida quotidiana de les ciutats. La indústria del souvenir és una peça més d’aquest equilibri difícil: genera activitat econòmica, però també pot contribuir a uniformitzar els centres urbans i a substituir comerços de proximitat per negocis pensats gairebé exclusivament per al visitant.

Subscriu-te per seguir llegint