La promoció d’habitatges a Girona registra la millor dada des de la crisi immobiliària, però perd impuls

La promoció residencial a les comarques gironines ha assolit durant el primer semestre del 2026 la millor dada des de la crisi del sector, però el creixement pràcticament s’ha aturat. Els projectes visats pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) preveuen la creació de 1.517 habitatges, només deu més que durant el mateix període de l’any passat, un increment del 0,66%.

La xifra correspon als habitatges inclosos en projectes d’execució que han passat pel visat col·legial. Es tracta, per tant, d’un indicador avançat de l’activitat que es pot construir pròximament, però no implica que els immobles ja estiguin en obres ni que s’hagin acabat. El COAC considera que, malgrat l’evolució positiva dels últims anys, el volum actual continua sent insuficient per respondre a les necessitats residencials de la demarcació. "Necessitem més habitatge, més agilitat administrativa i més seguretat per impulsar noves promocions, especialment en aquells municipis on la pressió residencial és més intensa", afirma la presidenta del COAC a Girona, Maria Clara Riera.

El lleu creixement gironí contrasta amb el descens registrat al conjunt de Catalunya, on els habitatges inclosos en projectes visats han disminuït un 2,59%, fins als 7.897. Girona concentra el 19,2% dels habitatges visats a Catalunya. La promoció plurifamiliar manté el protagonisme i representa el 60,1% dels habitatges previstos a les comarques gironines.

Una part significativa de l’activitat es concentra en poques operacions de grans dimensions. Una promoció de més de 10.000 metres quadrats a Lloret de Mar preveu 152 habitatges. A aquesta s’hi afegeixen vuit projectes de més de 5.000 metres quadrats a Lloret, Vilablareix, Figueres, Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, Calonge i Sant Antoni, Sarrià de Ter, Llagostera i Blanes. En conjunt, aquestes nou promocions sumen 521 habitatges, més d’un terç de tots els visats durant el semestre.

La Selva lidera l’activitat residencial amb 407 habitatges visats, 243 dels quals corresponen a Lloret de Mar. Al darrere se situen el Gironès, amb 348, i el Baix Empordà, amb 334. Aquestes dues últimes comarques, tot i mantenir-se entre les més actives, han registrat una lleugera disminució respecte al primer semestre del 2025. En termes percentuals, els increments més elevats s’han produït a la Garrotxa, amb un 55,6%, i a la Cerdanya, amb un 47,5%.

El creixement residencial contrasta amb el pes gairebé inexistent de l’habitatge protegit dins les dades del COAC. Dels 1.517 habitatges comptabilitzats, només dos corresponen a una promoció privada protegida en un bloc plurifamiliar de Palafrugell. El mateix informe adverteix, però, que no totes les promocions d’habitatge protegit estan obligades a passar pel visat col·legial i que, per tant, la xifra no recull tota l’activitat pública o assequible de la demarcació.

Creix l'edificació

El balanç general de l’edificació presenta un creixement molt més intens que el nombre d’habitatges. La superfície total visada a Girona durant el primer semestre ha arribat als 451.066 metres quadrats, un 23,3% més que un any enrere. L’augment, però, no respon únicament a la promoció residencial, sinó que està condicionat per grans projectes industrials i comercials.

La superfície destinada a habitatge ha crescut un 7,38%, fins als 341.541 metres quadrats. En canvi, la construcció no residencial ha augmentat un 145%, fins als 102.834 metres quadrats, impulsada sobretot per la coberta d’una nau industrial de 35.265 metres quadrats a Sant Jaume de Llierca, un supermercat de 8.276 metres quadrats a Figueres i un aparcament de 7.728 metres quadrats a Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró. Aquestes actuacions expliquen que el fort increment de la superfície edificable no s’hagi traslladat en la mateixa proporció al nombre d’habitatges previstos.

A més, El COAC assenyala els terminis de concessió de les llicències urbanístiques com un dels obstacles per posar en marxa noves promocions. Entre les mesures proposades hi ha reforçar els equips tècnics dels ajuntaments amb més càrrega de treball, unificar els criteris municipals i desenvolupar eines digitals que permetin agilitzar la revisió dels projectes sense reduir els controls tècnics i jurídics.

Subscriu-te per seguir llegint