"El traster és com una altra habitació de casa"

Carregada amb una maleta i amb un carro d’anar a comprar a les portes d’un recinte de trasters a Sants-Montjuïc, la Natalia F., de 42 anys, explica que està a punt de començar les vacances i que ha vingut a buscar "quatre coses" que només utilitza per a les escapades d’estiu (com per exemple estris de busseig i uns barrets de platja) que guarda des de fa gairebé dos anys en un traster d’uns 2,5 metres quadrats.

"Em vaig traslladar a un loft de 35 metres quadrats per poder viure sola, però no podia guardar moltes coses que no volia llençar", explica, així que va provar l’ús del traster uns mesos i després ja s’ha acostumat a pagar 75 euros mensuals que li surten "molt més a compte que agafar un pis més gran". Es tracta d’un dels 119 centres oberts a Barcelona des del 2020.

Operatiu i funcional

Disposar de tot l’espai de casa "operatiu i funcional" va ser l’objectiu del joves Sergio i Marina, que van llogar-ne un de gairebé tres metres quadrats i tres d’altura al barri de la Sagrada Família per 120 euros al mes. "Volíem fer el salt del nostre pis de dues habitacions a comprar-ne un altre de tres, però era molt complicat, per preus i per les despeses d’una mudança", així que després de pensar-s’ho molt van buidar armaris i van concentrar "un munt de caixes de roba de temporada i de coses que s’utilitzen poc, com una planxa de surf, els esquís i fins i tot apunts dels màsters" a l’espai contractat, de manera que van alliberar una habitació i acomodar-la per a les jornades de teletreball. "Anem al traster pocs cops, quan arriba la calor o el fred movem les maletes, o si canviem algun moble i guardem el vell mentre no es ven a Wallapop", explica la Marina, que assegura que l’únic perill és "la temptació de guardar moltes coses que segurament hauríem de llençar".

La causística és infinita. Al primer local de self storage d’OhMyBox! a Barcelona, situat a la Nova Esquerra de l’Eixample, hi ha més de mil trasters llogats per usuaris. Però poden passar hores sense que hi entri ningú, perquè la majoria dels clients hi van poc i tenen unes rutines hàbils, a primera hora del matí o a última de la nit per evitar la calor i tenir un accés més fàcil en vehicle. Als trasters van des dels que hi guarden les bicicletes que només utilitzen el cap de setmana i no volen pujar-les a un cinquè pis sense ascensor, fins a empreses que hi emmagatzemen documents.

En canvi, en els casos de pisos on cal treure estris el temps que duren les obres de reforma, hi ha tendència a buscar espais més grans i per períodes més curts en zones més perifèriques, perquè són més econòmics. I també en el cas de mudances en què es deixa el pis abans de poder entrar en el nou habitatge, diu un altre usuari.

"Cova secreta"

En un espai de trasters del barri del Clot, creat al soterrani d’un edifici de veïns, un veí que té un petit apartament als pisos superiors s’ha muntat fins i tot un vestidor amb tota la seva roba i complements en una unitat d’uns 3,5 metres quadrats. A casa guarda una selecció de peces d’ús quotidià i cada setmana entra diverses vegades al traster, "com si fos una habitació més de casa". És "més barat i pràctic" que mudar-se, addueix. Un altre client és un paleta que viu a prop i cada dia hi va per deixar o agafar les eines o materials sobrants. I una noia explica que té només un petit entresolat que fa un metre quadrat on guarda una mica de roba i articles d’higiene perquè viu a 40 quilòmetres de Barcelona però treballa a la ciutat, així que li "salva la vida" per poder improvisar plans o quedar-se eventualment a dormir a casa d’algun amic.

També la Daniela F., fisioterapeuta de 35 anys, defineix com la seva "segona habitació" el traster que fa ben bé quatre anys va arrendar a Sant Andreu perquè va trobar una bona tarifa. Es va separar de la seva parella i, mentre estalvia per comprar un habitatge tota sola, ha optat per compartir pis aquests anys. Però a les habitacions que lloga "mai hi ha prou espai per poder guardar moltes coses", o no vol "deixar segons què", així que li dona molta "tranquil·litat" tenir la seva "cova secreta", com anomena el magatzem. Li ha sigut especialment útil quan s’ha mudat i ha aprofitat per fer algun viatge llarg per "deixar-ho tot al traster sense més despeses", confessa.

Però no tot són usuaris. També hi ha petits inversors que adquireixen trasters a particulars o en les poques promocions que sorgeixen de venda per llogar-los. "Ofereix més rendibilitat que un pàrquing i evites els riscos que té avui dia llogar un pis", assenyala un senyor que confessa que té cinc petits trasters amb els quals complementa els seus ingressos.