La Cambra de la Propietat Urbana alerta que regular la venda d'habitatges "perjudica més que ajuda"

La Cambra de la Propietat Urbana de Girona ha carregat contra la futura regulació de la compra d'habitatges en zones de mercat tensionat i adverteix que limitar les compravendes "perjudica més que ajuda" a resoldre les dificultats d'accés a l'habitatge. L'entitat considera que la norma que el Parlament va acordar tramitar per la via exprés no permetrà incrementar el nombre de pisos disponibles i pot frenar la rehabilitació d'immobles.

La Cambra atribueix l'encariment tant de la compra com del lloguer a l'escassetat d'oferta i defensa que les polítiques públiques haurien de centrar-se a augmentar el parc d'habitatges. Al seu parer, les successives regulacions aplicades durant els darrers anys han reduït la confiança dels propietaris i han allunyat part dels immobles del mercat.

Per sustentar aquesta afirmació, l'entitat cita les dades del Registre de Contractes de la Generalitat i assegura que el nombre de contractes d'arrendament signats a Girona ha disminuït un 40% durant els últims cinc anys. La Cambra interpreta aquesta evolució com una conseqüència de la regulació dels lloguers i de la inseguretat jurídica que, afirma, perceben els propietaris.

La nova proposta legislativa trasllada ara el debat al mercat de compravenda. La norma vol limitar determinades operacions en municipis declarats zones de mercat tensionat i posa el focus en les adquisicions considerades especulatives. La Cambra de la Propietat Urbana de Girona rebutja aquest diagnòstic i sosté que les transmissions ràpides representen una part reduïda del conjunt del mercat immobiliari.

Segons remarca l'entitat, les dades del Col·legi Notarial de Catalunya corresponents al 2025 indiquen que el 80,4% dels habitatges venuts havien estat en mans del venedor durant més de deu anys. En canvi, entre els immobles que es tornen a vendre abans de dos anys, un 2,7% de les operacions corresponen a persones físiques i un 16% a persones jurídiques, d'acord amb les xifres recollides per la Cambra.

L'entitat afirma que una part d'aquestes transmissions a curt termini està vinculada a la compra, reforma i posterior venda d'habitatges antics. Aquesta activitat, defensa, permet recuperar pisos que no reunien les condicions necessàries per entrar al mercat i ampliar l'oferta disponible, tant de venda com de lloguer.

Per aquest motiu, la Cambra adverteix que les noves limitacions poden desincentivar la rehabilitació. "Perjudicar la rehabilitació d'habitatges, sigui per a venda o sigui per a lloguer, és una manera d'agreujar el problema de l'accés a l'habitatge", afirma l'organització, que acusa la Generalitat d'impulsar mesures fiscals i reguladores que dificulten aquestes operacions.

Entre aquestes decisions, cita la supressió del tipus reduït del 3% de l'impost sobre transmissions patrimonials per a les compres destinades a rehabilitació, sempre que els immobles es tornessin a posar al mercat en un termini de tres anys. També qüestiona l'aplicació d'un tipus del 20% a les adquisicions d'habitatges efectuades per persones físiques o jurídiques considerades grans tenidors.

La Cambra considera que la regulació en tràmit introduirà més limitacions a la venda de pisos i afectarà situacions personals i patrimonials molt diverses. L'organització alerta que la norma pot comportar "més burocràcia i inseguretat jurídica" i defensa que no tindrà efectes positius sobre l'accés a l'habitatge. "Això és anar en el sentit contrari", conclou en el seu posicionament.

Davant d'aquest escenari, l'entitat reclama "un gir radical" en les polítiques d'habitatge i proposa un acord amb petits i grans propietaris que ofereixi més seguretat jurídica. També demana reduir traves per impulsar la construcció de nous pisos mitjançant la col·laboració publicoprivada i mantenir la inversió pública en habitatge social, tant de lloguer com de compra.

Subscriu-te per seguir llegint