Vol vendre el seu pis i descobreix un embargament perquè l’han confós amb una altra persona

Un veí de Girona preparava l’estiu del 2025 la venda del seu pis quan una consulta al Registre de la Propietat va destapar una càrrega judicial que desconeixia. Sobre la meitat de l’habitatge i una plaça d’aparcament hi constava una anotació preventiva d’embargament de 17.149,23 euros, ordenada l’any 2003 per un jutjat de Rubí. El propietari assegura que mai havia tingut cap relació amb aquell procediment i sosté que el van confondre amb una altra persona que tenia el mateix nom.

L’afectat, a qui identificarem amb les inicials C. S. perquè ha demanat mantenir l’anonimat, necessitava vendre l’immoble perquè ja havia fet la paga i senyal per comprar un habitatge nou. Abans d’iniciar l’operació, va reunir la documentació necessària per acreditar que el pis estava al corrent de pagament i no tenia càrregues pendents.

L’apunt registral requeia sobre el 50% de l’habitatge que figurava al seu nom i sobre la mateixa participació d’una de les places d’aparcament. C. S. havia comprat el pis el 1996 i explica que va liquidar la hipoteca dotze anys més tard. Per això, la trucada que va rebre després de sol·licitar la informació registral el va agafar completament desprevingut. "Em vaig quedar a quadres", recorda.

L’origen de la càrrega era una execució de títols judicials tramitada pel Jutjat de Primera Instància número 4 de Rubí. Tres persones reclamaven 17.149,23 euros a un home identificat als documents amb el mateix nom i cognoms que el propietari gironí. El manament es va dictar el 6 de febrer del 2003 i l’embargament es va anotar al Registre el 20 de maig d’aquell any.

El mateix nom, però no el mateix deutor

C. S. defensa que la reclamació anava dirigida contra un homònim i que abans de vincular les finques gironines al procediment no es va contrastar correctament la identitat del deutor. "Noms iguals n’hi ha molts. Cada persona té el seu DNI", afirma. En els correus que va adreçar al servei judicial també assegurava que mai havia estat a Rubí ni coneixia les persones que havien iniciat la causa.

La documentació aportada per l’afectat acredita que el procediment es va tramitar contra una persona amb el mateix nom i cognoms que C. S., però als papers facilitats no hi consta el DNI que permetria distingir-los. Aquest és l’element que l’afectat assenyala com a origen de la confusió i que el servei judicial va intentar aclarir recuperant els expedients arxivats. Entre els documents disponibles, però, no hi figura encara cap resolució escrita que expliqui com l’anotació va acabar recaient sobre les seves propietats.

La situació tenia una conseqüència immediata. Qualsevol possible comprador podia consultar el Registre i trobar-se una reclamació judicial vinculada a la finca, malgrat que el propietari afirmés que no hi tenia res a veure. "Jo hauria quedat com un mentider i hauria pogut perdre la venda", explica.

El Registre li va comunicar que l’assentament havia caducat perquè no havia estat prorrogat. Això evitava que el procediment continués avançant, però no resolia la inquietud que generava veure’l encara reflectit en la informació de l’immoble. C. S. va contactar aleshores amb el jutjat de Rubí per intentar aclarir-ne l’origen i obtenir-ne la retirada abans de culminar l’operació.

Finalment, va poder vendre el pis. Segons relata, la compradora no va arribar a veure aquella anotació i la transmissió es va completar sense incidències. El desenllaç, però, no va esvair la seva preocupació per una situació que considera que podia haver frustrat la compravenda en qualsevol moment.

Mesos reclamant una explicació

Les primeres reclamacions al jutjat daten del juny del 2025. L’afectat va enviar diversos correus, va aportar la documentació registral i va trucar repetidament per demanar que es revisés el cas. El servei judicial li va explicar que els expedients originals es trobaven a l’arxiu i que calia recuperar-los abans de poder comprovar què havia passat.

El 23 de juliol, el Servei Comú d’Execució de Rubí li va comunicar que el procediment constava finalitzat des del 2 d’agost del 2017. En la mateixa resposta admetia que desconeixia per què la càrrega encara apareixia activa i per què el Registre no havia cancel·lat un assentament que, si no es prorrogava, caducava al cap de quatre anys.

C. S. reclamava una explicació formal. "Haurien d’haver fet un ofici dient que s’havien equivocat, anul·lar-ho i disculpar-se", sosté. No demanava una indemnització, explica, sinó un document que determinés si hi havia hagut un error i deixés constància de les causes.

Les comunicacions es van prolongar durant la tardor. El novembre del 2025, el servei encara esperava rebre els expedients arxivats i assegurava que els havia tornat a reclamar amb caràcter urgent. El gener d'aquest 2026 va informar l’afectat que ja disposava de la documentació i li va oferir una conversa telefònica o una cita amb la responsable del servei. C. S. explica que no va rebre cap aclariment per escrit ni cap reconeixement formal de l’error. Segons sosté, el jutjat va localitzar al Registre unes finques a nom d’una persona amb els mateixos noms i cognoms i va ordenar-ne l’anotació sense contrastar el DNI, fet que va acabar vinculant les seves propietats a un procediment que no li corresponia.

Subscriu-te per seguir llegint