Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

El Banc d'Espanya confirma què passa amb un compte conjunt quan mor un dels titulars

La pregunta és clara: el titular supervivent pot continuar utilitzant aquests diners amb normalitat o queden bloquejats?

Una persona, en un caixer automàtic, en una imatge d'arxiu.

Una persona, en un caixer automàtic, en una imatge d'arxiu. / Eduardo Soares

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Patricia Páramo

Barcelona

Moltes parelles a Espanya opten per simplificar el seu dia a dia amb un compte bancari compartit. És una fórmula pràctica: es concentren ingressos, pagaments de la llar i rebuts en un sol lloc, i s’evita haver d’anar movent diners entre comptes personals per a cada despesa comuna. En el dia a dia, el «compte conjunt» es converteix en el centre de l’economia domèstica, especialment a l’hora d’afrontar despeses d’habitatge, subministraments o compres habituals.

El problema apareix quan la vida quotidiana es trenca de cop: un dels titulars mor. En aquell moment, allò que semblava un mecanisme senzill es pot convertir en una font immediata de dubtes i tensió, perquè el compte no és només un instrument per pagar factures, sinó també el lloc on hi ha els estalvis. La pregunta, aleshores, és directa: el titular supervivent pot continuar utilitzant aquests diners amb normalitat o queden bloquejats?

Què passa si un dels titulars mor?

Sobre aquesta qüestió s’ha pronunciat el Banc d’Espanya, que aclareix què passa quan el compte és conjunt. Segons el supervisor, quan un dels titulars d’un compte conjunt mor, «els altres no podran disposar dels diners que hi ha, tret que comptin amb el consentiment exprés de tots els hereus del titular difunt». És a dir, l’accés als fons no es manté automàticament pel fet que hi hagi un altre titular viu: per disposar dels diners, cal aquest consentiment exprés de tots els hereus del difunt.

Compte indistint

La situació canvia si, en lloc d’un compte conjunt, es tracta d’un compte indistint, tot i que tots dos poden tenir diversos titulars. En un compte indistint, explica el Banc d’Espanya, «es podrà continuar disposant dels diners després de la mort d’un dels titulars». La diferència principal entre totes dues modalitats és operativa: en l’indistint hi ha més risc que un titular disposi dels diners sense el consentiment de l’altre, mentre que en el conjunt cal l’aprovació de tots dos per operar.

Hereus

L’avís té conseqüències molt pràctiques per al titular que queda. Si no s’arriba a un acord amb els hereus del difunt, l’altre titular no podrà accedir als diners del compte conjunt: els seus estalvis queden compromesos i no podrà accedir-hi ni retirar diners en efectiu.

Tot i això, el mateix plantejament preveu una excepció operativa relacionada amb el dia a dia de la llar. En cas de mort d’un titular i de falta d’acord, «només es podran carregar els rebuts de subministraments ordenats prèviament, sempre que no hi hagi una oposició formal». La idea és que aquells pagaments que ja estaven configurats i ordenats amb anterioritat puguin continuar el seu curs, però sota aquesta condició concreta: que no hi hagi una oposició formal. Fora d’aquest marc, l’accés del titular supervivent als diners d’un compte conjunt queda limitat pel que determinin els hereus.

Via: El Periódico de Aragón

Tracking Pixel Contents