Les empreses no li poden treure el plus de lliure disposició a un empleat per no contestar missatges o trucades en dies lliures

Una empresa no pot retirar el plus salarial de lliure disposició a un treballador per negar-se a respondre trucades o missatges en els seus dies de descans. Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Canàries (TSJC) ha fallat contra un ajuntament que va penalitzar un vigilant de piscines per invocar el seu dret a la desconnexió digital per ignorar les comunicacions durant les jornades de descans. Els magistrats consideren que percebre una bonificació per compensar més flexibilitat horària i la possibilitat de canvis de jornada no significa estar sempre operatiu i que el consistori va obrar malament al retirar-li un complement al qual tenia dret.

«No es desprèn del tenor literal del precepte convencional que per al meritació del plus d’especial dedicació el treballador hagi d’estar disponible per al servei en tot moment, en els seus períodes de descans i fora de la jornada laboral, sense dret a la desconnexió digital durant els períodes de descans diari o setmanal», li han retret els jutges a l’Ajuntament de San Cristóbal de La Laguna.

Els fets jutjats es remunten al 2022, quan un vigilant de la piscina municipal va denunciar el consistori per considerar injust que li retiressin el plus de lliure disposició que feia anys que cobrava, i que continuaven cobrant els seus companys. Els responsables de l’Ajuntament van estimar convenient retirar-li el complement salarial de 199,13 euros mensuals, que percebia tota la plantilla de vigilants de piscina i que rebia el nom de «plus d’especial dedicació». «L’actor no es troba disponible els dies de descans, fora de la jornada laboral, al·legant el seu dret a l’anomenada desconnexió digital», li va retreure el consistori.

La normativa laboral insta les empreses a limitar l’ús de mitjans tecnològics durant els períodes de descans

El dret a la desconnexió digital és un dret reconegut de manera directa i indirecta en diversos preceptes de la normativa laboral espanyola. L’esperit d’aquest és permetre als empleats que s’oblidin de les seves preocupacions professionals i puguin separar la seva vida privada i la seva vida personal, no tensant-los si han d’estar pendents de missatges o trucades durant les seves hores lliures. «Els treballadors i els empleats públics tindran dret a la desconnexió digital a fi de garantir, fora del temps de treball legal o convencionalment establert, el respecte del seu temps de descans, permisos i vacances», diu la llei orgànica de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals. La llei de treball a distància va un pas més enllà i insta les empreses a limitar l’ús de mitjans tecnològics durant els períodes de descans.

Plena disponibilitat no és estar sempre disponible

Els magistrats han deixat clar en la seva sentència que el fet d’abonar un complement salarial a una persona per compensar que aquesta tingui més disponibilitat no pot significar que renunciï a la seva vida personal i hagi d’estar pendent sempre dels seus dispositius electrònics per a una possible urgència. Aquest complement –que és habitual en diferents perfils i rams d’activitat, des de consultors fins a tècnics d’ambulància– serveix a l’empresa per requerir a l’empleat que en determinats moments prolongui la jornada o que pugui canviar torns amb poca antelació. Però no perquè li puguin trucar en qualsevol moment per requerir-lo.

En certs gremis, com, per exemple, els pilots d’avió, hi ha períodes de guàrdia, en què durant unes hores concretes els treballadors han d’estar localitzables i se’ls pot requerir que s’incorporin al seu lloc en cas d’emergència. No obstant, són caus acotades en un període de temps concret, amb unes condicions de disponibilitat acotades (per exemple, que han de poder personar-se al seu lloc en 30 o 60 minuts) i remunerades. Diferent és el cas descrit per la sentència del TSJC, ja que l’Ajuntament exigia una disponibilitat durant el 100% del seu temps, en cas de potencial emergència.

«Resulta evident que l’actor té dret a percebre el concepte retributiu que reclama ja que efectivament presta serveis com a vigilant en el Servei de Piscines de l’Ajuntament de La Laguna i es troba en condicions de plena disponibilitat, tal com aquesta és definida al conveni col·lectiu d’aplicació, ja que desenvolupa la seva feina durant tot l’any en dies alterns, sense distinció de dies festius i tant en torn de matí com de tarda i a més, en ocasions ha de prolongar la jornada per atendre les necessitats del servei», recull la sentència.