Girona, a la cua de Catalunya en producció d'energies renovables

Girona no compta amb cap parc eòlic, és l’última província catalana en producció d’energia fotovoltaica i hidroelèctrica, la biomassa és pràcticament inexistent i el biogàs és testimonial. És la radiografia que l’Observatori de les Energies Renovables a Catalunya, presentat ahir, fa de les comarques gironines.

Girona no disposa de cap aerogenerador en servei, mentre que Tarragona concentra el 62,3% de tota la generació eòlica catalana, Lleida el 24,6% i Barcelona el 13,2%. Durant el 2025, els parcs eòlics catalans van generar 2.360,62 GWh, un 16,8% menys que l’any anterior.

La situació també és desfavorable en energia solar fotovoltaica. Les instal·lacions gironines que aboquen electricitat a la xarxa van generar 31,47 GWh, només el 6,4% del total català. Girona ocupa l’última posició, molt lluny de Lleida, que va aportar 218,74 GWh i el 44,2% de la producció, de Barcelona, amb 153,17 GWh, i de Tarragona, amb 91,76 GWh. La demarcació també va ser l’última en generació hidroelèctrica, amb 163,95 GWh, un 4,3% del total català.

La producció gironina amb biomassa i biogàs també continua sent molt reduïda. Girona va aportar 7,94 GWh, el 8,6% del total català, i l’informe considera que la generació amb biogàs és encara «testimonial» i que la producció amb biomassa és nul·la o pràcticament nul·la. En canvi, la cogeneració industrial, que utilitza gas fòssil, va generar 227,05 GWh, el 9,83% del total català.

Creixement lent

La producció d’energia renovable creix a Catalunya, però encara ho fa a un ritme «massa sostingut». Com a mínim, si s’analitzen els diferents balanços del 2025. I és important destacar aquest detall perquè aquest any ja han entrat en funcionament nous parcs fotovoltaics i modernitzacions de parcs eòlics que canviaran totalment la radiografia. L’últim any, les renovables van representar el 21% de la potència elèctrica total.

L’energia nuclear, en canvi, continua sent la principal font de generació (56%). La resta es cobreix amb combustibles fòssils. De tota l’energia neta, la principal és la hidràulica (9%), seguida de prop per la fotovoltaica (6%), que supera per primera vegada l’eòlica (5,7%). En total, les fonts renovables van generar 9.001,0 GWh.

«Sense bateries no hi haurà una integració eficient de les energies renovables»

Víctor Cusí

— Portaveu de l’observatori de les energies renovables

L’informe, però, situa la xifra en 6.940,68 GWh, fet que suposaria un 3,1% menys que el 2024. Com s’explica la diferència entre una dada i l’altra? L’informe de l’Observatori no té en compte l’autoconsum, que a Catalunya representa una part molt important, més de la meitat, de l’energia fotovoltaica generada.

«Catalunya continua més endarrerida del que convindria, però som en un punt d’inflexió que marcarà un canvi de cicle», va defensa rDaniel Pérez, coordinador de la Comissió Interdepartamental de Transició Energètica del Govern (CITE). «Tot i que el percentatge del 2025 és una mica més baix del que ens agradaria, és important destacar que durant el primer trimestre d’aquest any ja hem duplicat la potència solar instal·lada», destacava.

A més, afirmava que és clau fixar-se en els megawatts instal·lats i no només en l’energia que es produeix. Per quin motiu? Perquè si un any fa poc vent o es donen condicionants externs que limiten la producció d’energia, les dades poden quedar esbiaixades. «Tot i així, les dades demostren que encara hem d’instal·lar moltes més renovables i que queda camí per recórrer», continuava Pérez.

A dia d’avui, a Catalunya hi ha una quantitat destacada de potència en tramitació. De fet, en les pròximes setmanes està previst que s’autoritzin noves instal·lacions. És a dir, el principal repte, i així ho veu l’Executiu català, és aconseguir que tot allò que està autoritzat i en tràmits avançats es construeixi, combinant fotovoltaica de mida moderada amb plantes més grans, i sense oblidar la importància de cobrir les teulades i fomentar l’autoconsum.

Mentre que en energia solar l’objectiu és connectar nous parcs ja plantejats, en matèria eòlica encara hi ha molt marge per atraure promotors que decideixin construir noves instal·lacions. Actualment, alguns projectes d’aerogeneradors, que depenen del Govern central, estan bloquejats o pendents de resposta. «No consta que el ministeri hi estigui treballant per accelerar també aquest aspecte», assegurava Pérez, que subratllava la importància de la llum verda ambiental al Plemcat, la plataforma eòlica marina de proves al golf de Roses, que ha d’actuar com a abansala d’un futur parc comercial.

Dues setmanes enrere, el Govern de Salvador Illa va posar sobre la taula un avantprojecte de llei per simplificar tràmits urbanístics i ambientals que preveu modificar 15 normes que sovint encallen l’avanç dels parcs. I a aquesta proposta cal sumar-hi el decret que regula les bateries, ja aprovat, que ha convertit Catalunya en líder en aquesta matèria. Les bateries són essencials perquè donen estabilitat a un sistema d’energies renovables i tenen potencial per garantir el subministrament durant la nit i evitar apagades.

Veus crítiques

Malgrat aquest escenari d’avenç, que en paraules de la consellera Sílvia Paneque marcarà un «abans i un després», Catalunya està lluny d’assolir la fita prevista per al 2050. Quin és el repte? Cobrir amb energies netes el 50% d’una demanda elèctrica que ha crescut més d’un 3% («una bona notícia en la ruta de l’electrificació», segons Pérez).

Tot i que la fotografia del 2026 serà molt diferent -en positiu- de la del 2025, l’Observatori, que valora positivament les mesures aprovades per accelerar el procés, optava per posar el focus en les assignatures pendents, independentment de les lleugeres diferències numèriques entre el seu informe i el de l’ICAEN (Institut Català de l’Energia), que es va presentar dues setmanes enrere.

«Catalunya té capacitat per avançar molt més ràpid. El repte és convertir els projectes en realitat»

Raúl Rodríguez

— Portaveu de l’observatori de les energies renovables

El portaveu, Víctor Cusí, va avisar que Catalunya haurà de triar entre accelerar significativament la implantació de generació renovable de gran capacitat, «especialment eòlica i fotovoltaica», o incrementar la seva dependència de les «interconnexions» i dels «excedents produïts» en altres territoris. «Necessitem una major simplificació i homogeneïtzació dels procediments urbanístics i ambientals per convertir els projectes tramitats en instal·lacions construïdes», va defensar.

Gorka Martí, un altre dels membres de l’Observatori de les Energies Renovables, va remarcar el paper protagonista de les bateries: «Sense emmagatzematge no pot haver-hi transició energètica». Pel que fa als nous parcs de bateries, Pérez no té dubtes que l’escenari d’aquí a pocs anys haurà fet un tomb, ja que Catalunya és la comunitat que més projectes està tramitant, tot i que encara no estiguin instal·lats.

Però no n’hi haurà prou amb bateries. Catalunya necessita noves connexions i més capacitat de la xarxa elèctrica perquè tots els projectes es puguin dur a terme. L’informe també posa el focus en la manca de mà d’obra especialitzada. Calcula que les empreses instal·ladores hauran d’incorporar uns 107.000 professionals fins al 2050, una situació que obligaria a formar al voltant de 4.000 nous treballadors cada any en matèria energètica.

Subscriu-te per seguir llegint