Ajuntaments de la Costa Brava reclamen revisar el decret de regulació dels pisos turístics per "protegir l'economia"

Nou ajuntaments de les comarques gironines han signat un manifest en defensa dels habitatges d'ús turístic (HUT) i reclamen una revisió del Decret 3/2023, que consideren "inadequat" per a la realitat dels municipis eminentment turístics de la Costa Brava. El manifest és fruit de la primera taula de treball impulsada per l'Associació Turística d'Apartament Costa Brava Pirineu de Girona (ATA), creada amb l'objectiu de compartir l'impacte que tindrà l'aplicació del decret i "coordinar" accions conjuntes per defensar els interessos dels afectats. Els ajuntaments alerten de "l'extinció" de milers de llicències a partir del 2028 i que la reducció prevista comportarà una important "disminució" de la capacitat d'allotjament de molts municipis.

"Els HUT no són una activitat marginal ni una realitat recent. Formen part del model econòmic de la Costa Brava des de fa més de seixanta anys i han evolucionat fins a convertir-se en un sector regulat, professionalitzat i imprescindible per al desenvolupament de molts municipis", afirmen els alcaldes adherits al manifest.

Els ajuntaments recorden que els habitatges d'ús turístic generen activitat econòmica molt més enllà del mateix allotjament, beneficiant restaurants, comerços, empreses de neteja, manteniment, jardineria, transports, serveis tècnics, activitats d'oci i nombrosos professionals del territori.

Milers de llocs de treball "en risc"

En aquest sentit, adverteixen que "una reducció indiscriminada dels HUT posaria en risc milers de llocs de treball directes i indirectes, així com centenars de petites i mitjanes empreses que depenen en bona part de l'activitat turística".

El manifest també destaca que els HUT contribueixen de manera decisiva a la desestacionalització del turisme i permeten mantenir activitat econòmica durant mesos en què altres tipologies d'allotjament tenen una presència molt més limitada.

Els municipis signants defensen que no es poden aplicar els mateixos criteris a grans ciutats amb problemes d'accés a l'habitatge que a municipis turístics desenvolupats històricament al voltant de les segones residències i de l'activitat de vacances.

Per això, reclamen ser ells, com a administració que millor coneix la realitat local, qui tingui capacitat d'ordenar l'activitat turística i "decidir l'equilibri entre habitatge, convivència i desenvolupament econòmic".

"Eliminar una activitat econòmica consolidada no és la solució"

El manifest també recorda que més del 85% de les llicències corresponen a propietaris particulars i que una gran part dels HUT són segones residències situades en urbanitzacions i zones creades específicament amb vocació turística. Per això, consideren que la desaparició de les llicències difícilment comportarà que aquests habitatges passin al mercat de lloguer residencial permanent.

Amb tot, els alcaldes reclamen l'obertura d'una taula de diàleg entre la Generalitat, el món local i el conjunt del sector per revisar el decret.

"Eliminar una activitat econòmica consolidada des de fa dècades no és la solució. El futur passa per una regulació responsable, equilibrada i adaptada a la realitat de cada municipi", conclou el manifest.

Entre els municipis signants, hi ha Begur, Calonge i Sant Antoni, Castell d'Aro, Platja d'Aro i S'Agaró, Castelló d'Empúries, l'Escala El Port de la Selva, Llançà, Pals i Roses. El manifest continua obert a noves adhesions.