Ariadna Vilalta: «La disponibilitat no és productivitat»

Ariadna Vilalta és ciberpsicòloga especialitzada en l’impacte de la tecnologia i la IA en la salut mental i el comportament humà. Assessora empreses i institucions en benestar digital, ètica tecnològica i presa de decisions responsables. Amb una mirada humanista, defensa que la digitalització ha de posar el criteri, l’autonomia i la salut mental al centre. Aquest any ha publicat el llibre «Una vida siempre en línia», en què aborda com internet, les plataformes digitals i la IA influeixen en la manera com pensem, sentim i decidim.

Què és la ciberpsicologia i per què és important per entendre la relació entre tecnologia, empresa i treball?

La ciberpsicologia estudia com la tecnologia afecta la ment humana i el nostre comportament. Fa anys que existeix com a disciplina, tot i que dins del món de la psicologia encara no ha acabat de tenir el reconeixement que hauria de tenir. Abans també se’n deia psicologia d’internet, però avui aquesta expressió queda curta, perquè ja no parlem només d’internet, sinó també de xarxes socials, intel·ligència artificial, automatització, dades i moltes altres tecnologies. Fa dècades que convivim amb la tecnologia, però sovint no ens aturem a observar què ens està fent. Ens està canviant moltes coses, també en l’àmbit laboral i empresarial, i necessitem mirar-ho amb més consciència.

La intel·ligència artificial fa més necessària aquesta mirada psicològica?

Sí, seguríssim. Amb la intel·ligència artificial s’obren qüestions molt importants. Cada vegada hi ha més gent que, quan es troba malament o té problemes personals, ho consulta a una IA. I això és delicat, perquè molts d’aquests sistemes tendeixen a donar-te la raó o a reforçar allò que vols sentir. Això ja passava amb les xarxes socials. Ens hem anat acostumant a viure en espais on se’ns confirma constantment el que pensem, i això fa que les opinions es radicalitzin més fàcilment. Amb la IA aquest risc encara pot créixer, perquè pot reforçar la idea que tot el que penso està bé. I així podem acabar en un món més intolerant. No crec que sigui saludable que la nostra guia personal sigui sempre un chatbot que ens diu allò que volem sentir. La IA pot ser útil, però no pot substituir el criteri, l’acompanyament professional o la reflexió personal.

S’ha normalitzat prou la cura de la salut mental?

Encara ens costa molt. Tothom entén que anar al gimnàs serveix per cuidar el cos, però ens falta entendre que la psicologia també és una manera de cuidar-nos. El cervell és el que fa funcionar tot el cos i, en canvi, històricament li hem prestat poca atenció. Ara es parla molt de salut mental, però hi ha una contradicció. Molta gent parla amb facilitat d’etiquetes, de trastorns o de símptomes, però encara costa dir amb naturalitat que vas al psicòleg. I també hem d’anar amb compte amb les etiquetes. No és el mateix tenir símptomes depressius que tenir una depressió, ni tenir moments d’ansietat que patir un trastorn d’ansietat.

Què implica realment la transformació digital dins d’una empresa?

Crec que moltes empreses han fet aquest pas massa de pressa i sense prou reflexió. Sovint van incorporant eines noves a batzegades: ara una plataforma, ara un xat intern, ara una eina d’intel·ligència artificial. Però poques vegades s’aturen a pensar quin flux de treball volen, com es volen organitzar o cap a on volen anar. Treballar digitalment no vol dir decidir-ho tot per WhatsApp, respondre correus a qualsevol hora o incorporar eines sense criteri. També cal educació digital. No podem posar informació sensible en qualsevol eina d’intel·ligència artificial sense cap control. Ens falta formació i ens falta temps per pensar què fem i per què ho fem. Això ja va passar amb el màrqueting digital. Moltes empreses hi posaven diners sense saber exactament què feien i després s’estranyaven que els resultats no fossin els esperats. Després ha passat amb el big data, amb el blockchain i ara amb la intel·ligència artificial. Anem massa per modes i tendències.

Quin és l’efecte d’aquesta acceleració digital sobre els treballadors?

Els afecta molt, sobretot perquè no sempre se’ls educa ni se’ls acompanya. Ara hi ha una mena de pànic amb la intel·ligència artificial, o bé una posició completament acrítica a favor seu. Jo crec que no hem d’anar ni al pànic ni a l’entusiasme cec. Hem de pensar. No és tan senzill com agafar un programa, posar-lo a l’empresa i esperar que tot funcioni sol. També ens hem acostumat a un volum de comunicació impossible de gestionar: correus, xats interns, Teams, grups de WhatsApp, reunions constants. El dia se’n va responent estímuls i és molt difícil mantenir la productivitat així.

Com afecten les notificacions, els xats i els correus constants a la concentració?

En la concentració, l’impacte és fatal. Tots hauríem de fer l’exercici de treure notificacions i comprovar que no passa res. Ens hem acostumat a pensar que, si algú envia un WhatsApp, se li ha de contestar al moment. I no hauria de ser així. Si envies un correu, et contestaré quan pugui. Si tot és urgent, potser el problema és que no ens hem organitzat bé. La urgència ha de ser excepcional. No pot ser que tot sigui urgent cada dia i a cada moment. Hem de recuperar una manera de treballar més planificada: què vull aconseguir aquesta setmana, quines tasques són importants, quan contestaré missatges i quan em concentraré. Jo soc molt de fer servir l’agenda i d’escriure. Escriure ajuda a baixar revolucions i a ordenar el cap. Crec que hem de tornar a planificar i organitzar-nos millor, i deixar de ser tan reactius.

S’està confonent innovació amb estar sempre connectats i disponibles?

Sí. Abans es confonia presencialitat amb feina: si eres físicament a l’oficina, semblava que treballaves. Però ser-hi no vol dir necessàriament treballar. Ara passa una cosa semblant amb la connexió: sembla que, si estàs connectat, estàs treballant. I tampoc és veritat. La disponibilitat no és productivitat. També rebem massa inputs. Si, a més de fer la teva feina, has d’estar al dia de totes les actualitzacions, notícies i novetats del teu sector, és impossible llegir-ho tot i treballar bé. Per això val la pena aturar-nos, saber què volem fer, dedicar unes hores planificades a actualitzar-nos i assumir que no podem arribar a tot.

La intel·ligència artificial pot fer més eficients els equips, però també augmentar el control sobre els treballadors?

Vivim en una contradicció. Ens molesta que ens vigilin, però alhora som tot el dia a internet, on estem constantment exposats. Dit això, crec que també cal recuperar certa professionalitat. Si estàs treballant, estàs treballant. Ho veig sovint: persones que atenen en una cafeteria, en una botiga o en un servei, i alhora estan pendents del mòbil personal. Això no està bé. No es tracta només de vigilar la feina, sinó d’educació, de professionalitat i de separar l’àmbit laboral del personal. També hem barrejat molt el telèfon professional i el personal. Abans era habitual que l’empresa et donés un telèfon i un ordinador. Potser hauríem de tornar a separar més aquests espais. Hi ha feines en què el mòbil és imprescindible, però n’hi ha moltes altres en què no cal consultar-lo tota l’estona.

Quins riscos té fer servir algoritmes en processos de selecció o promoció de personal?

A mi em preocupa molt. Fa temps que crec que els processos de selecció necessiten repensar-se. Ja eren impersonals abans, i ara encara correm més el risc de perdre humanitat. S’ha creat una mena de joc fictici. El candidat sap quines paraules ha de posar al currículum o al LinkedIn perquè l’algoritme el detecti. I qui busca talent també sap quines paraules ha de buscar. Però això no vol dir que realment coneguis aquella persona ni la seva trajectòria. Si jo fos una empresa que contracta, preferiria que algú llegís de veritat el currículum, que entengués la trajectòria del candidat i que no tot depengués de si ha sabut col·locar les paraules adequades. Tenim més informació que mai, però també sembla que ens podem enganyar més fàcilment.

La ciberseguretat sovint es presenta com una qüestió tècnica. Per què el factor humà continua sent tan vulnerable?

Perquè som humans. Molts problemes de ciberseguretat passen perquè algú ha clicat on no tocava, ha respost amb pressa o ha caigut en una situació de pànic. Si no ens formem, és molt difícil reconèixer tot això. Cal educació digital des de petits, però també en els adults. Hem d’aprendre a no contestar segons qui, a no clicar qualsevol enllaç i a desconfiar d’urgències sospitoses. El problema és que moltes generacions no han rebut aquesta formació. A més, ara tenim la tecnologia molt a l’abast i sembla que, com que tothom la fa servir, ja no cal formar ningú. Però és just al contrari. Com més present és la tecnologia, més necessària és la formació.

El ritme accelerat també ens fa més vulnerables davant d’estafes digitals?

Sí. Quan vas ràpid, quan tot sembla urgent, és més fàcil caure en una estafa. Els atacs sovint aprofiten aquesta pressa: un missatge que diu que et tallaran la línia, un avís fals del banc, una urgència aparent. Si t’agafa en un moment de pressió, pots reaccionar sense pensar. Per això el problema no és només la falta de formació, sinó també el ritme de vida. Ens hem acostumat a funcionar de manera accelerada i automàtica, i això ens fa més vulnerables. La tecnologia ens exigeix més rapidesa, però justament necessitem més pausa i més criteri.

La tecnologia també té un cost ambiental que sovint oblidem?

Sí, i crec que en som poc conscients. Fem servir moltes tecnologies sense pensar en els recursos que consumeixen. Cada correu, cada resposta automàtica, cada arxiu guardat, cada cerca amb intel·ligència artificial, tot això ocupa espai i consumeix energia. Ara molta gent ja no fa cerques només a internet, sinó que fa consultes a sistemes d’intel·ligència artificial. I això té un cost: energia, servidors, refrigeració, aigua. Alhora, com a societat ens esforcem molt a reciclar, a separar residus i a reduir impactes quotidians, però després fem un ús digital desmesurat sense pensar-hi gaire. Passa també amb les fotos. Quan viatgem, fem desenes de fotografies de tot, les pugem al núvol i queden emmagatzemades. Una foto pot semblar poca cosa, però multiplicada per milions de persones cada dia té un impacte enorme. Ens falta educació també en aquest sentit.

Què pot implicar per a una empresa no cuidar la salut mental i digital dels seus equips?

Trobar bons treballadors costa molt. Trobar algú que entengui l’empresa, que treballi bé, que sigui responsable i que encaixi en un projecte no és fàcil. Per això, si tens una petita o mitjana empresa, has de cuidar la gent professional que tens. I cuidar no vol dir només deixar treballar un dia des de casa. Vol dir pensar de debò com s’organitza l’empresa, quina confiança dones, quins límits poses i com facilites que la gent pugui treballar bé. Hi ha models interessants, com el que explica el CEO de Netflix a «No Rules Rules». Ell va veure que, en empreses creatives, quan la gent tenia marge, descansava o passava uns dies fora, sovint tornava amb millors idees. Això obliga a replantejar moltes normes tradicionals: els horaris rígids, les vacances enteses d’una manera molt industrial o el control constant. Crec que encara estem aplicant regles de la revolució industrial a una època que ja no és aquella. Hauríem de parlar més de confiança, responsabilitat i objectius., comunitat, normes compartides i límits clars. No parlo necessàriament de religió, sinó d’ètica: això es fa i això no es fa.

Subscriu-te per seguir llegint