La Cambra de Girona assegura que la falta d'habitatge amenaça a la competitivitat

La Memòria Econòmica de la demarcació de Girona impulsada per les cambres de comerç de Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols posa el focus enguany en l'accés a l'habitatge. La Cambra de Girona ha assegurat aquest dilluns que la falta d'habitatge amenaça a la competitivitat de la província i ha defensat un pacte transversal que es tradueixi en un gran acord i mesures longeves per a revertir la situació. La solució que es proposa per revertir la dificultat en trobar un pis és la creació d'un pacte transversal.

A la Memòria Econòmica s'incorpora el monogràfic "Mercat immobiliari i habitatge a Girona: proposta de Pacte Transversal", elaborat pel president del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Girona i membre del Ple de la Cambra de Girona, Joan Company Agustí. Al text, defensa la necessitat d'un gran acord entre administracions, sector privat i agents socials per posar fre a una situació que ja condiciona el desenvolupament econòmic del territori.

El monogràfic conclou que la crisi d'accessibilitat a l'habitatge és conseqüència d'un “desequilibri persistent entre l'oferta i la demanda”, agreujat per polítiques que no han estat prou efectives per incrementar l'oferta disponible. Davant aquest escenari, Company defensa “mesures estructurals i l’impuls d'un pacte transversal per l'habitatge que permeti abordar aquest repte des del consens i amb una visió a llarg termini”.

El president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega, destaca que «l'habitatge ha deixat de ser només una qüestió social per convertir-se en un factor determinant per a la competitivitat econòmica de les comarques gironines. Si les empreses no poden retenir ni atraure talent perquè no hi ha habitatge assequible, el conjunt del territori en surt perjudicat». Fàbrega afegeix que «la proposta d'un pacte transversal per l'habitatge és una invitació a deixar de banda les solucions parcials i treballar des del consens. Un repte d'aquesta magnitud només es pot afrontar sumant administracions, sector privat i societat civil».

Una economia creixent

La Memòria Econòmica de Catalunya, en la seva versió gironina, constata que l'economia de la demarcació va mantenir una evolució favorable durant el 2025. Segons les estimacions camerals, el valor afegit brut (VAB) de la demarcació va créixer un 2,9%, en línia amb el conjunt de Catalunya, impulsat principalment per la demanda interna i per la fortalesa del mercat laboral.

Per sectors, la indústria, la construcció i la resta de serveis van registrar una evolució positiva, mentre que el comerç es va mantenir estable. El turisme continua exercint un paper tractor, amb 4,48 milions de viatgers allotjats en establiments hotelers, la xifra més elevada de la sèrie, tot i que el creixement del turisme internacional es va moderar respecte als anys anteriors.

En aquest context de creixement, el mercat immobiliari també va mostrar un fort dinamisme. Durant el 2025 es van registrar 14.725 compravendes d'habitatges, un 8,2% més que l'any anterior, una evolució afavorida per la moderació dels tipus d'interès i una millor accessibilitat al finançament hipotecari. Precisament, aquest increment de l'activitat contrasta amb les dificultats d'accés a l'habitatge que posa de manifest el monogràfic.

8.560 milions d'euros

Pel que fa al sector exterior, Girona va tornar a demostrar la seva capacitat exportadora, amb unes vendes a l'estranger que van créixer un 7%, fins als 8.560 milions d'euros, mantenint un saldo comercial positiu, una singularitat respecte al conjunt de Catalunya. El sector agroalimentari continua sent el gran motor exportador de la demarcació.

La Memòria Econòmica posa de manifest una realitat aparentment contradictòria: tenim una economia que continua creixent, però també un dels principals colls d'ampolla per garantir aquest creixement en el futur, que és l'accés a l'habitatge

Jaume Fàbrega

— President de la Cambra de Comerç de Girona

El mercat de treball també va continuar evolucionant favorablement. Les afiliacions a la Seguretat Social van créixer un 2,1%, assolint un nou màxim històric de 351.360 llocs de treball, mentre que l'atur registrat es va reduir un 6,4%, situant-se en 28.524 persones.