La Generalitat destinarà 78 milions d'euros a ajudes per a la innovació empresarial

Malgrat tot el que s’ha avançat en aquest àmbit, fa aproximadament 20 anys que Catalunya no té una estratègia pública per incentivar la innovació en les empreses. L’última data del 2008 i "en aquest temps, han passat moltes coses", afirmen fonts de la Conselleria d’Empresa i Treball, dirigida per Miquel Sàmper, per justificar haver portat a l’últim Consell Executiu un pla per canviar això.Malgrat tot l’avançat en aquest àmbit, fa aproximadament 20 anys que Catalunya no té una estratègia pública per incentivar la innovació en les empreses. L’última data del 2008 i "en aquest temps, han passat moltes coses", afirmen fonts de la conselleria d’Empresa i Treball –dirigida per Miquel Sàmper– per justificar haver portat a l’últim consell executiu un pla per canviar això.

El Govern de Salvador Illa va aprovar en la reunió d’ahir la proposta, una estratègia que implica llançar aquest any un paquet de 78 milions en ajudes (un 30% més que el de l’any passat) per a les empreses que vulguin començar a innovar o necessitin capital per provar algunes de les seves innovacions.El Govern de Salvador Illa ha aprovat en la reunió d’aquest dimarts la proposta, una estratègia que implica, entre altres coses, llançar aquest any un paquet de 78 milions d’euros en ajudes (un 30% més gran al de l’any passat, destaquen) per a les empreses que vulguin començar a innovar o necessiten capital per provar algunes de les seves innovacions. "Era important posar-nos al dia perquè l’ecosistema ha canviat i les polítiques d’innovació han de canviar també; Catalunya sempre s’ha caracteritzat per ser un país innovador, i ens tocava actualitzar i alinear-nos amb les polítiques europees", reflexionen aquestes fonts."Era important posar-nos al dia perquè l’ecosistema ha canviat i les polítiques d’innovació han de canviar també; Catalunya sempre s’ha caracteritzat per ser un país innovador, i ens tocava actualitzar i alinear-nos amb les polítiques europees", reflexionen aquestes fonts.

L’estratègia parteix de la premissa que la innovació és complicada en les pimes i micropimes, que són la majoria de les empreses catalanes, o que no es disposa de tot el personal especialitzat ni del finançament necessari. Però hi ha un teixit cada vegada més robust empenyent per combatre això, i amb una mica d’"ordre" en polítiques públiques, la situació pot canviar.L’estratègia parteix de la premissa que la innovació és complicada a les pimes i micropimes (que són la immensa majoria de les empreses catalanes) o que no es disposa de tot el personal especialitzat que es voldria o del finançament necessari. Però que, alhora, hi ha tot un teixit cada vegada més robust empenyent per combatre tot això, i que amb només una mica d’"ordre" en matèria de polítiques públiques, la situació pot canviar.

El Govern es va marcar sis objectius per al 2030 que articulen la nova estratègia pública d’innovació empresarial de Catalunya: destinar el 3% del PIB a innovació, que el 2% provingui de la inversió empresarial; que el 3% dels fons del programa de recerca i innovació de la UE acabin a Catalunya; que passi el mateix amb el 20% dels fons estatals per a R+D; i arribar a 12.000 empreses innovadores (10.100 actualment), 250 hubs tecnològics de multinacionals (203 avui) i 3.000 empreses emergents (2.400 ara).Per això el Govern s’ha marcat sis objectius de cara al 2030, que són els que articulen la nova estratègia pública d’innovació empresarial de Catalunya: destinar l’equivalent al 3% del PIB de la comunitat a innovació i que el 2% procedeixi del que inverteixen les empreses en això; que el 3% dels fons del programa d’investigació i innovació de la Unió Europea (UE) acabin a Catalunya; que passi el mateix amb el 20% dels fons estatals per a R+D; i arribar a les 12.000 empreses innovadores (són unes 10.100 actualment), als 250 ‘hubs’ tecnològics de multinacionals (avui són 203) i a les 3.000 empreses emergents (2.400 empreses emergents (2.400 ara mateix). Una quarta part d’aquestes empreses emergents s’haurien de dedicar al desenvolupament de tecnologia o ciència capdavantera, conegudes com a empreses emergents deeptech.Una quarta part d’aquestes empreses emergents, per cert, haurien d’estar dedicades al desenvolupament de tecnologia o ciència capdavantera, cosa que es coneix com a ‘start-ups’ ‘deeptech’.

El pla prioritza actuacions en sis sectors (alimentació, salut, mobilitat, energia, univers digital i seguretat i defensa) i sis àmbits dins seu (foodtech, medicina personalitzada, bateries, hidrogen circular, audiovisual i videojocs, i tecnologies duals). També aposta per quatre tecnologies transversals: intel·ligència artificial, robòtica, quàntica i semiconductors.El pla per aconseguir-ho passa per prioritzar les actuacions sobre sis sectors en concret (alimentació, salut, mobilitat, energia, univers digital i seguretat i defensa) i sis àmbits concrets dins d’aquests (el ‘foodtech’, la medicina personalitzada, les bateries, l’hidrogen circular, l’audiovisual i els videojocs, i les tecnologies duals). També a apostar al màxim per quatre tecnologies transversals a tots ells: intel·ligència artificial, robòtica, la quàntica i els semiconductors.

La Generalitat convertirà les subvencions disgregades per fomentar la innovació en un sol paquet d’ajudes estable en el temps i referent en aquest sentit. Aquest paquet serà de 78 milions d’euros el 2026, començant per una línia de 17 milions que llançaran la setmana que ve.Per aconseguir-ho, la Generalitat convertirà les subvencions que ara tenia disgregades per fomentar la innovació, en un sol paquet d’ajuts que hauria de ser estable en el temps i convertir-se en la referència en aquest sentit. Aquest paquet serà de 78 milions d’euros aquest 2026, un 30% més gran, començant per una línia que llançaran la setmana que ve de 17 milions d’euros. Són ajudes que vindran en bona part dels fons europeus, i que estan pensades específicament per a l’experimentació, la prova i el desenvolupament de tecnologies. La seva expectativa és que mobilitzin gairebé 300 milions d’euros, segons el que calculen que poden arrossegar de fons privats.Són ajudes que vindran en bona part dels fons europeus, i que estan pensades específicament per a l’experimentació, la prova i el desenvolupament de tecnologies. La seva expectativa és que acabin mobilitzant gairebé 300 milions d’euros, en funció del que calculen que poden arrossegar de fons privats.

Estratègia

Hi ha una trentena d’actuacions previstes en aquesta estratègia, com llançar programes per ajudar les empreses a iniciar-se en la innovació, vies per accedir a entorns d’experimentació, préstecs participatius, un sistema de suport al capital risc, assessorament sobre com protegir la innovació, fomentar la requalificació de treballadors interessats en noves tecnologies i aconseguir que Barcelona i Catalunya acullin més fires tecnològiques internacionals.Al marge d’això, hi ha una trentena d’actuacions previstes en el marc d’aquesta estratègia com per exemple llançar programes per ajudar les empreses a iniciar-se en la innovació, vies per accedir a entorns d’experimentació, préstecs participatius, un sistema de recolzament al capital risc, assessorament sobre com protegir la innovació, actuacions per fomentar la requalificació de treballadors interessats a formar-se en noves tecnologies o treballar en què Barcelona i Catalunya acullin encara més fires tecnològiques internacionals.