El topall al lloguer s’amplia a 16 municipis gironins i deixa fora Figueres i Banyoles

La Generalitat ha ampliat de 271 a 302 els municipis catalans inclosos en les anomenades zones de mercat residencial tensionat, on està limitada la pujada del preu dels nous contractes de lloguer. La revisió incorpora 16 municipis de les comarques gironines, el territori que suma més localitats a la nova declaració, amb gairebé una tercera part de les 53 incorporacions aprovades arreu de Catalunya.

Per darrere de les comarques gironines hi ha la Catalunya Central (9), el Camp de Tarragona (7), el Barcelona i el Penedès (ambdues amb 6), l’Alt Pirineu i Aran i Lleida (4 municipis cadascuna) i les Terres de l’Ebre (1).

Els municipis gironins que s’incorporen a la regulació són:

• Bàscara
• Campdevànol
• Crespià
• La Jonquera
• Llagostera
• Les Preses
• Madremanya
• Osor
• Palau-sator
• El Port de la Selva
• Sant Feliu de Pallerols
• Sant Gregori
• Sant Hilari Sacalm
• Sant Joan de les Abadesses
• Sant Joan les Fonts
• Ullà

En sentit contrari, Figueres i Banyoles són els dos municipis gironins que queden fora de la pròrroga. Formen part de les 22 localitats catalanes que deixen de ser considerades zones de mercat residencial tensionat perquè, d’acord amb el Govern, han millorat els seus indicadors d’accés a l’habitatge. Aquest grup de municipis suma 634.171 habitants. A banda de Figueres i Banyoles, també en surten ciutats com Lleida, Granollers, Mollet del Vallès, Reus i Tortosa.

Més municipis, però menys població afectada

Tot i que el nombre de municipis sotmesos a la regulació creix de 271 a 302, la població que viu en aquestes zones es redueix d’uns 7 milions a 6,1 milions de persones. Els 53 municipis que entren a la nova declaració tenen una població conjunta de 255.751 persones. Paral·lelament, la Generalitat ha prorrogat durant un any la primera declaració de zona tensionada, que manté dins de la regulació 118 municipis on viuen 5,9 milions de persones, el 72,9% de la població catalana.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, considera que la sortida de diversos municipis "demostra que el mecanisme del topall de preus del lloguer funciona a l’hora de contenir l’alça de preus". Paneque defensa que la mesura contribueix a evitar que més persones quedin excloses de l’accés a un habitatge de mercat.

El 2024, el Govern va aprovar dues declaracions de zones de mercat tensionat que van acabar afectant un total de 271 municipis, i ara ha revisat les declaracions dels municipis considerats zona de mercat tensionat per poder renovar-les durant un any més. El març del 2027 expira el termini de tres anys de la primera declaració, tal com determina la normativa estatal, i per poder prorrogar-la cal analitzar any rere any si els municipis afectats mantenen les condicions que en justifiquen la inclusió.

Als municipis declarats com a mercat residencial tensionat continuen aplicant-se les mesures previstes per la llei estatal, com ara que la renda dels nous contractes de lloguer no pugui superar el preu de l’últim contracte vigent durant els cinc anys anteriors, actualitzat d’acord amb la normativa, i que els grans tenidors no puguin fixar rendes superiors a l’índex de referència del preu del lloguer.

Subscriu-te per seguir llegint