La venda de tabac mou més de 1.000 milions d'euros anuals a Girona

La venda de tabac ha superat per primera vegada els mil milions d’euros anuals a les comarques gironines. La facturació dels estancs de la província va arribar el 2025 als 1.029 milions d’euros, una xifra que confirma l’expansió d’un negoci molt condicionat per la situació geogràfica de Girona, el pes del turisme i, sobretot, la diferència de preus respecte de França.

Les dades mostren una acceleració especialment intensa durant els últims anys. La facturació havia estat de 739 milions d’euros el 2023, va augmentar fins als 906 milions el 2024 i va superar els 1.000 milions l’exercici següent. En només dos anys, per tant, els ingressos per la comercialització de cigarretes, cigars, tabac de cargolar i tabac de pipa van créixer prop d’un 40%.

La perspectiva d’una dècada encara evidencia més la dimensió de l’increment. L’any 2015, la venda de tabac havia generat 503 milions d’euros a Girona. Deu anys després, la facturació s’havia més que duplicat, amb un augment acumulat del 105%. Una tendència que, sobretot, s’explica per l’increment de la fiscalitat sobre el tabac.

Girona és després de Madrid i Barcelona, la província on es ven més tabac. Aquest desequilibri entre habitants i vendes s’explica, en bona part, pel consum associat al turisme i al comerç transfronterer.

Girona rep cada any milions de visitants, tant de la resta de Catalunya i de l’Estat com de l’estranger. Les zones turístiques de la Costa Brava incrementen notablement la seva població durant els mesos d’estiu, fet que repercuteix també en la venda de tabac.

L’augment dels ingressos no respon només a un increment del preu del tabac. El 2025 es van comercialitzar a Girona més de 156 milions de paquets de cigarretes, davant dels 104 milions registrats el 2019. Això representa un increment d’aproximadament el 50% en sis anys. No obstant això, el volum actual encara és inferior al de principis de segle, ja que el 2005 s’havien venut més de 200 milions de paquets, però confirma un canvi de tendència després de molts anys de descensos vinculats a les polítiques antitabac i a la reducció del nombre de fumadors.

Tot i el pes del turisme en les vendes, l’activitat no es concentra exclusivament durant la temporada alta. Els caps de setmana, els ponts i les vacances escolars també provoquen desplaçaments cap a la Costa Brava i altres punts de la demarcació. Els estancs de les localitats turístiques es beneficien així d’una demanda que va molt més enllà del consum dels residents habituals.

El factor diferencial més important, però, és la proximitat amb França. El preu d’un paquet de cigarretes al mercat francès se situa al voltant dels 13,5 euros, més del doble que a Espanya, on bona part de les marques es venen actualment per quantitats situades entre els cinc i els 6,5 euros.

Aquesta diferència representa un estalvi considerable per als consumidors francesos, sobretot quan la compra no es limita a una sola capsa, sinó que inclou diversos cartrons. Per a molts residents del sud de França, desplaçar-se fins a l’Alt Empordà per comprar tabac, carburant o altres productes continua resultant econòmicament atractiu.

La Jonquera és l’exemple més visible d’aquest fenomen. El municipi s’ha convertit en un gran centre comercial transfronterer, amb establiments pensats en bona part per atendre els clients que arriben des de França. El tabac és un dels principals reclams, juntament amb els combustibles, l’alimentació i determinats productes de consum.

Malgrat tenir menys de 4.000 habitants, la Jonquera presenta una concentració d’estancs que no té comparació amb la majoria de municipis de dimensions similars. Als set establiments que ja funcionaven s’hi van afegir deu noves llicències concedides per l’Estat, fet que elevava fins a disset el nombre potencial de punts autoritzats.

L’interès empresarial per aquestes concessions posa de manifest les expectatives que genera el negoci. Les ofertes presentades per algunes de les noves llicències de la Jonquera van arribar a situar-se entre els cinc i els set milions d’euros, unes quantitats molt superiors a les registrades en altres territoris fronterers.

Subscriu-te per seguir llegint