El millor any d’Hipra: factura més de 500 milions d'euros i guanya 53,9 milions
La companyia gironina consolida el negoci internacional de salut animal, fa créixer la divisió humana i preveu desplegar fins al 2030 la nova fase del campus d’Aiguaviva

Les instal·lacions d'Hipra a Aiguaviva. / Marc Martí

Hipra ha tancat el 2025 amb la facturació més alta de la seva història. La biofarmacèutica gironina, amb seu a Amer i instal·lacions a Aiguaviva, ha arribat als 516 milions d’euros de xifra de negoci, un 17% més que l’any anterior, i ha obtingut un benefici net de 53,9 milions, un 65% més que fa un any, quan va guanyar 32,7 milions. La companyia supera així per primera vegada la barrera dels 500 milions i consolida un creixement que combina el negoci tradicional de salut animal amb el pes creixent de la divisió de salut humana.
La millora del negoci també es nota en els resultats operatius. Hipra ha elevat l’Ebitda fins als 125,2 milions d’euros i ha reduït l’endeutament net en 12,3 milions, fins als 145,5 milions. La companyia situa aquest deute en 1,16 vegades l’Ebitda, una ràtio que li permet continuar sostenint el ritme inversor dels últims anys, segons ha explicat David Maldonado, director executiu financer de la companyia.
Les inversions de la companyia
La dimensió internacional continua sent una de les claus del grup. El 85% de les vendes d’Hipra es fan fora d’Espanya, una dada que explica el pes exterior d’una companyia nascuda a les comarques gironines i que ha anat ampliant mercats, capacitat productiva i activitat científica. Maldonado també ha subratllat que la firma "va recollint els fruits" de les inversions fetes en els últims anys, en un exercici en què el grup ha mantingut un fort esforç inversor.
Durant el 2025, Hipra ha destinat més de 62 milions d’euros a recerca i desenvolupament, una quantitat equivalent a prop del 12% de la facturació anual. Si s’hi afegeixen les inversions en infraestructures i capacitat productiva, l’esforç total supera els 93 milions, el 18% de les vendes del grup. Des del 2019, la inversió acumulada en R+D arriba als 400 milions d’euros.

David Maldonado, director executiu financer d’Hipra / Hipra
Un dels projectes que concentra bona part d’aquesta estratègia és el Campus Hipra d’Aiguaviva, inaugurat el 2025 com a complement de la seu històrica d’Amer. Les noves instal·lacions tenen una inversió total prevista de 550 milions d’euros fins a la tercera fase, i, ara, avancen cap a una segona fase, que la companyia situa entre aquest 2026 i el 2030.
El creixement també es reflecteix en la plantilla. Hipra té actualment 2.757 treballadors, davant dels 1.311 que tenia el 2016, i manté 250 vacants obertes. Les dades facilitades per l’empresa indiquen que el 51% de la plantilla són dones i el 49% homes, mentre que sis de cada deu treballadors tenen titulació universitària.
En termes financers, el grup també defensa una posició de balanç sòlida. El 62,3% del passiu correspon a patrimoni net i el fons de maniobra se situa en 101,3 milions d’euros. Aquestes magnituds permeten a la companyia sostenir les inversions previstes i continuar desplegant projectes a llarg termini.
El motor d'Hipra
La divisió de salut animal continua sent el principal motor del grup. El director general de l’àrea, David Caballero, ha qualificat el 2025 com "un any excel·lent" per l’evolució de les vendes. Aquesta unitat ha crescut un 14,3% respecte al 2024 i ha assolit una quota de mercat global aproximada del 7,4% en animals de producció. El 88% de les vendes de salut animal corresponen a mercats internacionals, amb Europa com a principal àrea de negoci.

David Maldonado, director executiu financer d’Hipra; Carlota Gómez, directora executiva d’afers corporatius i sostenibilitat de l'empresa; David Caballero, director general de Salut Animal d’Hipra; i Carles Fàbrega, director general de l’àrea de Salut Humana d’Hipra. / Hipra
Per regions, Europa, sense comptar Espanya i Portugal, concentra el 46% del negoci de salut animal. La segueixen Àsia i Oceania, amb el 22%; Amèrica, amb el 18%, i Ibèria, amb el 14%. Per espècies, el porcí, l’aviram i els remugants representen el 94% del volum de negoci de la divisió. Hipra disposa de més de 100 vacunes i té més de 25 projectes en desenvolupament, una cartera que la companyia vincula a la continuïtat del creixement en els pròxims anys.
El 2025 també ha estat marcat per l’acord amb Elanco per portar als Estats Units dues vacunes pròpies contra el metapneumovirus aviari, en un context d’emergència sanitària en el país. En paral·lel, Hipra lidera un projecte europeu per desenvolupar una vacuna de nova generació contra la pesta porcina africana. Caballero ha apuntat que es tracta d’un virus especialment complex i que el desenvolupament d’una solució pot requerir com a mínim entre set i vuit anys de feina.
Salut humana
D'altra banda, la divisió de salut humana, creada el 2020 arran del desenvolupament de la vacuna contra la covid-19, continua guanyant pes dins del grup, tot i que afirmen que els seus objectius encara són més qualitatius que quantitatius. El director general de l’àrea, Carles Fàbrega, també ha definit el 2025 com un bon any i ha remarcat que la companyia ha d’adaptar, registrar i fabricar anualment la vacuna contra la covid per respondre a les noves variants. "Estem fent una vacuna nova cada any", ha exposat.

Un tècnic treballant al laboratori de la farmacèutica gironina Hipra. / Hipra
En aquest àmbit, Hipra ha adaptat, registrat i fabricat Bimervax davant la nova variant circulant de la covid-19 el 2025 i ha signat un acord conjunt d’adquisició amb la Unió Europea. Nou països han adquirit dosis de la vacuna durant l’any passat, amb Espanya com el país que n’ha obtingut i administrat més. D’acord amb les dades explicades per l’empresa, el contracte marc preveu 4 milions de dosis, ampliables fins a un 50%.
La companyia també va presentar el setembre del 2025 Speedcell, un projecte de quatre anys cofinançat per la Unió Europea per accelerar el desenvolupament i la producció de productes biològics davant emergències sanitàries. En paral·lel, ha posat en marxa Hipra Biotech Services, una unitat dedicada al desenvolupament i la fabricació per a tercers que ja ha signat dos contractes amb companyies europees.
Canvis en la cúpula
En paral·lel als resultats, Hipra ha mogut en els últims mesos algunes peces de la seva estructura de govern i direcció. Al desembre, la companyia va incorporar Carles Pascual i Montse Montaner al consell d’administració amb l’objectiu d’obrir una nova etapa de "transformació i creixement". Pascual aporta una llarga trajectòria a Werfen, empresa de diagnòstic mèdic, mentre que Montaner acumula més de 25 anys d’experiència en la indústria farmacèutica internacional, amb responsabilitats en companyies com Novartis i Sanofi.
El canvi més recent és el nomenament de David Caballero com a director general de Salut Animal, càrrec que ha assumit oficialment aquest mes de juny. Caballero, fins ara al capdavant de la Direcció Global de Negoci Animal, ha passat a liderar la principal àrea de negoci d’Hipra.
Subscriu-te per seguir llegint
- Les matrícules canvien aquest juliol: aquestes són les noves lletres que començaran a veure’s als cotxes
- El secretari municipal va advertir Salellas que mantenir el cinema Truffaut en mans del Col·lectiu era il·legal
- Mor Josep Agustí i Ros, empresari històric de la construcció gironina
- Sabies que a Palamós hi ha una barraca amb una porta ben torta?
- Les imatges de la visita a Empúries de la família reial
- El Gironès, la Selva i la Garrotxa es troben entre les comarques de Catalunya on la vegetació està més seca
- Necrològiques del 15 de juliol de 2026
- Investiguen 66 persones per punxar la llum en 65 comerços gironins