L’alça del gasoil força el Govern a apujar l’alleujament fiscal a 20 cèntims per litre

El fort repunt dels preus energètics al juliol ha obligat el Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa a activar la clàusula de salvaguarda del matalàs anticrisi i elevar la rebaixa de l’impost sobre hidrocarburs aplicable al gasoil, en un moment en què la inflació comença a notar-se a les llars. El descompte pujarà a 20 cèntims per litre a partir del setembre, davant els cinc cèntims previstos inicialment per a aquell mes.

La mesura respon al tret de l’IPC del gasoil, que al juliol ha superat el llindar del 15% interanual fixat pel departament de Carlos Cuerpo en el reial decret llei 18/2026 de mesures per contenir l’impacte de la guerra a l’Iran. Tot i que el juliol no ha sigut el mes més dur –el combustible ja acumula alces de dos dígits des de la primavera (17,9% al març, 28,2% a l’abril i 23,9% al maig)–, la moderació del juny (14,1%) no n’hi ha hagut prou per evitar l’activació automàtica del mecanisme de protecció. Al superar-se aquest límit del 15%, s’activa automàticament la clàusula que obliga a elevar la rebaixa fiscal sobre l’impost d’hidrocarburs a 20 cèntims, que actualment és de 10 cèntims i al setembre s’havia de rebaixar a cinc.

La gasolina, en canvi, ha pujat un 7,3% interanual i, al mantenir-se per sota del límit del 15%, seguirà el calendari previst per a la retirada gradual dels ajuts. La seva bonificació es reduirà a cinc cèntims per litre al setembre. No obstant, tot i que sembla una rebaixa menor, la diferència entre els dos combustibles serà evident a l’omplir el dipòsit: les mesures aplicades a la gasolina suposaran un estalvi de 2,50 euros per 50 litres, davant els 10 euros que ofereix la rebaixa fiscal al dièsel. La diferència serà, per tant, de 7,50 euros per un proveïment d’aquest volum.

Aquest repunt inflacionari té nom propi: el bloqueig de l’estret d’Ormuz, derivat del conflicte entre els Estats Units i l’Iran. La interrupció d’aquesta ruta marítima, per la qual abans de les hostilitats circulava el 20% del petroli i el gas liquat mundials, manté en tensió als mercats energètics globals. Segons estimacions de Goldman Sachs en anàlisis recents, l’augment en els costos energètics podria disparar la inflació global entre 0,8 i 2 punts percentuals addicionals l’any vinent, depenent de la gravetat de l’escenari.

La rebaixa, que s’activa de forma automàtica, pot suposar un estalvi per a les butxaques més afectades per l’escalada dels preus energètics. En termes generals, permetrà estalviar 10 euros a l’omplir un dipòsit de 50 litres, davant els 2,50 euros que hauria suposat la rebaixa inicial.

En aquest context, el Ministeri ha incidit que l’últim reial decret llei de mesures anticrisi té un enfocament protector "adaptat a l’evolució del conflicte, amb un disseny prudent que permet tornar a elevar la protecció si es reprodueix un escenari advers". La resta de mesures continuen actives segons el previst en la mateixa normativa.

Segons fonts d’Economia, les mesures adoptades fins ara estan funcionant. Tant el primer Pla de Resposta posat en marxa el 20 de març com la seva continuació, aprovada pel Consell de Ministres a finals de juny, estan complint el seu objectiu principal: esmorteir l’impacte del xoc extern sobre la inflació i el poder adquisitiu de les llars.

Seguiment al "minut"

"Dit d’una altra manera, el Pla de Resposta ha esmorteït més d’un 60% de la pujada dels preus pel xoc extern que suposa la guerra a l’Iran", han recalcat des del departament que dirigeix Cos. El Govern assegura que continuarà realitzant un seguiment "minut a minut" de l’impacte de la guerra sobre l’economia espanyola, "de la mà" dels agents socials i dels sectors més afectats.

Les dades publicades aquest dijous per Estadística indiquen que l’IPC va elevar quatre dècimes la seva taxa interanual el mes de juliol, fins al 3,6%, la xifra més alta des del maig del 2024 i una dècima per sobre de l’estimat inicialment.

El grup de transport va elevar la seva taxa anual més d’un punt, fins al 6,2%, per l’increment dels preus dels combustibles i lubricants per a vehicles personals, que van pujar més que el juliol del 2025, mentre que la vivenda va situar la seva variació anual en el 5,7%, un punt per sobre de la del mes passat. Aquest comportament es va deure, principalment, als preus de l’electricitat, que van augmentar més que el mateix mes del 2025. De fet, l’electricitat es va encarir un 8,4% interanual, mentre que el gas natural va elevar els seus preus un 4,1%.

En canvi, els preus dels aliments van moderar el seu avenç interanual al juliol. "La pressió inflacionista no s’ha traslladat als aliments, per als quals la variació interanual va ser de l’1,6%, tres dècimes per sota de la taxa de juny i un mínim no vist des del 2021", han destacat des del Ministeri d’Economia.

A Catalunya, l’IPC va pujar tres dècimes al juliol respecte a fa un any, fins al 3,5% interanual, tres dècimes per sobre respecte al juny (3,2%). Ho va fer impulsat pels combustibles i l’electricitat. Els preus que més van pujar respecte al mateix mes del 2025 van ser restaurants i allotjament (5,2%), transport (5,1%) i vivenda (5%).