La província de Girona perd més de 2.100 habitatges turístics en un any

La província de Girona ha perdut més de 2.100 habitatges d’ús turístic en un any, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Si les comparem amb el maig de l’any passat, a la demarcació hi havia 22.998 habitatges turístics i ara n’hi ha 20.821. Això significa una reducció de 2.177 habitatges. És a dir, Girona ha registrat una baixada del 9,47% en un any.

Si ens fixem en el número de places, la demarcació ha passat de 129.312 el maig del 2025 a les 116.320 actuals, perdent 12.992 places respecte l’any passat, és a dir, el 10,05%. En el cas de les places per habitatge, s’ha passat de 5,62 a 5,59.

Les dades evidencien que la pressió dels habitatges turístics es concentra sobretot als municipis de la Costa Brava. Amb dades del novembre de 2025, Roses és el municipi gironí amb més habitatges d’ús turístic, amb 2.034, seguit de Castelló d’Empúries, amb 1.517, i Lloret de Mar, amb 1.481. Només aquests tres municipis sumen 5.032 habitatges turístics, gairebé el 28,3% del total provincial. El rànquing el completen l’Escala, Torroella de Montgrí, Castell d’Aro-Platja d’Aro i s’Agaró, Palafrugell, Begur, Calonge i Sant Antoni i Tossa de Mar.

Tot i així, la província de Girona se situa entre les demarcacions amb major penetració dels habitatges d’ús turístic en el parc residencial. Així ho confirma un informe de la gestora GuestReady, que situa les comarques gironines com el tercer territori de l’Estat amb un índex més alt després de les Canàries i Màlaga.

D’aquesta manera, els habitatges turístics a la demarcació de Girona equivalen a prop del 4,1% del total del parc residencial, més del triple de la mitjana espanyola, que se situa al voltant de l’1,28%. Només territoris com Màlaga, amb un pes estimat del 4,5%, o Canàries, amb un 4,4%, presenten una pressió relativa similar o superior.

Segons l’INE, si ens fixem en les províncies amb més habitatges turístics al maig, només la superen Màlaga amb 45.176; Alacant amb 32.148, Las Palmas amb 26.998, Tenerife amb 21.358 i Balears amb 21.304.

Cauen el nombre d’habitatges turístics en plataformes digitals

L’INE també recull les comunitats autònomes amb més habitatges turístics. Andalusia encapçala el rànquing amb 90.649; la segueixen Catalunya amb 51.305, el País Valencià amb 51.268, Canàries amb 48.356 i Balears amb 21.304.

En el conjunt d'Espanya, el nombre d'habitatges turístics que s'anunciaven en plataformes digitals va descendir al maig un 10,7% respecte al mateix període de 2025, fins a 341.0001, el que suposa la seva segona major caiguda interanual de la sèrie històrica. Segons les dades de l'INE, al maig es comptabilitzaven 40.836 habitatges turístics menys que un any abans.

Tot i així, si es compara amb l'estadística anterior, corresponent a novembre de 2025, el nombre de pisos turístics va augmentar al maig un 3,4%, la qual cosa equival a 11.237 més.

Des que hi ha registres, el major nombre d'habitatges turístics anunciats en plataformes es va comptabilitzar l'agost del 2021 amb 403.267. Val a dir que l’INE no treu aquestes dades directament d’un registre oficial de llicències, sinó de les plataformes digitals d’allotjament turístic.

Més de la meitat de les pernoctacions extrahoteleres a Espanya són en apartaments turístics

Segons l’informe de GuestReady, els apartaments turístics van concentrar el 52,1% de les pernoctacions extrahoteleres a Espanya durant el 2025 i es consoliden com l'opció preferida d'aquesta modalitat enfront de càmpings, allotjaments rurals i albergs.

L'estudi assenyala que el mercat es divideix per les necessitats del viatger: l'hotel reté el turisme de negocis, urbà, de luxe i curta estada (el 71,5% del total reglat per l'INE), mentre que l'apartament destaca en grups, famílies i estades llargues que busquen espai i flexibilitat.

Geogràficament, Canàries lidera en apartaments turístics de llarga estada internacional; Catalunya encapçala els càmpings; Castella i Lleó el turisme rural i Madrid concentra l'hotel urbà i de negocis.

El Banc d’Espanya proposa limitar els usos no residencials

El Banc d’Espanya xifra en 750.000 el dèficit d’habitatges que hi ha actualment a l’Estat, uns 150.000 més que a l’informe sobre habitatge que va difondre el 2024. Per resoldre-ho, l’organisme proposa aplicar polítiques “transitòries” de contenció de la demanda i posa d’exemple “limitar” els usos no residencials.

Segons un informe, l’oferta d’habitatge no creix al ritme necessari per equilibrar els preus, l’augment de les llars i la demanda no residencial. A més, alerten que les compres de no residents i l’ús turístic de l’habitatge redueixen l’estoc disponible per a ús residencial a les zones de la costa mediterrània, les illes i els centres de les grans ciutats.

El Banc d'Espanya estima que 900.000 habitatges que podrien acollir famílies s'estan utilitzant com a pisos turístics o segones (o terceres) residències de no residents.

El Govern mou fitxa i els ajuntaments turístics ho rebutgen

La Generalitat va aprovar el 2023 una normativa per limitar els habitatges d’ús turístic en els municipis amb més pressió residencial o alta concentració de pisos turístics. La regulació obligava a obtenir una llicència urbanística prèvia, fixava un topall màxim de 10 pisos turístics per cada 100 habitants i donava cinc anys als habitatges ja existents per adaptar-se al nou règim.

El decret llei calculava que afectava 95.094 pisos turístics existents a Catalunya, dels quals 41.431 a les comarques gironines, l’àmbit amb més volum afectat, en un total de 66 municipis. De moment, la normativa ha impedit concedir noves llicències de pisos turístics als municipis afectats fins que adaptin el planejament urbanístic.

Tot i així, hi ha municipis turístics del litoral gironí que s’han posicionat en contra d’aquest decret llei. L'Ajuntament de Roses va aprovar la setmana passada una moció de rebuig a la normativa. El regidor de Turisme, Fèlix Llorens, assegurava que el nou decret de regulació de l'habitatge d'ús turístic suposaria la desaparició del 62% del parc d’allotjament. L’alcalde, Josep Maria Martínez, assegurava que el decret resulta beneficiós per ciutats com Barcelona, però no té en compte la realitat de municipis com Roses.

En una situació similar es trobaria l’Escala, on els habitatges d’ús turístic representen més del 70% de l’oferta d’allotjament i generen més de 16 milions d’euros anuals directes només en ingressos de lloguer.

Castelló d’Empúries també va aprovar el setembre de l’any passat una moció en aquest mateix sentit, a instància de l’Associació d’Empresaris d’Empuriabrava. A la moció es demanava el reconeixement del lloguer turístic com a activitat essencial al municipi i una regulació adaptada a la realitat.

Per la seva banda, l’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava i Pirineu de Girona (ATA) celebrava les mocions de rebuig i explicava que, a banda de deixar els turistes sense oferta, la normativa comportaria una gran retallada de llocs de treball i un cop molt dur per a la restauració i el comerç.

Subscriu-te per seguir llegint