La gestió del talent: el gran desafiament de la IA

Un dels grans reptes que tenen avui les empreses, les institucions i el conjunt de la societat és entendre com la intel·ligència artificial està transformant la manera com treballem, aprenem, innovem i gestionem el talent. La IA ja no és només una qüestió tecnològica; també és una qüestió de persones, de lideratge, d’ètica, de competitivitat i de futur, que obliga a repensar els perfils professionals, les formes d’organització, els models d’aprenentatge i la manera com les empreses atrauen i retenen el talent.

Aquests van ser alguns dels temes de debat i anàlisi de la jornada Gestió del Talent i Intel·ligència Artificial. Estratègies, Ètica i Futur, celebrada el passat 30 de juny al Recinte Modernista de Sant Pau de Barcelona. Organitzada per EL PERIÓDICO, Prensa Ibérica i Activos, va reunir institucions, experts i empresaris.

La trobada la va obrir la secretària de Polítiques Digitals de la Generalitat, María Galindo, que va reivindicar el paper de Catalunya com un dels principals pols europeus en intel·ligència artificial (IA) i va defensar que el desenvolupament d’aquesta tecnologia ha d’estar sempre al servei de les persones, amb criteris ètics, transparents i responsables.

Galindo va assegurar que Catalunya parteix d’una posició sòlida gràcies a l’ecosistema construït durant els darrers anys, amb centres de recerca, universitats, empreses i professionals especialitzats. La responsable de Polítiques Digitals va destacar el pes creixent del sector tecnològic en l’economia catalana: l’àmbit digital representa prop del 14% del PIB, el sector tecnològic se situa al voltant del 9% i dona feina a més de 270.000 persones. Galindo també va destacar l’impuls del Govern a l’Estratègia Catalunya IA 2030 amb l’objectiu de reforçar l’ecosistema propi, incrementar la sobirania tecnològica i convertir la IA en un actiu estratègic.

Més enllà dels avenços tècnics, Galindo va identificar el talent com el principal repte de futur i va defensar que el valor diferencial continuarà residint en les persones, el seu pensament crític i la capacitat d’adaptar-se a un aprenentatge permanent.

Finalment, Galindo va advertir que la irrupció accelerada de la IA està generant noves bretxes digitals i va fer una crida a garantir una transició inclusiva que no deixi ningú enrere.

Anàlisi del fenomen

L’expert en estratègia tecnològica, supercomputació i intel·ligència artificial Pep Martorell va defensar, en una ponència, que la revolució de la IA no respon a una moda passatgera, sinó a una transformació tecnològica sense precedents impulsada per un creixement exponencial de la capacitat de computació, els nous algorismes i l’explosió de dades disponibles.

Martorell va explicar que les capacitats tecnològiques es dupliquen aproximadament cada sis mesos, un ritme que, al seu parer, és difícil d’assimilar per a les persones i les organitzacions. Tot i això, va demanar fugir tant de l’entusiasme desmesurat com del catastrofisme, recordant que la IA continua tenint limitacions importants, entre les quals l’elevat consum energètic de les infraestructures que la sustenten, la manca de rendibilitat dels models de negoci actuals i les conegudes «al·lucinacions» dels models generatius. En aquest sentit, va defensar que la combinació entre intel·ligència humana i intel·ligència artificial ofereix millors resultats que qualsevol d’elles per separat.

L’especialista va identificar tres grans transformacions que ja estan en marxa. La primera és la disrupció de sectors com la recerca científica, on la IA ja permet resoldre problemes fins ara inabordables. La segona és l’automatització de processos per guanyar productivitat, tot i que va rebutjar les previsions més alarmistes sobre la destrucció massiva d’ocupació i va sostenir que el veritable desafiament serà organitzatiu: decidir si el temps alliberat per la tecnologia es tradueix en reduccions de plantilla o en més innovació, millors serveis i més valor afegit. La tercera transformació serà, segons Martorell, la incorporació d’agents intel·ligents capaços de treballar de manera autònoma, fet que obligarà els professionals a assumir un paper de coordinadors d’equips formats tant per persones com per assistents virtuals.

De cara als pròxims mesos, Martorell va assenyalar que el principal repte ja no serà tecnològic, sinó l’adopció efectiva de la IA dins les organitzacions. A això s’hi afegiran debats sobre la governança d’aquestes eines, la conveniència de desenvolupar solucions pròpies o recórrer a plataformes comercials, l’auge dels models oberts, l’escassetat de dades per entrenar nous sistemes i l’impacte dels factors geopolítics sobre l’accés a la tecnologia. També va alertar de la necessitat d’obrir un debat social sobre les conseqüències cognitives de l’ús intensiu de la intel·ligència artificial, especialment entre les noves generacions.

Retenció del talent

La irrupció de la intel·ligència artificial està accelerant la transformació de les empreses, però el principal repte ja no resideix en la tecnologia, sinó en les persones. Aquesta va ser la principal conclusió de la taula rodona sobre intel·ligència artificial i retenció del talent, en la qual van participar Jaume Boada, CEO de Bakoffice.ai; Noèlia Asensi, CEO de Gsatek, i Jordi Vila Oliva, president d’UVE Solutions. Al llarg del debat, tots tres van coincidir que l’èxit de la IA dependrà menys de les eines que adoptin les organitzacions que de la seva capacitat per atraure, formar i fidelitzar professionals preparats per treballar-hi.

I quina és la clau per retenir el talent? Tot i que els tres ponents van coincidir que el salari continua sent important, van defensar que els perfils digitals valoren cada vegada més altres factors, com la qualitat dels projectes, la cultura corporativa, la flexibilitat i les oportunitats de creixement.

«Si tens projectes avorrits, el personal s’avorreix», va resumir Asensi, abans de reivindicar també la importància del teletreball, la conciliació i els plans de carrera per fidelitzar els equips. En aquest punt, Vila Oliva hi va introduir un matís. Tot i reconèixer el valor de la flexibilitat, va defensar que el treball presencial continuarà sent essencial per desenvolupar capacitats que la IA no pot substituir. «El que es valorarà serà entendre els problemes i buscar solucions, i això és molt difícil de fer tancat a casa i sense socialitzar», va sostenir.

Precisament, el consens va ser que les habilitats més demandades en els pròxims anys tindran poc a veure amb la programació pura. Empatia, comunicació, pensament crític, curiositat i aprenentatge continu van ser alguns dels atributs que els tres directius van assenyalar com a imprescindibles. «Necessitem persones que entenguin els problemes dels clients i sàpiguen formular bones solucions», va defensar Asensi, convençuda que les tasques repetitives seran les primeres a desaparèixer, mentre augmentarà el valor dels qui sàpiguen interpretar contextos complexos.

Per a Vila, l’actitud marcarà la diferència. «La curiositat i les ganes permanents d’aprendre seran la característica que haurem de detectar a l’hora de buscar talent», va afirmar, recordant que les eines evolucionen a un ritme tan accelerat que obliga a actualitzar coneixements de manera constant.

Tots tres també van coincidir que l’adopció de la IA requereix molt més que implantar aplicacions. El veritable canvi, van insistir, és cultural. Vila va defensar que la transformació ha d’impulsar-se des de la direcció i formar part de l’estratègia empresarial. «Si això no ve de dalt, no serem ni més productius ni oferirem millors productes», va assegurar.

Boada va posar el focus en un altre obstacle habitual: les resistències internes, especialment entre els comandaments intermedis, que sovint perceben la IA com una amenaça. Segons el CEO de Bakoffice.ai, l’única manera de superar-les passa per implicar aquells que l’hauran d’utilitzar en el disseny dels nous processos. Asensi va compartir aquest diagnòstic i va defensar que la participació dels equips és molt més eficaç que imposar canvis de manera vertical.

Es parla molt de la formació, però si alguna cosa van destacar durant el debat és que moltes organitzacions encara estan ensenyant simplement a utilitzar eines, sense desenvolupar una veritable comprensió de com transformar els processos de treball. «Encara ens mantenim a la superfície d’aquest gran canvi», va resumir Boada.

Els tres directius també van explicar com ja estan obtenint beneficis tangibles de la intel·ligència artificial. Bakoffice.ai ha aconseguit augmentar la facturació sense incrementar pràcticament la plantilla gràcies a l’automatització de processos interns. Gsatek ha implantat un sistema de reconeixement de veu que alimenta automàticament el CRM comercial, alliberant temps administratiu i generant mètriques fins ara inexistents. Per la seva banda, UVE Solutions utilitza agents intel·ligents tant per accelerar el desenvolupament de programari com per ajudar els seus clients comercials a planificar visites i prendre decisions basades en dades.

Privacitat, seguretat, biaixos i governança van aparèixer com a qüestions clau i com a riscos de la IA que cal abordar. Vila Oliva va defensar l’ús de plataformes especialitzades per garantir la protecció de les dades i reduir les anomenades «al·lucinacions» dels models generatius. Asensi va recordar que la qualitat dels resultats depèn directament de la qualitat de les dades amb què s’entrena la IA, mentre que Boada va advertir que moltes empreses encara subestimen l’impacte de la nova regulació europea.

La taula de debat va voler desmuntar un dels mites més estesos sobre la IA: la destrucció de llocs de treball. Tots tres van rebutjar aquesta idea, tot i matisar que sí que transformarà profundament el mercat laboral. «La intel·ligència artificial no eliminarà llocs de treball; una persona que utilitza la IA sí que pot acabar traient la feina a una altra que no la fa servir», va concloure Vila.

Estratègia i seguretat

Per cloure la jornada, l’expert en innovació i estratègia digital Carles Ortet va mantenir una conversa amb el periodista Carles Planas Bou en què va abordar l’impacte de la IA sobre els negocis, la geopolítica i la societat. Ortet va sostenir que el primer pas per a les organitzacions és assumir que el canvi ja s’ha produït. «La primera fase és la negació, però quan la gent canvia la manera de buscar informació i de prendre decisions, les empreses també han de canviar la manera de gestionar-se», va afirmar.

Sobre la cursa per la IA i la suspensió de l’ús de Mythos per part dels Estats Units en països estrangers, l’expert va advertir que la intel·ligència artificial s’ha convertit en un factor estratègic que transcendeix l’àmbit tecnològic. «Qualsevol mesura per posar-hi fre està bé, però també és estèril: farem tot el que es pugui fer, per bé o per mal», va concloure Carles Ortet.