Els experts insten a planificar i a invertir a llarg termini per a la jubilació

Fa anys que les dinàmiques demogràfiques a Espanya, amb una caiguda significativa tant de la taxa de fecunditat com de la de mortalitat amb la prolongació de l’esperança de vida, modifiquen l’estructura poblacional. El 2025, segons l’INE, la població de més de 65 anys és el 20,72% de la població. El 2050, s’espera que aquest percentatge serà del 30,3%, un envelliment accelerat de la població que tensiona el sistema públic de pensions. Preparar-se econòmicament i planificar degudament la jubilació resulta, atès el context, més important que mai per tenir garantides l’autonomia i l’estabilitat una vegada arribada aquella etapa tan desitjada. A més, s’ha de tenir en compte que només el 27,15% de les empreses disposen de plans de jubilació per als treballadors i que per accedir al 100% de la pensió pública cal tenir 37 anys cotitzats.

Anticipar-se i buscar maneres de complementar la pensió pública arribada la jubilació és "un exercici de responsabilitat", assegura Ferran Teixes, director general de l’Institut d’Estudis Financers (IEF), que remarca la importància de començar com més aviat millor. "Quan parlem de finances personals, el factor del temps és importantíssim. És molt millor començar molt jove estalviant molt poc cada mes que no pas posar molts diners en molt pocs anys a causa de l’interès compost, que fa que petites aportacions durant molt de temps acabin generant un volum suficient". Com més aviat es comença, menys esforç i més capacitat d’adaptació.

L’horitzó temporal

El primer pas necessari per preparar la jubilació és calcular l’horitzó temporal de què es disposa per estalviar. "No és el mateix posar-s’hi a 30 anys que fer-ho a 50. Igual que passa quan un comença a anar al gimnàs, és important adquirir l’hàbit a poc a poc i mantenir la constància", exposa Laura Rodríguez, directora del canal Bancassegurances de VidaCaixa, que remarca que "hi ha una gran diferència entre disposar de 37 anys per estalviar que únicament 17".

Tot i que sigui complicat, cal fer una estimació de quants anys es cobrarà la pensió, és a dir, planificar i posar xifres al futur. Conèixer el teu nivell teòric de despesa i l’estil de vida desitjat una vegada jubilat et permet saber si amb la pensió n’hi haurà prou, per identificar així la bretxa d’ingressos. "Si entre el que cobraré de pensió i el que hauré de gastar cada any tinc un diferencial determinat, hauria de tenir estalviat aquest diferencial multiplicat pels anys que espero viure mentre cobri la pensió", exposa Teixes.

La taxa de substitució mitjana de les pensions a Espanya se situa a prop de 80%, una diferència que se sol ampliar quan els ingressos són elevats. Les persones amb ingressos superiors a la pensió màxima, que es troba a prop de 3.000 euros, "han d’analitzar especialment quins són els seus ingressos i despeses actuals, perquè és molt probable que en el futur hi hagi una bretxa significativa entre els seus ingressos durant la vida laboral i la pensió pública que percebin".

Definir l’objectiu

Tot i que començar a planificar com més aviat millor és un dels factors més determinants, no és mai tard per posar-s’hi. Això sí, com més tard es comença, més esforços caldrà fer i més important resulta definir bé l’objectiu i el tipus de decisions que convé prendre. "Aquesta situació no és la millor, però cal pensar amb calma. S’ha de començar a estalviar de manera ordenada, tot i que sigui tard, sempre que la capacitat econòmica ho permeti. Mirar quins ingressos tenim, quines despeses fixes tenim, si tenim patrimoni acumulat, si tenim habitatge en propietat, si tenim deutes, etcètera. També cal analitzar quines inversions tenim i quin risc tenen", assenyala Teixes.

A certa edat i a curt termini, cal vigilar amb les inversions que tenen un cert risc, adverteix el director general de l’Institut d’Estudis Financers. Arribats a 50 o 55 anys, apunta, també cal pensar en decisions no financeres. "Plantejar-te si has d’allargar o no la teva vida laboral amb fórmules com la jubilació activa, la jubilació parcial o altres opcions que, d’alguna manera, poden ajudar a aportar recursos per afrontar la jubilació amb més garanties i mantenir un cert nivell de vida".

Des de fa anys, la planificació ja no es basa en un sol producte, sinó que els experts recomanen diversificar actius, productes i objectius. "Hem d’aconseguir que les diferents inversions que tenim es vegin afectades de manera diferent pel que pugui anar passant en l’economia i en les finances. Ha de quedar una mica repartit. Així evitem que si l’economia va en una direcció, tot caigui alhora o que tot depengui d’un sol comportament", explica Teixes.

No decisions precipitades

"D’acord amb la nostra experiència, els productes amb una assignació d’actius àmpliament diversificada ajuden a mantenir una visió de llarg termini i a evitar decisions precipitades impulsades pels moviments del mercat", afirma Rodríguez.

La directora del canal Bancassegurances de VidaCaixa defensa que "el més important és mantenir el pla: invertir amb seny, fer-ho de manera sistemàtica, disposar d’acompanyament professional, diversificar i assumir que els mercats poden pujar i baixar". L’objectiu, continua, "no és perseguir rendibilitats extraordinàries, sinó construir una rendibilitat sostenible a llarg termini. Aquesta filosofia és molt present als anomenats target date funds als Estats Units, productes dissenyats per a persones que tenen un objectiu concret i un horitzó temporal determinat".

Un dels errors que Rodríguez identifica és no invertir gaire més en renda variable a llarg termini i estar preparat per afrontar els alts i baixos del mercat. "A llarg termini, amb la renda variable, històricament s’acaba guanyant. Esperem que continuï sent així. Si començo a invertir en renda variable als 20 anys i arribo fins als 70, durant aquells 50 anys haurà passat una mica de tot: pujades, baixades, etcètera. Però històricament el resultat final d’aquestes pujades i baixades ha sigut positiu", analitza Teixes, ja que a llarg termini "el risc queda diluït", a diferència dels terminis més curts de 10 o 5 anys.