Creixen els pagaments amb targeta a Girona

Comparant-ho amb l'any passat, els negocis gironins han rebut més compres fetes a través de targetes de titulars. Al municipi de Girona, aquest mes de juny les compres pagades amb targetes bancàries han suposat un augment del 4,1% des del juny del 2025. Són dades presentades per CaixaBank Research, on des del 2018 s'han recopilat totes compres i les retirades de diners fetes amb targetes de CaixaBank, així com els pagaments i extraccions en caixers que fan els estrangers. Altres municipis gironins com Lloret de Mar, Figueres i Blanes també han registrat petites pujades aquest juny de 2,8%, 1% i un 0,7% més des del juny de l'any passat, respectivament.

D'aquests territoris, tant Girona com Lloret de Mar han superat el creixement del consum presencial espanyol durant el juny de 2026, que és de l'1,7%. Així doncs, l'auge d'un pagament amb targeta podria ser conseqüència de l'arribada de la temporada de turisme als municipis gironins, que explicaria l'increment en els pagaments amb targetes estrangeres.

Girona, província de despesa estrangera

Però aquesta tendència no és cap novetat, ja venia vaticinada per un estudi del BBVA. A la investigació Situació Catalunya del maig de 2026 feta pel banc, Girona liderava a la resta de províncies catalanes en creixement respecte a l'any passat en l'ús targetes estrangeres durant el primer trimestre de 2026.

Així mateix, les dades mostren que només durant el gener al març de 2026 els pagaments amb targetes estrangeres a Girona van créixer més que al llarg de tot el 2024 i el 2025. Però el salt en despeses fetes per targetes foranes no acaba aquí. El BBVA també mostra que la variació interanual de Girona en expenses de forasters s'ha incrementat en més d'un 25%, superant els percentatges de Catalunya i de l'estat espanyol.

Comparant les dues dades podria ser que un dels causants d'aquest ascens en les expenses a través de targetes són els visitants estrangers consumint restaurants, hotels o altres serveis que la ciutat els ofereix. I tot i no haver entrat plenament en l'etapa de turística, el dispendi dels estrangers segueix estant present en l'economia gironina. El fenomen també es repeteix en observar la comunitat autònoma catalana com a conjunt.

Més consum, menys dies

Catalunya tanca els últims cinc anys com la comunitat autònoma on els turistes internacionals gasten més diners al dia, amb una mitjana de 239 euros al maig, segons dades de l'INE. Aquesta xifra és superior al comparar-la amb altres comunitats autònomes centrades en el turisme com les Illes Balears (229 euros) o la Comunitat Valenciana (149 euros). Malgrat aquesta tònica, hi ha hagut anys en que els mesos d'estiu s'ha registrat una major despesa turística internacional a les Illes, arribant a superar Catalunya. Malgrat això, al llarg de l'any, els turistes tendeixen a gastar més en territori català.

El maig de 2025 va ser el mes amb més despesa diària a Catalunya per part dels estrangers, arribant als 271 € per turista de mitjana. Aquesta dada contrasta, però, amb la durada de l'estada. Els visitants que trien Catalunya no hi passen tants dies com els que viatgen a la Comunitat Valenciana, que continua sent el destí amb estades més llargues des de fa cinc anys, ni tampoc com els que opten per les Illes Balears en determinats períodes.

El resultat és un model turístic català més intensiu que extensiu, que compensa una permanència més curta amb una despesa diària superior a la de la resta de destins comparats. El destí valencià suposa una duració mitjana de viatge més elevada i acostuma a tractar-se de viatges més duradors que 9 dies. A les Illes no existeix una cultura d'estades llargues com a la Comunitat, però sí que hi ha més èmfasi de visitar depenent del mes. El desembre i el gener són els mesos on els viatges turístics són propensos a ser més llargs, arribant a mitjanes de 9 a 11 dies. En canvi, a Catalunya, els viatges tendeixen a ser inferiors que una setmana, amb una mitjana de menys de sis dies.

El model més rendible

Simplificant-ho a l'extrem, si es calculen les mitjanes de cada un dels factors (dies de viatge i despesa diària) es pot estimar quin és l'impacte econòmic mitjà de cada turista "individualment". També servirà per respondre a la pregunta de què és més rendible: una despesa elevada dels turistes malgrat pocs dies de vacances o estirar l'estada al màxim però amb un dispendi reduït? La resposta es troba a l'equidistància: mantenir un ingrés turístic alt però també durador. De les comunitats autònomes estudiades, la que surt guanyant és les Illes Balears, que arriba a una suma de 1179 €, amb una mitjana superior a set dies de vacances i 161 € diaris. En segon lloc, hi ha la Comunitat Valenciana amb 1.151 € per viatger. Tot i un consum diari menor que els altres (115 €), ho compensa amb un major de nombre de dies de vacances (10). Finalment, s'hi troba Catalunya, la comunitat on els turistes es deixen més diners, però s'hi estan menys dies de mitjana. En total, arriba a sumar un 1065 € de desembós turístic.

Subscriu-te per seguir llegint