Les empreses necessiten gastar fins a 210 euros perquè un treballador guanyi 100 euros nets més

Només entre 48 i 56 euros de cada 100 que una empresa destina a augmentar el salari d’un empleat arriben finalment a la seva butxaca. És a dir, que si una empresa vol que el seu treballador percebi una pujada salarial de 100 euros, hauria de gastar des de 180 fins a 210 euros. La resta s’absorbeix entre l’IRPF i les cotitzacions socials per l’efecte de la no-actualització dels paràmetres de l’impost.

Aquestes són les principals observacions que la patronal catalana Pimec ha traslladat avui durant la presentació del seu informe ‘Augment de la pressió fiscal per la no deflactació de les tarifes de l’IRPF’, elaborat pel seu Observatori de la Pime de Catalunya. El text, trasllada l’entitat, posa xifres a un fenomen conegut com a progressivitat en fred: quan els salaris pugen per compensar la inflació però els trams, –ja siguin mínims, reduccions i deduccions– de l’IRPF es mantenen congelats, el contribuent acaba pagant proporcionalment més impost sense que s’hagi aprovat cap pujada explícita de tipus.

Per al president de Pimec, Antoni Cañete, aquesta realitat porta al fet que «quan una pime destina més recursos a millorar els salaris, però una part cada vegada més gran d’aquest esforç no arriba al treballador, l’empresa assumeix un cost molt més gran que el benefici que finalment percep la persona treballadora. Això resta eficàcia a les pujades salarials, pressiona els marges empresarials i perjudica la competitivitat».

Sobrecost per a les empreses

L’estudi, basat en nou nòmines reals d’hostaleria, metall i neteja, remarca que el tipus efectiu de l’IRPF ha pujat entre 1,3 i 3,2 punts percentuals en els perfils analitzats sense que hagi canviat la seva situació personal o familiar, cosa que suposa entre 278 i 955 euros anuals més d’impost.

Les simulacions afegeixen una altra dada rellevant. I és que tot i que el salari brut ha crescut un 22,1% entre el 2020 i 2025 –en línia amb la inflació acumulada–, els treballadors han perdut entre un 2,8% i un 4% de poder adquisitiu net. Per evitar-ho, les empreses haurien d’apujar els salaris entre quatre i onze punts per sobre de l’IPC, amb un sobrecost d’entre 1.142 i 3.315 euros anuals per treballador –més de 16.000 euros a l’any en una pime de deu empleats–. L’informe atribueix el 58% d’aquest efecte a la congelació de mínims personals i familiars, deduccions i altres beneficis fiscals, amb dades del Banc d’Espanya.

En aquest sentit, Cañete, ha afirmat que la patronal no reclama una rebaixa de l’impost, sinó un mecanisme de revisió «regular, transparent i previsible» dels seus paràmetres, de manera que actualitzar-los –o no– sigui una decisió explícita dins del debat pressupostari. Això mateix ha reiterat la presidenta de la Comissió d’Economia i Fiscalitat de Pimec, Sílvia Gabarró, qui ha remarcat que «no estem demanant una rebaixa d’impostos, simplement que no augmentin automàticament amb l’IPC». Per a Catalunya, Pimec demana, a més, avançar cap a un mecanisme estable de revisió del tram autonòmic de l’IRPF, centrat en les rendes baixes i mitjanes.

Subscriu-te per seguir llegint