El diagnòstic de Santiago Niño Becerra, economista: “La renda a Catalunya està concentrada”

L’activitat econòmica de Catalunya es concentra de manera molt intensa al voltant de Barcelona i la seva àrea metropolitana. El Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat generen conjuntament prop del 59% del producte interior brut català, malgrat representar només una part del territori.

Aquesta concentració és el punt de partida de l’anàlisi de l’economista Santiago Niño Becerra, que considera que l’economia catalana presenta un fort desequilibri territorial. La major part de la producció, les seus empresarials, els serveis avançats i els llocs de treball de més valor afegit es localitzen en unes poques comarques metropolitanes.

Ara bé, per interpretar correctament aquestes dades cal diferenciar tres conceptes que sovint es confonen: el PIB, el PIB per habitant i la renda disponible de les famílies. No mesuren exactament el mateix ni permeten extreure les mateixes conclusions.

El 59% del PIB es genera en tres comarques

Les últimes dades territorials disponibles de l’Idescat situen el PIB de Catalunya en uns 296.477 milions d’euros l’any 2023.

D’aquesta quantitat, aproximadament:

• 104.497 milions es van generar al Barcelonès;
• 36.120 milions, al Baix Llobregat;
• i 34.650 milions, al Vallès Occidental.

En conjunt, aquestes tres comarques van produir prop de 175.267 milions d’euros, aproximadament el 59% del PIB català.

El Barcelonès, per si sol, representa més d’un terç de tota l’activitat econòmica de Catalunya. La seva elevada concentració de seus empresarials, administracions, serveis financers, comerç, turisme i activitats professionals explica bona part d’aquest pes.

El PIB no indica necessàriament quant cobra la població

Una comarca pot generar molta activitat econòmica sense que això es tradueixi automàticament en una renda elevada per a tots els seus habitants.

El PIB mesura el valor dels béns i serveis produïts en un territori. En canvi, la renda familiar disponible mostra els recursos que queden a disposició de les famílies després de sumar salaris, rendes i prestacions i de descomptar impostos i cotitzacions.

Això significa que una empresa pot generar el seu PIB en una comarca determinada encara que els seus propietaris, treballadors o accionistes visquin en altres llocs.

També pot passar que un municipi tingui molta activitat turística, industrial o energètica i presenti un PIB per habitant molt elevat, però que una part important dels beneficis no es quedi entre la població resident.

La renda disponible mitjana és de 20.789 euros

La renda familiar disponible bruta per habitant a Catalunya va ser de 20.789 euros l’any 2023, segons les últimes dades provisionals.

El Barcelonès encapçala la classificació comarcal, amb 23.632 euros per habitant, seguit del Vallès Occidental, amb 21.314 euros, i del Baix Llobregat, amb 21.188 euros.

Aquestes xifres són considerablement més baixes que algunes de les quantitats que apareixien en el text original, que barrejava dades de renda amb dades de PIB per habitant.

A l’altre extrem, les comarques amb menys renda disponible per persona van ser el Montsià, amb 15.287 euros; la Terra Alta, amb 16.072; la Noguera, amb 16.203; l’Alt Empordà, amb 16.222; i l’Alt Urgell, amb 16.310 euros.

Alguns municipis turístics, entre els de renda més baixa

La relació entre turisme i riquesa local tampoc és automàtica.

Alguns municipis amb una activitat turística molt intensa es troben entre els que tenen una renda disponible per habitant més baixa de Catalunya. És el cas de Lloret de Mar, amb 14.009 euros per persona, o de Castelló d’Empúries, amb 14.136 euros.

Aquesta situació es pot explicar, en part, perquè una proporció elevada dels llocs de treball turístics es concentra en l’hostaleria, la restauració, el comerç i altres serveis caracteritzats habitualment per una elevada temporalitat i salaris inferiors als d’altres sectors.

De fet, l’hostaleria continua sent una de les activitats amb la remuneració mitjana més baixa del mercat laboral.

A més, una part dels beneficis generats pel turisme pot anar a parar a empreses, cadenes hoteleres o propietaris que tenen la residència fiscal o la seu social fora del municipi.

El PIB per habitant també pot enganyar

El PIB per habitant de Catalunya va ser de 37.259 euros el 2023, però les diferències territorials són molt àmplies.

La Ribera d’Ebre va registrar el valor més elevat, amb 71.546 euros per persona, principalment pel pes de les activitats energètiques. La va seguir el Barcelonès, amb 44.769 euros.

Això no significa, però, que els habitants de la Ribera d’Ebre cobrin de mitjana més de 70.000 euros anuals. El PIB per habitant divideix tota la producció de la comarca entre la població, però no mostra com es distribueix aquesta riquesa.

Per conèixer millor el nivell de vida cal observar altres indicadors, com la renda disponible, els salaris, el cost de l’habitatge, la pobresa o la desigualtat.

La desigualtat ha baixat respecte de fa una dècada

L’índex de Gini, que mesura la desigualtat en la distribució dels ingressos, es va situar a Catalunya en 29,1 punts el 2025.

La dada representa un lleuger augment respecte dels 29 punts de l’any anterior, però continua sent inferior als 32,3 punts registrats el 2015. Per tant, no és correcte afirmar simplement que la desigualtat catalana ha augmentat de manera continuada durant l’última dècada.

Un índex de Gini de zero representaria una igualtat absoluta, mentre que un valor de cent indicaria que tota la renda es concentra en una sola persona.

L’indicador català també es manté per sota del conjunt de l’estat espanyol, que va registrar 30,8 punts el 2025.

Més activitat no sempre significa més benestar

La concentració del PIB a l’àrea metropolitana mostra que Catalunya disposa d’un centre econòmic molt potent, però també posa de manifest les dificultats per repartir l’activitat de més valor afegit per tot el territori.

Millorar les connexions ferroviàries, facilitar la implantació d’empreses fora de Barcelona, reforçar els serveis públics i promoure sectors més productius poden contribuir a reduir aquest desequilibri.

Tanmateix, desplaçar població cap a altres comarques no és suficient. Una persona pot viure a Lleida, Girona o Tarragona i continuar generant la seva activitat econòmica en una empresa situada a Barcelona.

Per això, el repte no consisteix només a redistribuir habitants, sinó també a repartir millor els llocs de treball qualificats, la inversió, les seus empresarials i les activitats amb salaris més elevats.