Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Si tens 5.000 euros estalviats, aquests són els bancs que ja paguen fins a un 5% pels teus diners

La nova guerra de l’estalvi impulsada pels tipus del BCE reactiva els dipòsits i els comptes remunerats amb ofertes que fa només uns anys semblaven haver desaparegut

Un bitllet de 100 euros.

Un bitllet de 100 euros. / pvproductions

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Marcos Rodríguez

Madrid / Barcelona

Estalviar torna a ser rendible. Durant gairebé una dècada, els estalviadors espanyols es van acostumar a una realitat aparentment inamovible: tenir diners al banc amb prou feines generava rendibilitat. Milers de milions d’euros romanien immòbils en comptes corrents al 0% mentre els tipus d’interès del Banc Central Europeu (BCE) es movien en nivells ultrabaixos. Aquest escenari ha canviat de manera notable.

La nova política monetària del BCE i el retorn dels tipus positius han reactivat la competència entre entitats financeres per captar l’estalvi dels particulars. El resultat és una autèntica guerra comercial pels dipòsits i els comptes remunerats, amb rendibilitats que en alguns casos fins i tot superen el 5% TAE per a determinats imports i perfils de clients.

Per a qui disposa de 5.000 euros estalviats, una xifra especialment habitual en productes d’entrada, les opcions es multipliquen.

Dels dipòsits al 0% a rendibilitats superiors al 2%

Entre les ofertes més destacades del mercat hi ha actualment el dipòsit a 18 mesos de WiZink, que remunera l’estalvi al 2,85% TAE i permet contractar-lo a partir, precisament, de 5.000 euros.

També han guanyat protagonisme entitats menys conegudes pel gran públic com Banca Sistema, Banca CF+ o EBN Banco, que ofereixen productes d’estalvi amb rendibilitats pròximes o superiors al 2%, tot i que en alguns casos exigeixen vinculacions addicionals o la contractació d’altres productes.

La gran novetat respecte de cicles anteriors és que ja no només competeixen els dipòsits tradicionals. Els comptes remunerats, com el que va llançar Kutxabank al juny, que permeten disposar dels diners en qualsevol moment, s’han convertit en un dels principals camps de batalla del sector financer.

Els bancs busquen clients, no només diners

Algunes de les ofertes més cridaneres responen més a estratègies de captació que no pas a una rendibilitat permanent de l’estalvi.

És el cas del Compte Vamos d’Ibercaja, que remunera els primers 5.000 euros al 5,09% TAE durant el primer any, tot i que exigeix domiciliar ingressos i complir determinats requisits de vinculació.

Per la seva banda, Bankinter ofereix actualment un 2,5% TAE en el seu compte digital per a nous clients i sense necessitat de contractar altres productes, mentre que Revolut ha llançat una promoció temporal que arriba al 3,51% TAE per a les noves altes fetes durant aquest estiu.

La diferència entre unes propostes i les altres és clau: mentre que un dipòsit garanteix el tipus pactat fins al venciment, un compte remunerat ofereix més liquiditat, tot i que l’entitat pot modificar-ne la remuneració un cop finalitzat el període promocional.

Espanya torna a estalviar, i els bancs volen aquests diners

L’interès de les entitats no és casual. Segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la taxa d’estalvi de les llars espanyoles es va situar en el 12% de la renda disponible durant el 2025, encara clarament per sobre de la mitjana anterior a la pandèmia.

Al mateix temps, les estadístiques del Banc d’Espanya mostren que la riquesa financera neta de les famílies espanyoles va assolir l’equivalent al 156,8% del PIB, un dels nivells més elevats de les últimes dècades.

Aquest enorme volum de liquiditat és precisament l’objectiu dels bancs tradicionals, les entitats digitals i els neobancs, que competeixen per atreure uns diners que durant anys van romandre pràcticament sense remuneració.

La fi d’una anomalia financera

Per a molts experts, el que està passant no constitueix una excepció, sinó més aviat un retorn a la normalitat financera.

Abans de l’era dels tipus zero, obtenir entre un 2% i un 4% anual per mantenir diners sense risc al banc era una cosa habitual a Europa. La diferència és que tota una generació d’estalviadors espanyols amb prou feines havia conegut aquest escenari.

Ara, per primera vegada en molts anys, els bancs tornen a pagar per l’estalvi i el principal risc per a molts ciutadans potser no és triar malament el producte, sinó mantenir els diners immòbils en un compte corrent que continua oferint un 0%.

Via: El Periódico

Tracking Pixel Contents