El preu dels ous baixa un 30% al supermercat gràcies a la treva que ha donat la grip aviària

Cinc mesos després que Espanya es declarés país lliure de grip aviària, el passat 10 de febrer, sembla que la tranquil·litat també ha arribat als supermercats. Els preus dels ous, que es van disparar fa una mica més d’un any quan el virus es va estendre per Europa i va reduir dràsticament la producció, fa ara tres mesos que baixen. I, tot i que l’estiu és una època de gran demanda, s’està confirmant la tendència deflacionista iniciada a l’abril, tant en origen —el que cobra el ramader— com en la venda al públic —el que paga el consumidor—. La baixada mitjana ja és del 15% al conjunt d’Europa, fet que ha permès tornar a valors equivalents als del juny del 2025, segons assenyalen els experts. A Espanya, també des de l’abril, el producte procedent de gallines engabiades ha registrat una disminució del 30%, tot i que la mitjana.

«Més que d’una baixada de preus, al sector parlem d’estabilització», remarca Anna Toda, directora de la Federació Avícola Catalana. Les causes cal buscar-les, continua Toda, «no només en el fet que la influença aviària ha donat un respir, sinó també en el fet que les granges que es van haver de buidar a causa del virus estan començant a reprendre gradualment l’activitat». A tot això, afegeix la directora de la federació que agrupa el sector avícola català, s’hi suma la reconversió progressiva de les explotacions, «que s’han estat adaptant darrerament a les noves normatives europees de benestar animal i que ara, a poc a poc, encara a un ritme lent, van produint amb normalitat».

També han estat clau, indiquen fonts de la Direcció General d’Agricultura de la Comissió Europea, les importacions massives d’ous procedents d’Ucraïna. De fet, segons dades de la consultora Areté, especialitzada en anàlisis i previsions sobre els mercats de matèries primeres agroalimentàries, durant els quatre primers mesos del 2026 les compres d’ous a països de fora de la Unió Europea van augmentar un 88% respecte del mateix període del 2025. Els principals orígens van ser l’esmentada Ucraïna, amb un increment del 51%, i Turquia, a la qual es van comprar un 31% més d’ous. Espanya, durant el mateix període, va registrar un augment de les importacions extracomunitàries del 750%, amb el 90% dels volums procedents del país eslau, també segons Areté.

L’evolució de la crisi ramadera

La crisi de la grip aviària va colpejar el sector avícola espanyol el juliol del 2025, després d’uns mesos en què el virus s’havia detectat sempre en fauna silvestre. Els primers focus en aus domèstiques es van registrar a Badajoz, en una granja de 7.000 galls dindis d’engreix, i a Toledo, en una explotació de 50.000 gallines reproductores. Al setembre es van notificar focus en una granja de 8.400 aus a Huelva, en una explotació de Guadalajara i en una granja de gallines ponedores amb un cens aproximat de 760.000 aus a Valladolid.

L’octubre també va ser un mes en què es van detectar focus en granges d’aus de corral, cinc de les quals situades a Castella i Lleó, concretament a Valladolid, i una altra a la Comunitat de Madrid. Posteriorment, al desembre, Catalunya va notificar un focus en una explotació de ponedores amb un cens aproximat de 235.000 gallines, situada a la comarca de l’Urgell, a la província de Lleida.

Aquell mateix mes, el Ministeri d’Agricultura va avançar que estava treballant en l’informe d’autodeclaració de país lliure davant l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OMSA) per facilitar el comerç amb països tercers. Tanmateix, el gener del 2026 es va notificar un nou focus d’influença aviària d’alta patogenicitat, de nou a Lleida, de manera que la declaració de país lliure es va ajornar fins al 10 de febrer, data en què Espanya va recuperar l’estatus de territori completament lliure de la malaltia.

«El cert és que la demanda d’ous continua creixent, independentment de si hi ha disponibilitat de producte o de si els preus són més alts que fa un any», constata Toda, que assenyala que l’estiu és, juntament amb la Pasqua, un dels moments de l’any en què en repunta el consum. Els ciutadans van continuar comprant ous durant el 2025, al marge de l’impacte que hi va tenir la inflació, fins al punt que van representar l’1,46% de la despesa total en alimentació de les llars espanyoles, fet que els va consolidar «com una de les opcions proteiques més competitives de la cistella de la compra», segons dades de l’Organització Interprofessional de l’Ou i els seus Productes (Inprovo). «Durant l’exercici passat, el consum domèstic va créixer un 2,8% en volum, fins als 438 milions de quilos, i en tres anys acumula un increment del 15%», afegeix l’entitat.

Subscriu-te per seguir llegint