Lignia aposta per una construcció amb fusta ràpida i sostenible

A Lignia, la fusta no comença a l’obra. Abans passa pel bosc, per la gestió forestal, per la biomassa i per una manera d’entendre el material que ve de lluny. El grup va començar amb Lignia Forestal, dedicada a la gestió dels boscos i l’aprofitament forestal. Després va arribar Lignia Biomassa, el 2014, orientada a la bioenergia. I, fa prop de cinc anys, va prendre forma Lignia Estructures, la peça que faltava per tancar el cercle i portar la fusta fins a la construcció.

«Lignia Estructures neix del coneixement previ per herència familiar i d’una necessitat que hi ha al sector de la construcció, que és la industrialització», explica Marc Figueras, gerent de Lignia. El seu avi ja era fuster i el seu pare, especialista en estructures de fusta. Aquell llegat es combina ara amb una activitat que mira cap a un mercat en creixement, amb cases amb estructura de fusta, teulades, pèrgoles, ponts, passarel·les, sales polivalents i pavellons esportius. Lignia Forestal treballa amb propietaris per gestionar els boscos i obtenir diferents productes de la fusta. La construcció completa aquest recorregut i permet donar més valor a un material que, segons Figueras, també ajuda a gestionar millor el territori i a reduir riscos com les plagues o els incendis forestals.

Una casa en pocs dies

La principal aposta de Lignia Estructures és la construcció industrialitzada. Les peces es preparen a la nau, amb mesures definides i processos cada vegada més informatitzats, i després es munten a l’obra. En una casa, per exemple, les parets poden arribar fetes de fàbrica i l’estructura queda aixecada en molt poc temps. «Nosaltres arribem allà i una casa te la muntem en un parell de dies», afirma Figueras. Amb una bona coordinació prèvia, calcula que en dues setmanes l’habitatge pot quedar gairebé muntat i que difícilment el termini global supera els sis mesos, davant l’any i mig o els dos anys habituals d’una construcció tradicional. Aquesta rapidesa, però, exigeix planificació. En aquest sistema, no hi ha marge per decidir a l’últim moment que una finestra s’ha de moure o que un interruptor quedaria millor uns centímetres més enllà. «Això s’agafa i es pensa tot abans de començar», remarca. Per al gerent de Lignia, aquesta és una de les claus del model. Reduir hores d’obra, minimitzar errors, controlar els costos i complir terminis. «El dilluns que ve és dilluns que ve», diu, sobre una fiabilitat que considera poc habitual en la construcció.

L’empresa treballa sobretot amb biga laminada encolada, un material estructural certificat que permet aprofitar millor la fusta. Si un arbre té un defecte important, una peça sencera pot quedar descartada per a usos estructurals. Amb el laminat, en canvi, el recurs es pot optimitzar. Aquesta tecnologia no és nova per a la família. El pare de Figueras ja la feia servir als anys noranta.

Sostenibilitat i durabilitat

La fusta guanya espai també pel seu balanç ambiental. Lignia defensa que no només és un producte de baixes emissions en comparació amb altres materials, sinó que l’arbre captura CO2 mentre creix. A més, si un edifici s’ha d’enderrocar, part de la fusta es pot reaprofitar, triturar per fer tauler o destinar a altres usos. «Si amb la fusta mires a llarg termini, és un producte important», sosté Figueras.

Un dels obstacles continua sent la percepció social. «Ens ha fet molt de mal el conte dels tres porquets», ironitza. Segons defensa, una casa amb estructura de fusta pot durar tant o més que una construcció tradicional si està ben executada. Cita edificis de fusta del Japó amb segles d’història i recorda que moltes esglésies conserven teulades d’aquest material. El punt crític, diu, no és que la fusta es mulli, sinó que no pugui assecar-se. El foc és un altre estigma. «Una casa de fusta és més segura contra incendis que una casa de construcció tradicional», assegura, perquè crema de manera progressiva i conserva més temps la capacitat estructural.

Creixement amb prudència

Lignia Estructures treballa sobretot en un radi d’uns 150 quilòmetres. És una clientela local, perquè desplaçar equips de muntatge lluny encareix massa el servei. La companyia té prop de deu persones directament vinculades a aquesta línia, dins d’un grup que suma al voltant de 25 treballadors.

El sector, diu Figueras, viu un creixement clar. Cada vegada hi ha més demanda i també més empreses. Les noves generacions, assegura, volen cases sostenibles, saludables i eficients, amb menys derivats del petroli i més control sobre els materials. També busquen confort. Una casa amb estructura de fusta, ben resolta, acostuma a tenir menys pèrdues de calor i un consum energètic inferior.

El preu final, defensa, és molt semblant al d’una construcció tradicional si es comparen habitatges equivalents. La diferència és que una casa de fusta sol incorporar ja un nivell d’eficiència més alt. «No s’han de mirar només els números absoluts, sinó què aporta cada opció», resumeix. En el futur, el creixement passarà per incorporar més tecnologia i processos de control numèric. Però el salt demana inversions importants. Una nau industrial i la maquinària necessària poden enfilar-se ràpidament cap als dos milions d’euros. Per això Lignia vol avançar sense presses, amb la fusta com a fil conductor des del bosc fins a l’obra.

Subscriu-te per seguir llegint