Rovinfood creix amb el 'boom' del menjar natural per a gossos i vol produir 60.000 quilos mensuals
La companyia gironina ha traslladat la seva producció fora de l’obrador inicial a Celrà per poder escalar el negoci i prepara nous formats, amb l’objectiu d’apropar-se als dos milions d’euros de facturació

Roger Boyagi i Daniel Valdés, dos dels socis de l’empresa gironina Rovinfood. / Marc Martí

Rovinfood ha entrat en una nova fase. L’empresa gironina de menjar natural cuinat per a gossos produeix actualment uns 30.000 quilos mensuals i treballa amb l’objectiu d’arribar als 50.000 o 60.000 quilos al mes a partir de l’any vinent. El salt arriba després d’uns primers anys de creixement progressiu, amb un model molt vinculat a la venda en línia, i en ple auge d’un mercat que ha deixat de ser gairebé desconegut per convertir-se en una categoria cada vegada més competida dins de l’alimentació per a mascotes.
La companyia, que va començar l’activitat el 2020 després de constituir-se oficialment el 2019, factura ara uns 100.000 euros al mes. L’objectiu d’aquest exercici és acostar-se als dos milions a tancament d’any. El creixement, segons explica Daniel Valdés, CEO de Rovinfood, no respon només a una millora interna de l’empresa, sinó també a l’evolució del mercat. "A nivell de mercat està creixent moltíssim. Va disparat", afirma.
El canvi més visible d’aquesta nova etapa és productiu. Rovinfood ha deixat enrere el model inicial, basat en un obrador propi a Celrà que havia anat assumint tota la fabricació, i ha traslladat la producció a un nou punt extern, a Riudellots de la Selva, a través d’un acord industrial creat per respondre a les necessitats de la companyia. Les instal·lacions de Celrà continuen funcionant com a punt de recepció del producte, emmagatzematge i preparació de comandes, però la cuina ja no es fa a la nau inicial. L’espai havia quedat petit i l’empresa ha incorporat també una nau adjacent per guanyar capacitat logística.
El moviment, segons Valdés, era necessari per poder escalar el negoci. Durant el 2023 i el 2024, els socis van començar a plantejar que, mentre bona part de les tasques operatives depenguessin directament d’ells, el creixement seria difícil. "Si això ho pot fer un altre, si es poden buscar professionals que ho facin i que ens ho portin, nosaltres ens podrem dedicar a portar el negoci al següent nivell", resumeix.

Alguns dels paquets del menjar de Rovinfood / David Aparicio
La decisió no ha estat només un canvi de lloc. Rovinfood ha aprofitat el salt per introduir modificacions en el procés, amb maquinària adaptada a les seves especificacions. Valdés subratlla que l’empresa manté el control de les receptes, els proveïdors i les matèries primeres. "És com si la féssim nosaltres, simplement que està deslocalitzada", defensa. Un dels canvis tècnics ha estat la incorporació d’un procés de pasteurització per reforçar la seguretat microbiològica i bacteriològica de l’aliment. La recepta, diu, es manté amb els mateixos ingredients, proporcions i components analítics.
Aquest punt ha estat especialment sensible per a una empresa que havia construït bona part de la seva identitat a partir de la proximitat amb el client i del relat d’un producte cuinat de manera natural. Valdés admet que alguns consumidors van preguntar pel canvi, sobretot arran del nou procés productiu i de la renovació de marca de la marca, però assegura que la resposta ha estat majoritàriament positiva. "Quan canvies la imatge hi ha molta gent que pensa que t’han comprat, que has baixat costos o que has canviat la qualitat", explica. Rovinfood, insisteix, continua en mans dels mateixos socis i "no ha canviat ni un 1%".
L’empresa ha renovat la imatge de marca, l’embalatge i la plataforma web. El canvi forma part d’una mateixa operació de maduració del projecte. En els primers anys, Rovinfood funcionava amb eines pensades per començar, provar el model i aguantar el creixement inicial. Ara, la companyia busca una estructura més preparada per escalar. "El logo anterior era representatiu del nostre inici", diu Valdés. Aquella etapa, afegeix, va ser la d’un projecte nascut amb estalvis propis, moltes proves i una aposta prioritària pel producte i l’atenció al client.
Més de 5.000 clients
L’origen continua marcant el relat de la companyia. La idea va néixer quan Valdés va començar a cuinar per a la seva gossa, que tenia problemes amb el pinso. A partir d’aquella experiència personal, va detectar que en altres mercats ja hi havia una tendència creixent cap a la nutrició natural per a mascotes i va traslladar la idea als altres socis. Aquell projecte inicial, que el 2023 encara estava en plena fase d’expansió, s’ha convertit ara en una empresa que treballa amb prop d’un miler de clients recurrents al mes i que, des que va començar, ha venut a uns 5.000 o 6.000 clients.
El producte principal continua sent el menjar per a gossos. Rovinfood també elabora receptes per a gats, però aquest segment representa una part petita del negoci, al voltant d’un 5% de les vendes. Valdés ho atribueix al comportament diferent dels animals i dels consumidors. En el cas dels gossos, és més habitual buscar una alimentació completa i substituir el pinso o combinar-lo amb altres opcions. Amb els gats, en canvi, el model d’alimentació a moltes llars ja és més fragmentat, amb pinso, llaunes i altres formats. A més, canviar els hàbits alimentaris d’un gat sol ser més difícil, detalla.

Una treballadora a la planta on la companyia produeix a Riudellots de la Selva / David Aparicio
La proposta de Rovinfood no es presenta com una oposició frontal al pinso. Valdés matisa que l’empresa no es contraposa "sistemàticament" a aquest tipus d’alimentació, sinó que defensa una alternativa natural, cuinada i formulada correctament. "La nostra contraposició és el menjar que estigui mal fet", afirma. Les receptes per a gossos porten al voltant d’un 50% de carn, combinada amb verdures i, en alguns casos, arròs. En el cas dels gats, el percentatge de carn puja fins al 85%, perquè tenen unes necessitats nutricionals diferents. Les receptes es complementen amb un suplement vitamínic propi.
Canvi en el consum
El creixement de Rovinfood s’explica també per un canvi de fons en el consum. Valdés descriu un client molt implicat en la cura del seu animal, sovint jove i amb una predisposició alta a informar-se sobre nutrició. També hi ha propietaris que arriben després d’experiències negatives amb altres marques o perquè tenen gossos delicats, amb problemes digestius o necessitats específiques. Aquest perfil, diu, ha estat el que ha impulsat el mercat en la seva primera fase. El repte és arribar ara a un consumidor menys militant, que estima el seu gos però que està satisfet amb un pinso de gamma mitjana o alta i no veu la necessitat de canviar.
Aquest és un dels grans reptes del sector. El menjar natural cuinat encara arrossega algunes barreres d’entrada. La primera és el format congelat, que exigeix espai al congelador i una certa planificació de les comandes. La segona és el preu. Valdés admet que el cost pot ser una fricció, però defensa que també posiciona el producte. El tiquet mitjà mensual dels clients de Rovinfood se situa al voltant dels 90 euros, tot i que la xifra varia molt segons la mida del gos, la quantitat de menjar que necessita i si el producte es fa servir com a alimentació completa o complementària.
La competència també ha canviat molt. Quan Rovinfood va començar, pràcticament no hi havia operadors de menjar cuinat per a gossos a Espanya. Ara el mercat s’ha omplert de marques, algunes nascudes específicament en aquest segment i altres procedents del menjar cru o dels pinsos. Valdés admet que la companyia no és la que més factura, però reivindica el seu paper com una de les marques més antigues del sector.
Tot i aquest entorn més competitiu, Rovinfood veu marge per créixer. La companyia ha nascut i crescut sobretot online, però ara vol reforçar la venda física. Actualment és present en uns 30 punts de venda, una xifra que ha crescut de manera orgànica, més per la demanda de botigues interessades que per una estratègia comercial agressiva. L’objectiu és arribar a entre 150 i 200 establiments en un parell d’anys. El salt, però, no és senzill. Treballar amb producte congelat encareix la distribució i obliga a seleccionar bé els punts de venda.
Per això, un dels pròxims moviments de l’empresa pot ser especialment rellevant. Rovinfood prepara l’entrada en la categoria de menjar cuinat sense congelar. Valdés preveu que el nou format pugui arribar aquest any, si es tanquen els proveïdors i la logística necessaris per fabricar-lo amb garanties. El canvi permetria reduir una de les principals barreres del producte actual i facilitar l’entrada en més botigues. També podria ajudar l’empresa a arribar a clients que veuen el menjar natural cuinat com una opció atractiva, però que no volen dependre del congelador.
Noves solucions per a animals amb necessitats específiques
El creixement de Rovinfood no passa només per produir més quilos o arribar a més punts de venda. L’empresa gironina també vol reforçar la seva relació amb el món veterinari i desenvolupar solucions més específiques per a animals amb necessitats concretes. La companyia compta en l’equip amb Emili Barba, veterinari i doctor en salut intestinal, i ja treballa amb professionals del sector que recomanen o coneixen les seves receptes.
Daniel Valdés, CEO de Rovinfood, explica que aquesta és una línia que l’empresa té «molt dibuixada», tot i que encara no fixa un calendari tancat. L’objectiu és poder donar resposta a casos en què una alimentació estàndard no és suficient i els veterinaris necessiten alternatives més adaptades per a determinats animals.
Aquesta via encaixa amb una de les bases que la companyia assegura haver mantingut des dels inicis: formular les receptes amb criteri tècnic i poder explicar-les amb fitxes, dades i estudis quan un professional ho demana. Valdés defensa que aquesta manera de treballar ha ajudat la marca a guanyar confiança en un àmbit on una part dels veterinaris mira amb prevenció algunes propostes d’alimentació natural.
El pas arriba en paral·lel a la consolidació de l’estructura de l’empresa. Rovinfood té ara una desena de treballadors directes vinculats a l’activitat de Celrà i al voltant de set persones més a la fàbrica. La dimensió actual contrasta amb els primers anys del projecte, quan la facturació va començar amb uns 23.000 euros anuals.
Subscriu-te per seguir llegint
- Quique Álvarez: 'Tsygankov estava convocat i no ha volgut canviar-se
- Una gironina al terratrèmol de Colòmbia: «No ens podíem creure que allò fos real»
- Girona-Leganés (1-1): Abel Ruiz evita una plantofada de realitat per començar
- L’avís d’un expert en seguretat sobre un hàbit molt habitual: «No deixis la clau posada al pany a la nit»
- Grava sense saber-ho els últims instants de la seva parella: el vídeo d’una mort que sacseja les xarxes
- Girona acumula més de 14.000 habitatges nous sense vendre
- La UdG apareix per vuitè any consecutiu en el rànquing més prestigiós del món
- Desconfiança entre els comerciants del Barri Vell de Girona per la gestió de les papereres