La devolució d’ampolles de plàstic buides als comerços apunta al 2029
Fabricants i supermercats veuen inviable que el sistema, que funciona des de l’abril a Portugal, pugui aplicar-se aquest any a Espanya

Detall d’una de les màquines de dipòsit d’envasos plàstics que s’utilitzen a Alemanya. / EPC
María Jesús Ibáñez
La implantació del nou sistema de devolució, dipòsit i retorn d’envasos, que s’ha batejat amb les sigles SDDR, dona maldecaps al sector de l’alimentació, que fa mesos que ha deixat de treballar amb l’horitzó del novembre del 2026 com a data perquè entri en vigor. Tant fabricants d’aliments i d’embalatges com empreses distribuïdores estan convençuts que aquest model de recollida de residus, que obliga els comerços a fer-se càrrec dels envasos de begudes en llaunes, bricks i ampolles de plàstic d’un sol ús, acabarà traslladant-se fins al gener del 2029, el límit que fixa la Unió Europea. El Govern central, que és qui té l’última paraula sobre aquest tema, va publicar ara fa unes setmanes una nota en la qual recorda que mentre no s’acabi de redactar el reglament específic sobre l’SDDR a Espanya, "l’aplicació del règim jurídic dels envasos i residus d’envasos es regirà pel que estableix la UE", una afirmació que el sector entén com una mà estesa a les seves peticions d’ajornament.
"És que serà impossible tenir-ho a punt per a aquest any, i difícilment estarà preparat tampoc el que ve", va confessar fa uns dies un directiu d’un dels gegants alimentaris a Espanya. Es tracta, segons algunes estimacions, de gestionar uns 17.000 milions d’unitats a l’any que, arribat el cas, podran ser tornats en el més de mig milió d’establiments comercials que hi ha en tot el país. Els afectats calculen que l’adquisició de maquinària, l’habilitació d’espais d’emmagatzemament i la preparació de tot el sistema li suposarà una inversió d’entre 400 i 600 milions d’euros. Al cost econòmic se suma el de l’organització logística, indica el sector, que recorda "l’elevada atomització municipal del país i una estructura i model de consum de begudes molt diferent del d’altres països europeus, atesa la importància de bars i restaurants".
La falta d’un reglament espanyol obliga a utilitzar l’europeu, que dona tres anys de marge
L’SDDR, un sistema similar al que existia fa anys per a les ampolles de vidre, aspira a ser una alternativa als actuals contenidors grocs per afavorir el reciclatge i la reutilització dels milions d’envasos de plàstic que actualment es queden pel camí. I tot i que hi ha ja una vintena de països europeus que l’estan aplicant (en alguns, com Alemanya, el sistema de devolució mai ha arribat a desaparèixer, mentre que d’altres, com Portugal, l’han desplegat aquest any), "el model espanyol serà un dels més grans, amb la particularitat que cal cobrir situacions complexes com l’afluència de turistes", recordava recentment Josep Maria Bonmatí, president de l’associació SDDR, creada pel sector per determinar com es desenvolupa la implantació.
Analitzar cas per cas
Una possibilitat que apunta l’entitat és que els municipis més petits s’agrupin i que els ajuntaments gestionin punts de recollida. D’aquesta manera, per exemple, es cobriria el servei a la denominada Espanya buidada. Però també s’ha de tenir en compte el consum fora de casa, molt estès a Espanya, i les característiques dels llocs turístics, on en els mesos d’estiu es dispara la generació de residus plàstics. "A més, s’hauran d’oferir sistemes de retorn automàtics i manuals perquè siguin accessibles a tota mena d’usuaris, incloses persones grans o amb alguna discapacitat", constatava Bonmatí. També Ecoembes, l’empresa que gestiona actualment els contenidors de recollida d’envasos col·locats als carrers, treballa amb la hipòtesi que el desplegament del sistema es posposarà més tard del novembre.
El sistema de retorn, de la manera com s’aplica en altres països, consisteix a cobrar un dipòsit addicional quan es compra una beguda. L’import està encara per decidir, però diverses fonts apunten que podria anar dels set cèntims als 40, en funció de l’envàs. La quantitat es retorna quan el client diposita l’envàs buit a un punt de recol·lecció habilitat, que no sempre coincideix amb l’establiment on l’ha comprat.
En tot cas, tant els ecologistes com fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica afirmen que aquest tema s’ha de resoldre com més aviat millor i recorden que Espanya ja ha rebut l’advertiment de Brussel·les a causa de l’escàs èxit del sistema de recollida actual. El 2023 només va aconseguir recollir de forma separada el 41,3% de les ampolles de plàstic de begudes, un percentatge que està encara molt lluny de l’objectiu del 70% fixat per a aquell any en la llei espanyola de residus. El nou marc europeu eleva ara l’exigència fins al 90% de recollida separada abans del 2029.
- Càstig per a Asprilla: multa i targeta per ensenyar un lema religiós a la samarreta
- Girona, la capital mundial de l’ayahuasca
- La privatització del Bell-lloc i Les Alzines arrenca amb 250 alumnes nous
- Desnonen la masia de Cal Gras de Girona, ocupada des de fa més d'un any
- Sílvia Catà, cap dels Mossos d'Esquadra a Girona, dirigirà el cos policial a Catalunya
- Sabies que els romans van arribar molt a prop de casa nostra?
- Josep Vila: «Si Puigdemont torna com a president d’un partit, l’ANC no l’ha de preparar. No serem la crossa de ningú»
- Paula (23 anys): «He durat un dia a la feina per voluntat pròpia. No em quedaré en un lloc que no m’agrada»