El sector immobiliari carrega contra les regulacions: "Demanem estabilitat, això no s'aguanta per enlloc"

L'odissea en la qual s'ha convertit intentar accedir a un habitatge digne no suposa una sorpresa per ningú. El mercat immobiliari es troba en un moment crític, marcat per una demanda creixent que s'agreuja amb l'escassa oferta d'habitatges. Aquest divendres s'ha presentat l'Observatori d'Immobiliari Gironí 2025, un estudi elaborat per elaborat pel Col·legi i Associació d'Agents de la Propietat Immobiliària (API), el Gremi de Promotors i Constructors de Girona (GIPCE) i el Col·legi d'Administradores i Administradors de Finques (CAFGi), on es recullen dades sobre la situació de l'habitatge a la província. La conclusió, segons els representants, és que el problema central no rau en el preu, sinó en la manca d'oferta.

A més a més, totes les parts han coincidit que es convivia amb una inseguretat jurídica, que el president del CAFGi, Francesc Quintana, ha qualificat d'estar feta "a cop de decret" i que no se'ls "ha convidat a participar". Hi ha coincidit també el tresorer de l'API, David Saura que ha assegurat que "el que demanem és estabilitat, això no s'aguanta per enlloc". A més, ha explicat que tot i ser els professionals "tenen dificultats per explicar a un propietari que és un gran tenidor".

Normes estables

La inseguretat jurídica ha estat definitivament la queixa més repetida a la roda de premsa. Els tres representants han reiterat amb insistència la necessitat d’estabilitat normativa pels compradors. Segons han explicat, en 62 anys s’han aprovat 73 normatives relacionades amb l’habitatge, però 45 d’elles s’han concentrat només en els últims 12 anys.

El que demanem és estabilitat normativa. Que hi hagi les normes que siguin, però que siguin estables

Joan Company

— President del Col·legi i Associació d'Agents de la Propietat Immobiliaria de Girona

Des del sector es considera que aquesta incertesa constant, com els canvis en la definició de gran tenidor, frena la inversió de les entitats bancàries, que es mostren reticents a finançar projectes destinats a lloguer davant la incertesa sobre la rendibilitat futura.

Amb ajuda de l'administració

Al llarg de la roda de premsa s'han desgranat diverses mesures que el sector considera urgents. Una reclama que ajudaria a les dues parts en matèria de compravenda és aprovar una fiscalitat diferenciada. L'objectiu seria aplicar impostos més reduïts a la compra de primer habitatge respecte a segones residències, que tributen igual. Es demana reduir l'actual 10%-13% a un impost del 0% al 4%. El president de l'API, Joan Company, també ha aprofitat per allargar la mà a l'administració pública, proposant una col·laboració publicoprivada "semblant a la dels hospitals o escoles concertats". Seria a través de fórmules d’incentius fiscals i garanties de cobrament del lloguer que els propietaris privats veurien amb més bons ulls posar els pisos al mercat a preus assequibles.

Finalment, també s'ha cridat a una major inversió pública en l'àmbit estatal, ja que Espanya destina només un 0,14% del PIB a protecció social de l’habitatge, molt per sota de la mitjana europea (0,54% entre 2007 i 2021). Aquest infrafinançament encara s'ha fet més evident amb el nou Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030 (0,41% del PIB), que segueix sense arribar al nivell europeu.

L’alerta pels habitatges d’ús turístic

Un dels punts més debatuts ha estat el decret que obliga els municipis a ajustar-se a una ràtio de 10 habitatges turístics per cada 100 habitants abans de finals del 2028. La demarcació de Girona concentra el 43% de totes les llicències turístiques de Catalunya, total de 45.000 el 2025, que segons la ràtio suposaria la desaparició d’entre 17.000 i 18.000 habitatges d’ús turístic. Company ha advertit que aquests pisos no passaran majoritàriament a lloguer de llarga durada, sinó que simplement sortiran del mercat regulat, impactant econòmicament l’activitat turística local.

L’habitatge no necessita més confrontació, necessita més oferta, més seguretat jurídica i més consens

Francesc X. Quintana i Roig

— President Col·legi d'Administradores i Administradors de Finques de Girona

Una oferta que s’esfondra

El nombre de contractes de lloguer a la demarcació gironina ha caigut un 40% en cinc anys, passant dels més de 16.000 del 2021 als aproximadament 11.000 del 2025. Paral·lelament, l’obra nova s’ha enfonsat: si el 2006 a Girona es van oferir 8.382 pisos nous, el 2025 la xifra s’ha quedat en només 1.281. En canvi, la compravenda de segona mà s’ha mantingut relativament estable, amb 14.356 operacions el 2025, xifres similars a les d’abans de la bombolla del 2008.

Segons els representants del sector, aquest fenomen s'atribueix a una combinació de factors: el cansament de molts propietaris davant els canvis normatius constants, el dèficit estructural d’habitatge i la manca crònica de mà d’obra i finançament per construir.

El pacte nacional de l’habitatge

Més enllà de les mesures concretes, els tres representants han insistit en la necessitat d’un gran pacte nacional de l’habitatge que agrupi a tots els agents implicats com seria el cas de propietaris, llogaters, professionals, acadèmics i administracions. L'objectiu que preveuen és treure la qüestió de l'habitatge del debat electoral i abordar-la amb mesures estructurals pensades a 15 anys vista. Els ponents es van mostrar, però, poc optimistes sobre els avenços reals d’aquesta proposta, tot i les gestions fetes davant la Generalitat.

Subscriu-te per seguir llegint