Aquests són els errors que cal evitar en planificar la jubilació

Planificar la jubilació continua sent, per a moltes persones, una tasca llunyana que es va ajornant. Tanmateix, els experts adverteixen que, precisament, començar-hi tard és un dels principals errors que es poden cometre. Davant les tensions estructurals a què s'enfronta el sistema públic de pensions, aquests són els errors que convé evitar per preparar-se i afrontar la vellesa amb tranquil·litat.

Principals errors que cal evitar

Esperar fins a l'últim moment

Començar tard, a última hora, és un dels principals errors a l'hora de planificar la jubilació. Anticipar-se i començar a estalviar com més aviat millor és el factor més determinant en la planificació, ja que permet aprofitar l'interès compost, reduir l'esforç d'estalvi futur i disposar de marge per adaptar-se als canvis personals i normatius.

«Quan tens 20 o 25 anys és molt difícil pensar que has d'estalviar per a la jubilació», apunta Ferran Teixes, director general de l'Institut d'Estudis Financers, que considera fonamental que la població adquireixi des de jove l'hàbit de l'estalvi. «L'hàbit d'estalviar és útil perquè, al capdavall, a la vida tenim objectius vitals, i molts tenen conseqüències econòmiques. Encara que a aquesta edat sigui difícil començar a pensar en la jubilació, si ja tens aquest hàbit, encara que sigui per a altres objectius vitals, ajuda.»

«Moltes persones creuen que no poden estalviar, però si revisen les seves despeses quotidianes, sovint hi troben petits desemborsaments prescindibles que podrien destinar a l'estalvi», assenyala Laura Rodríguez, directora del canal Bancassegurances de VidaCaixa. Identificant i reduint les anomenades despeses formiga, com ara les subscripcions a plataformes, es pot començar a estalviar una bona quantitat de diners sense gaire esforç.

No preveure la dependència

L'augment de l'esperança de vida fa que moltes persones visquin l'etapa de la jubilació durant 20 o 25 anys, o fins i tot 30. «Molta gent infravalora el temps que estarà jubilada», assenyala Teixes com un dels errors de previsió més habituals, igual que «pensar que les despeses disminueixen quan ens jubilem». «No sempre és així, perquè, depenent de l'estat de salut, poden aparèixer despeses relacionades amb les cures, l'habitatge o la dependència que haurem d'assumir», afegeix.

Rodríguez explica també que no es tenen les mateixes necessitats als 67 anys que als 75 o als 95. «Moltes persones planifiquen activitats i projectes per als primers anys de la jubilació, però sovint no contemplen altres possibles escenaris relacionats amb la salut o la dependència», adverteix.

Actualment, es calcula que hi ha una bretxa de més de deu anys entre l'esperança de vida i l'esperança de vida saludable, fet que fa imprescindible tenir en compte possibles situacions de dependència a l'hora de planificar. «L'esperança de vida hauria d'anar acompanyada d'una esperança de vida saludable. Quan això no passa, poden sorgir despeses addicionals que no sempre es tenen en compte. L'ésser humà tendeix a ser optimista i, en moltes ocasions, pensa que determinades situacions els passen als altres i no a un mateix. Tanmateix, no preveure-les pot generar dificultats quan finalment apareixen», afegeix Rodríguez.

No tenir en compte la inflació

De manera silenciosa, la inflació fa que anem perdent poder adquisitiu a llarg termini. No tenir-ho en compte i no invertir representa un risc per als nostres estalvis. N’hi ha prou amb un exemple per comprovar-ho: amb una inflació del 3% —a Espanya, la taxa anual se situa en el 3,2%—, en deu anys es perd un 26% del poder adquisitiu. En vint anys, es pot perdre gairebé la meitat del valor real.

«Hi ha la percepció que la renda fixa sempre ofereix estabilitat, però la realitat demostra que també pot experimentar fluctuacions. No invertir de manera gradual ni estar preparats emocionalment per als moviments dels mercats acostuma a portar a prendre decisions precipitades», explica Rodríguez. «És molt important perquè hi ha una sèrie de tècniques i plantejaments senzills que, si es coneixen, poden ajudar molt a organitzar-se i facilitar l’estalvi a llarg termini», afegeix Teixes.

Assessorament

La diversitat de productes i riscos, els canvis normatius o la necessitat d’un seguiment continu són alguns dels factors que compliquen la planificació de la jubilació i que, en molts casos, fan necessari l’assessorament i l’acompanyament professional.

«Hi ha principis comuns, com ara estalviar de manera periòdica, diversificar les inversions i tenir en compte la inflació, però cada persona té circumstàncies diferents. No és el mateix una família amb fills que vol preservar part del seu patrimoni per a les generacions futures que una persona sense descendència que tingui altres objectius financers», assenyala Rodríguez, que considera recomanable «comptar amb un assessor de confiança que conegui la situació familiar, l’estil de vida i els objectius personals de cada client», una mena de «metge de capçalera amb qui es pugui parlar amb transparència i que ajudi a prendre decisions adequades a llarg termini».

«Un bon assessorament financer et pot ajudar a guanyar diners. A més, al nostre país tenim la garantia que la professió està molt regulada i que el client està molt protegit pels organismes que supervisen els mercats i aquest tipus d’activitat professional», conclou Teixes.

Via: Empordà