Espanya només té 7 'start-ups' valorades en més de 1.000 milions de dòlars

La plataforma i flota de cotxes amb conductor Cabify. El sistema de fitxatge a l’empresa i gestió de tasques relacionades amb els recursos humans Factorial. La pàgina d’ofertes de treball i tramitació d’aquestes ofertes Job & Talent. La solució per comprimir models d’intel·ligència artificial (IA) i que ocupin i consumeixin menys Multiverse Computing. L’eina per organitzar i processar viatges de feina i despeses d’empresa Perk. La productora de cotó reciclat Recover. I la xarxa de satèl·lits per capturar dades de la Terra i poder advertir canvis a l’instant Xoople. Són les set empreses que, havent nascut com a start-ups, mantenen avui una valoració per sobre de 1.000 milions de dòlars (uns 870 milions d’euros) d’acord amb el que ha pagat un fons d’inversió per aconseguir una part de la companyia. És a dir, sense haver sortit a borsa. El que es coneix com a unicorns.

Així ho recopila un estudi elaborat per la plataforma BestBrokers a partir d’informació de les principals bases de dades mundials de start-ups i emprenedoria (Crunchbase, TechCrunch i PitchBook) i que reflecteix, sense voler-ho, la bretxa que separa Espanya de la resta de grans economies mundials.

Segons aquesta mateixa anàlisi, els Estats Units disposen de 938 companyies d’aquest tipus, la Xina arriba a 310, l’Índia a prop de 90, el Regne Unit en té 80 i Alemanya, 47. Continua el Canadà, amb 38; França, amb 34; Israel i Singapur empaten amb 23, i Corea del Sud es planta en 21.

20 països per sobre

Espanya té per sobre una vintena de països amb més unicorns, entre els quals hi ha els Països Baixos (12), Suïssa (13), Suècia (10) o Irlanda (10), totes economies més petites que no l’espanyola. En canvi, deixa darrere Finlàndia (6), Bèlgica (6), Noruega (5), Itàlia (3) i Portugal (3). L’estudi no aprofundeix en les raons d’aquestes diferències, però la seva anàlisi de per què els Estats Units o la Xina són a tanta distància de la resta dona algunes pistes. Respecte al primer mercat, asseguren que el seu domini "reflecteix el seu sòlid ecosistema de capital risc, les seves universitats amb línies de recerca punteres en l’àmbit mundial i els seus hubs de primer nivell com Silicon Valley, que creen constantment start-ups d’alt creixement".

Sobre el gegant asiàtic destaquen el seu "enorme" mercat intern i el "fort" sector tecnològic. I de l’Índia, que ha escalat posicions ràpidament gràcies a la "ràpida adopció digital" per la qual es caracteritza el país i a una "base de consumidors massiva".

Totes tres, per cert, també es troben en les primeres posicions pel que fa al rànquing que mesura quins països produeixen més unicorns. Guanyen els Estats Units (102, des de començament d’any), continua de nou la Xina (25), en aquest cas es cola el Regne Unit en tercera posició (13), l’Índia apareix tot seguit (6) i tanca Alemanya (6). Espanya sí que apareix en aquesta llista, empatada amb Bèlgica, França i Israel, gràcies al fet que Multiverse Computing i Xoople hagin lligat dues rondes de finançament de 500 i 115 milions d’euros, respectivament, que les han convertides en unicorn el 2026.

Però ¿per què, si Espanya té emprenedors, inversors, bones universitats i hubs cada vegada més destacables, continua a aquesta distància? "L’ecosistema emprenedor espanyol creix a un ritme que fa només cinc anys hauria semblat impensable", estableix el professor d’EAE Business School Francesc Rufas. No obstant, s’enfronta amb diversos obstacles a l’hora d’anar més enllà. No hi ha "fons espanyols capaços de fer rondes de 200 o 300 milions, així que quan una start-up necessita aquests diners, arriben inversors estrangers que sovint s’emporten les empreses", apunta. El cas de Glovo, fins fa poc propietat d’una firma alemanya, és paradigmàtic.

Falta, així mateix, "talent tecnològic especialitzat", diagnostica Rufas. "La base universitària és bona, però la demanda d’enginyers de machine learning, especialistes en ciberseguretat i desenvolupadors d’alta complexitat creix molt més ràpid que l’oferta", explica el qui també veu un problema en la concentració de la majoria del múscul emprenedor a Barcelona i Madrid.

"Les febleses són les mateixes; el que canvia és l’escala a què operen: fa 70 anys que els EUA construeixen l’ecosistema financer més profund del món, amb fons que poden invertir centenars de milions sense parpellejar, mercats de capitals que permeten sortir a borsa amb valoracions astronòmiques, i una xarxa de business angels amb patrimonis personals que a Europa serien considerats institucionals", afegeix. "Si el capital a les grans rondes europees hagués crescut al mateix ritme que als EUA, Europa hauria generat 10.000 milions addicionals només en les operacions més grans", conclou. "Amb aquest capital probablement produiria tants unicorns com els EUA; el problema no és de matèria primera, és de finançament".

Els més valuosos

Els unicorns més valuosos del món són Anthropic, OpenAI (ChatGPT), ByteDance (TikTok), Reliance Jio, Stripe, Databricks, Waymo, Revolut, Reliance Retail i Ant Group. La nova tecnologia que més empreses fa que arribin al tiquet daurat de 1.000 milions de dòlars és la intel·ligència artificial (un de cada quatre dels nous unicorns d’aquest 2026 operen amb aquesta tecnologia), però la robòtica, la tecnologia aplicada al sector mèdic i les fintech també llancen cada vegada més empreses d’aquest tipus. Tanca aquest rànquing el sector de la defensa, un negoci amb un auge que explica que una dotzena de tecnològiques hagin arribat a 1.000 milions de valor de mercat aquest any.

Subscriu-te per seguir llegint