Michael Stroev, CEO de Venga: "Barcelona és un dels millors llocs d’Europa per crear una empresa cripto"

L’entrada en vigor de MiCA, el reglament europeu que fixa regles comunes per als proveïdors de serveis de criptoactius i que reforça les exigències de protecció al client, obre una nova etapa per al sector a Europa.

En aquest context, Venga, una plataforma d’inversió en criptoactius creada a Barcelona, s’ha convertit en un dels primers proveïdors catalans a obtenir l’autorització per operar sota aquest marc. El seu CEO i cofundador, Michael Stroev (París, 1987), analitza amb EL PERIÓDICO el futur de les criptomonedes, el paper de la regulació i la posició de Barcelona.

PREGUNTA (P). ¿Qui és Michael Stroev i quan va decidir començar en el món de la ‘blockchain’?

RESPOSTA (R). Soc Michael Stroev, CEO i cofundador de Venga. Vaig començar la meva carrera en tecnologia amb 17 anys, en una de les primeres xarxes socials de França. Des d’aleshores, he passat gairebé dues dècades creant productes digitals i fundant empreses.

Vaig descobrir les criptomonedes el 2016. Recordo la meva primera experiència comprant bitcoins: vaig tardar unes dues hores a entendre com fer-ho. Tot era extremadament complex. El 2020 vaig entrar professionalment en la indústria cripto, en una empresa emergent espanyola. Després d’anys treballant en el sector, vaig arribar a una conclusió: la tecnologia estava preparada per arribar al gran públic, però la indústria encara no. Així va néixer Venga.

P. ¿Què és Venga i què el diferencia de la resta de plataformes i aplicacions de criptoactius disponibles a Europa?

R. Venga és una plataforma d’inversió en criptoactius creada a Barcelona per a una nova etapa de la indústria: més regulada, professional i accessible al gran públic. No som una empresa cripto que ara intenta adaptar-se a la regulació. Venga va néixer a Europa amb la regulació, el compliment normatiu i la protecció de l’usuari com a part del model des del principi. A més, el nostre equip és a Barcelona i el producte i la comunicació estan disponibles en castellà, català i anglès.

Posem molt focus en l’experiència d’usuari i en l’educació. Volem que qualsevol persona pugui començar a invertir sense convertir-se en experta en ‘blockchain’, però amb prou informació per prendre decisions informades.

P. ¿Per què van decidir fundar i desenvolupar Venga a Barcelona?

R. Primer, perquè visc aquí i m’encanta. M’agrada Barcelona, Catalunya, la seva cultura i la seva gent. Quan vaig començar a construir Venga, per a mi era natural fer-ho aquí. Catalunya té una combinació especial: identitat forta, esperit emprenedor i una societat oberta i internacional, amb capacitat per adoptar noves idees i tecnologies. Volem construir una companyia internacional des de Barcelona, però amb arrels reals aquí.

P. Venga s’ha convertit en el primer i únic proveïdor català a obtenir l’autorització MiCA. ¿Com ha sigut aquest procés i què suposa?

R. Ha sigut un procés llarg i molt exigent. Hem hagut de demostrar davant la CNMV que comptem amb l’estructura financera, la governança, els sistemes de control, la ciberseguretat i els mecanismes de protecció al client necessaris. Venga es va construir des de zero amb la regulació al cap. No vam crear una empresa cripto per després adaptar-la a les noves regles. Obtenir MiCA és la confirmació que vam prendre la decisió correcta.

P. ¿L’arribada de MiCA marca el final de l’etapa més desregulada del sector i l’inici d’una indústria més semblant a la banca o a les ‘fintech’?

R. A Europa sí que crec que MiCA marca l’inici d’una nova etapa. Quan una persona tria un banc, no investiga personalment la seva solvència o els seus sistemes de ciberseguretat: hi ha un regulador que estableix uns estàndards. MiCA comença a crear aquesta mateixa base de confiança en el sector cripto. La regulació no significa que el cripto es converteixi en la banca tradicional. Significa que comença a tenir les condicions necessàries per arribar a milions de persones.

P. Després de les fallides i els escàndols dels últims anys, des de FTX (plataforma d’intercanvi de criptomonedes que va fer fallida el 2022) fins a diversos projectes fallits, ¿què ha de fer la indústria per recuperar la confiança?

R. Els escàndols i les fallides generen titulars, mentre que els avenços reals de la indústria acostumen a passar més desapercebuts. Gran part de la transformació té lloc sota la superfície, amb canvis d’infraestructura que fan els serveis més ràpids, accessibles i eficients. La confiança no es recupera explicant que ‘blockchain’ és una bona tecnologia. Es recupera quan milions de persones se’n comencen a beneficiar.

P. ¿En quin punt es troba el sector cripto actualment? ¿Som davant un nou cicle de creixement o una fase de consolidació?

R. Crec que estem entrant en un nou cicle de creixement, però la consolidació i la professionalització són precisament el que ho està fent possible. MiCA està reduint el nombre d’actors capaços d’operar sota les noves regles i accelerant l’adopció institucional. Bancs, gestores i grans institucions financeres estan entrant al sector. Primer es construeixen la regulació i la infraestructura; després entren les institucions, i sobre aquesta base, arribaran nous productes i una nova fase de creixement.

P. ¿Quin tipus d’usuari s’acosta avui a les criptomonedes a Espanya? ¿Continua predominant el perfil especulatiu o es comença a assemblar més a un estalviador i inversor tradicional?

R. El perfil especulatiu continua existint, però no és el majoritari que veiem avui. La majoria s’hi acosten amb una mentalitat d’estalvi, diversificació i inversió a llarg termini. Cada vegada veiem més usuaris que ja estalvien o inverteixen en accions o fons i que havien evitat les criptomonedes perquè els semblaven massa complexes. Cripto es comença a assemblar menys a una aposta especulativa i més a una classe d’actiu que s’incorpora gradualment a una cartera diversificada.

P. L’entrada de bancs tradicionals i grans firmes financeres en els actius digitals s’accelera. ¿Seran aliats, competidors o potencials compradors de companyies com Venga?

R. Les tres coses: aliats, competidors i, segurament, clients. Les companyies cripto necessitem col·laborar amb el sistema financer tradicional per oferir dipòsits, retirades o transferències en euros. També serem competidors: els bancs tenen una enorme base de clients i una relació de confiança construïda durant dècades, mentre que nosaltres podem moure’ns més ràpid i desenvolupar productes especialitzats. I seran cada vegada més clients. Per a moltes institucions, desenvolupar internament tota la infraestructura necessària per oferir productes cripto pot requerir anys. Col·laborar amb companyies especialitzades els pot permetre entrar al mercat molt més ràpid.

P. ¿És Catalunya, i Barcelona en particular, la capital de les criptomonedes a Espanya?

R. Crec que Barcelona s’ha consolidat com un dels principals ‘hubs’ d’innovació i emprenedoria vinculats al sector cripto a Espanya. Madrid té un ecosistema empresarial enorme, especialment al voltant de la banca tradicional i les grans corporacions. Barcelona té una cultura diferent: més emprenedora, internacional i orientada a construir noves companyies i productes tecnològics.

Això atrau talent, capital i projectes innovadors, i crea un entorn molt natural per al creixement de la indústria dels actius digitals. Si vols crear una companyia que desafiï com funciona una indústria tradicional i construir productes per a la pròxima generació d’usuaris, Barcelona és un dels millors llocs d’Europa per fer-ho.

P. ¿Com es posiciona Espanya davant altres països europeus en el desenvolupament del sector cripto i dels actius digitals?

R. Espanya s’està posicionant en cripto d’una manera molt semblant a com ho fa en les finances tradicionals: com una jurisdicció regulatòria de primer nivell. Obtenir una autorització MiCA a Espanya és difícil i precisament per això té valor. El mercat ja distingeix entre jurisdiccions Tier 1, amb supervisors especialment exigents, i Tier 3, una via més senzilla per obtenir autorització i utilitzar després el passaport europeu. La meva predicció és que els països Tier 1 no estaran disposats a acceptar automàticament el passaport europeu de companyies autoritzades en jurisdiccions Tier 3. Si això passa, Espanya en sortirà reforçada.

P. D’aquí a cinc anys, ¿com imagina Michael Stroev la relació quotidiana dels europeus amb les criptomonedes i els actius tokenitzats?

R. D’aquí a cinc anys, crec que les criptomonedes i els actius tokenitzats formaran part de la vida quotidiana de pràcticament tots els europeus. La majoria utilitzaran aquesta tecnologia sense pensar necessàriament que és «cripto». Aquest és un dels objectius de la indústria: treure el críptic al cripto, eliminar la complexitat i oferir una experiència més semblant a la que les persones ja coneixen en les finances tradicionals.