Parlem es juga el control de la companyia davant un deute milionari

Va ser la companyia catalana amb un dels millors debuts borsaris, la cridada a ser un "operador regional de telecomunicacions de referència en àmbit europeu". No obstant, el projecte fundat el 2014 per Ernest Pérez-Mas com a Parlem Telecom –un que, efectivament, va aconseguir fer-se un forat en un mercat dominat per gegants com Telefónica, Orange o Vodafone–, s’enfronta ara a una de les seves etapes més crítiques.

Té un deute de 17,5 milions d’euros exigible de manera immediata, un consell d’administració dividit i una batalla oberta entre el seu nucli fundador i el seu principal creditor, el fons Inveready, pel control de l’empresa. Tot es decidirà, previsiblement, en la junta extraordinària d’accionistes convocada per al 7 d’agost vinent.

En joc no només hi ha el repartiment accionarial de la companyia, sinó el futur d’una operadora amb més de 250.000 clients i d’un projecte al qual fons d’inversió i famílies empresàries –com els Font (Bonpreu), els Carandell (Benito Urban) o els Domínguez (Mayoral)– han destinat desenes de milions d’euros des de la seva creació.

El detonant del conflicte

Tot i que les discrepàncies entre accionistes venien d’enrere, diverses fonts consultades per EL PERIÓDICO, tant pròximes al nucli fundador de Parlem com a Inveready, situen la recrudescència de les tensions després del fracàs de la fusió entre Parlem i Avatel a finals de març.

Des de l’entorn de la direcció afirmen que va ser Avatel la que va retirar de forma unilateral la seva oferta, qualificada d’"irrevocable", dos dies abans que la mateixa Parlem traslladés per escrit que la informació aportada durant el procés d’anàlisi o due diligence era "insuficient, incompleta i poc fiable".

Afegeixen, a més, que circulen rumors sobre una situació financera delicada a Avatel, marcada per la reclamació de 160 milions d’euros del Govern per ajuts públics presumptament no justificats, la demanda presentada pel seu proveïdor majorista Elantia per impagaments de xarxa i unes pèrdues pròximes als 60 milions.

Des d ’Inveready –accionista de referència d’Avatel amb prop del 49% del capital– es rebutja aquest relat i asseguren que la informació sobre la situació d’Avatel "és pública i evoluciona de manera positiva", amb un ebitda i un flux de caixa operatiu a l’alça.

Sigui com sigui, el veritable cor del conflicte rau en el deute de 17,5 milions de Parlem, fruit d’un finançament firmat cinc anys abans. Segons la documentació remesa al BME Growth, Parlem va subscriure el juliol del 2021 quatre emissions de bons convertibles per import de 10,9 milions d’euros i una línia de finançament addicional de 6,5 milions amb Inveready.

El "problema" és que aquests contractes estaven subjectes al compliment de determinats objectius financers a què Parlem no ha aconseguit arribar. Al no complir-se els pactes, el 4 de juny del 2026 Inveready va declarar vençudes anticipadament les emissions de bons i, un dia després, una clàusula de venciment creuat va activar automàticament la resta del finançament. El deute que era a llarg termini va passar a ser d’execució immediata, en un moment en què la companyia no disposa de la liquiditat necessària per abonar-lo.

¿I com cal saldar-lo? De moment només hi ha una única proposta d’Inveready sobre la taula: capitalitzar els 17,5 milions d’euros –és a dir, convertir-lo en accions– a un preu de 0,80 euros per títol, cosa que permetria sanejar el balanç, però elevaria la participació del fons des de l’actual 11,53% fins a aproximadament el 45%, cosa que el convertiria en el principal accionista de la companyia.

Fonts pròximes al nucli fundacional de Parlem, descontentes, assenyalen la proposta com una maniobra per devaluar el preu de l’acció davant el mercat, ja que a l’anunciar una conversió a 0,80 euros, el mercat va reaccionar com una "profecia autocomplerta" que va arrossegar la cotització cap a aquest nivell.

No obstant, l’evolució borsària no recolza completament aquesta tesi. Els títols ja es movien sobre els 0,70 euros abans de fer-se pública la proposta d’Inveready, després de la caiguda del 16% patit pel fracàs de la fusió amb Avatel i la publicació de diversos resultats financers negatius.

7,95 milions d’euros

La junta no decidirà únicament sobre la conversió de deute. Els accionistes hauran de votar també una ampliació de capital de 7,95 milions d’euros. La família Domínguez, a través de Global Portfolio Investments, ja s’ha compromès a aportar 4 milions.

L’altre gran front de la junta és la composició del consell d’administració. Inveready, amb el suport de la família Domínguez, ha sol·licitat ampliar l’òrgan de les quatre cadires actuals amb sis nous noms: Sara Secall, Aniol Brosa, Sara Sanz i Roger Piqué com a consellers dominicals vinculats a Inveready, i Silvia Martínez Losas i Eulàlia Oms com a conselleres independents.

En cas de tirar endavant, els sis nomenaments atorgarien al fons la majoria absoluta del consell.

Així doncs, la pregunta que queda en l’aire de cara al 7 d’agost és si aquests moviments estan pensats en clau de sanejament previ a una venda ordenada a un gegant com Telefónica o MasOrange.

De moment, l’actual equip descarta renunciar, i defensen la continuïtat d’un projecte que va néixer, diuen, per no dependre de ningú més. "Si no volen que seguim, hauran d’utilitzar els mecanismes legals establerts i proposar formalment el cessament", conclouen.